Christian Matthias Theodor Mommsen

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Laureat Nobel

Christian Matthias Theodor Mommsen

250px|center

Naissença 30 de novembre de 1817
Garding, Schleswig, Danemarc
N. a
Decès 1 de novembre de 1903
Berlin, Alemanha
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
Nom de naissença Christian Matthias Theodor Mommsen
Activitat(s) escrivan
Genre(s) istòria
Distincions Prèmi Nobel de Literatura en 1902

Christian Matthias Theodor Mommsen (30 de novembre de 1817 - 1 de novembre de 1903) foguèt un escrivan e òme politic alemand. Recebèt lo Prèmi Nobel de Literatura en 1902.

Biografia[modificar | modificar la font]

Naissèt lo 30 de novembre de 1817 dins la vila de Garding, una pichona populacion del estat de Schleswig-Holstein qu'en aqueles moments fasiá partida de la Corona de Danemarc. Lo sieu paire, pastor protestant, l'introdusiguèt en la cultura e lengas classicas, formacion que consolidariá entre 1834 e 1838 a l'Institut de Altona-Altstadt. Aquel an dintrèt a l'Universitat de Kiel, ont estudièt drech, e se doctorèt lo 1843.

Mommsen desvolopèt una longa carrièra coma professor universitari, en ocupant successivament la cadièra de Drech roman de l'Universitat de Leipzig lo 1848, carga que perdèt per las siás activitats politicas en sosténer als monàrquics davant dels republicans, malgrat que s'afrontèt posteriorament amb los primièrs en protest per las siás violentas represalhas contra los segons. Lo 1852 foguèt nomenat catedratic de l'Universitat de Zuric, lo 1854 professor de filosofia a l'Universitat de Wrocław e lo 1858 catedratic d'istòria anciana de l'Universitat de Berlin. L'an 1873 foguèt nomenat Secretari vitalici de l'Academia de Sciéncias de Berlin, que ne n'èra membre dempuèi 1858.

Lo 1 de novembre de 1903 moriguèt a la siá residéncia de Berlin.

Òbra politica[modificar | modificar la font]

Theodor Mommsen en un retrait de Ludwig Knaus (1881).

Mommsen foguèt nomenat delegat del Landtag, assemblada representativa de Prússia dintratz 1863 e 1866, en venent posteriorament delegat del Reichstag dintratz 1881 e 1884, inicialament pel partit de dreta Deutsche Fortschrittspartei, posteriorament pel Partit Liberal Nacional (Nationalliberalen) e fin finala al Partit Secessionista, en s'opausant durament a las idèas socialas de Otto von Bismarck.

Òbra literaria[modificar | modificar la font]

Amb lo finançament de l'Academia de Sciéncias de Berlin atenguèt iniciar l'an 1854 un gigantesc projècte per editar totas las inscripcions latinas de l'empèri roman, las nomenadas Corpus Inscriptionum Latinarum. L'an de la siá mòrt s'èra publicat mai de 120.000 epigrafs.

L'imponent òbra de Mommsen, amb pus de 1.500 títols, es una excepcionala contribucion al desvolopament de la istòria anciana. Los sieus trabalhs juridics, filològics, epigrafics e numismatics son de referents fondamentales pels especialistas e las siás investigacions scientificas establiguèron las basas de la dialectologia de l'Itàlia abans los Romans.

L'an 1902 li foguèt concedit lo Prèmi Nobel de Literatura per èsser considerat lo mèstre viu mai grand de l'art de l'escritura istorica, amb especiala referéncia a lo sieu trabalh monumental, "L'istòria de Roma", en venent un dels paucs escrivans de pas-ficcion premiats amb aquel prèmi.

Las siás principalas òbras son: