Felip Gardy

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Felip Gardy (Chalon-sur-Saône, 1 de mai de 1948) qu'ei un escrivan e universitari occitan. Ei un deus especialistas màger de la literatura occitana en generau e, mei particularment, de la soa premodernitat.

Per las soas òbras e produccion academica, ho guerdonat damb lo Prèmi Robèrt Lafont en 2012.

Biografia[modificar | modificar la font]

Com critic Felip Gardy qu'ei un deus màgers cercaires autor sus mantuns decennis de las teorias mei endavant e mei au hiu, membre deu CNRS e professor a l'Universitat de Montpelhier III-Pau Valery e tanben a l'Universitat de Bordèu. Qu'ei editor de criticas literàrias, meique mei la revista Lengas.

A despart de la soa activitat critica, qu'ei tanben escrivan e poèta en provençal. Ei editor de la colleccion Pròsa occitana en çò de l'ostau d'edicion Trabucaire e tanben de Jorns, ua colleccion gavidada amassa dab Joan Claudi Forêt.

Que tradusí lo roman màger de Joan Baptista Fabre (Istòria de Joan-l'an-pres) entà acompanhar la longa critica d'Emmanuel Leroy-Ladurie e aquesta traduccion que ho après arrevida entà l'anglés.

Òbras[modificar | modificar la font]

Poesias:

  • Delà l'aiga, Letras d'òc, 2007
  • A la negada / Noyades, Letras d'òc, 2005, version francesa de Clara Toreilles
  • Mitologicas / Mythologiques, Fédérop, 2004
  • La dicha de la Figuiera, Trabucaire, 2002
  • Nòu sonets aproximatius, traduccion catalana d’Enric Prat, Senhal, 1997
  • Quinze noms de luòcs, Tolon, Le radeau de la Méduse, 1992
  • Per tàntei fugidas egipciacas, amb d'aigas fòrtas de Josep Vernis, La Talvera, 1992
  • Pichòta cosmogonia de l’enrevers, Tolon, Le Radeau de la Méduse, 1989
  • Dançars dau pofre, amb de pinturas originales de Jacqueline Désarménien, La Talvera, 1986
  • Lo Païsatge endemic, Fédérop/Jorn, 1982
  • Boca clausa còr, IEO, coll. Messatges, 1975
  • Cantas rasonablas, IEO, coll. Messatges, 1968
  • L’ora de paciéncia, MJO, 1965

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]