Florença

Florença | |||||
---|---|---|---|---|---|
. | |||||
| |||||
| |||||
Geografia fisica | |||||
Coordenadas | 43° 46′ 18″ N, 11° 15′ 13″ E | ||||
Superfícia | 102 km² | ||||
Geografia politica | |||||
País | ![]() | ||||
Region | Toscana | ||||
Província | Ciutat Metropolitana de Florença | ||||
Geografia umana | |||||
Populacion (2014) |
380 226 ab. | ||||
Autras informacions | |||||
Còde postal | 50100 | ||||
http://www.comune.firenze.it |
Florença (Firenze en italian) es la capitala de la region italiana de Toscana.
La populacion de la ciutat es de 378.236 habitants,[1] mas en considerant las localitats que l'enròdan, arriba a far una aglomeracion urbana d'aperaquí un milion e mièg d'abitants.
En l'Edat Mejana foguèt un important centre cultural, economic e financièr. Coneguèt la seuna epòca de major esplendor après de l'instauracion del Grand Ducat de Toscana jos la dominacion de la dinastia Medici. Florença es lo nuclèu urban qu'aguèt per origina en la segonda mitat del sègle XIV lo movement artistic e cultural nomenat Renaissença, e es considerada un dels brèces mondials de l'art e de l'arquitectura. Aital, es remarquable per la seuna riquesa arquitecturala e los seus musèus. Son centre istoric foguèt declarat Patrimòni Mondial de l'Umanitat en 1982, amb d'òbras medievalas notablas coma la copòla de Santa Maria del Fiore, lo Ponte Vecchio, la Basilica de Santa Crotz, lo Palazzo Vecchio e de musèus coma l'Uffizi, lo Bargello o la Galaria de l'Acadèmia de Florença, que aculhís lo David de Miquel Àngel.
Comunas limitròfas[modificar | modificar la font]
Bagno a Ripoli, Campi Bisenzio, Fiesole, Impruneta, Scandicci, Sesto Fiorentino.
Personalitats istoricas ligadas al nom de Florença[modificar | modificar la font]
- Dante Alighieri
- Michelangelo Buonarroti
- Leonardo da Vinci
- Laurenç de Medici
- Nicolau Maquiavèl
- Girolamo Savonarola
- Filippo Brunelleschi
Monuments[modificar | modificar la font]
- Sinagòga màger: es situada dins lo centre istoric. Sa copòla en coire verd fa partida integranta del panorama de la vila.