Doris Lessing

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Laureat Nobel

Doris Lessing
Nom de naissença(en) Doris May Tayler Modifica el valor a Wikidata
Naissença22 d'octobre de 1919, Kermanshah, Iran
Occupacionescrivan
Prèmis
Prèmi Nobel de Literatura l'an 2007
Doris Lessing (2006)

Doris May Lessing, nascuda Tayler (Kermanshah, 22 d'octobre de 191917 de novembre de 2013) foguèt una escrivana e poèta britanica. Recebèt en 2001 lo Prèmi David Cohen per son aportacion considerabla a la literatura britanica e en 2007 lo Prèmi Nobel Prize de Literature. L'an seguent, en 2008, la revista americana The Times la classifiquèt en cinquena posicion dins sa lista de "Los 50 escrivans britanics mai importants dempuèi 1945".

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

L'autora nasquèt en 1919 dins la vila pèrsa de Kermanshah, a l'actual Iran. Lo sieu paire, un oficial de l'armada britanica, foguèt victima de la Primièra Guèrra Mondiala, e sofriguèt divèrsas amputacions.

Quand aviá sièis ans, la siá familha, atracha per las promesas de far fortuna amb lo coitiu del milh, lo tabac e las cerealas, se transportèt a l'anciana colònia britanica de Rodèsia del Sud, l'actual Zimbabwe, ont passèt la siá enfància e joenessa. L'educacion estricta e severa que li conferiguèt la siá maire la marquèt fòrtament, e del temps del sieu sojorn en Africa descobriguèt la beutat de la natura, mas tanben la discriminacion raciala.

En lucha constanta amb la siá maire, Doris, en desirant fugir de lo sieu autoritarisme, abandonèt as quinze ans sos estudis, que seguiguèt puèi de manièra autodidacta, e se metèt a trabalhar coma auxiliara de clinica. Frustrada per desilusions de qualques aventuras amorosas passatgièras, comencèt a escriure los sieus primièrs romans, plagades de fantaumas. Pichonas istòrias que ne'n vendèt doas a unas revistas sud-african.

Als 18 ans se transportèt a Salisbury, ont trabalhèt coma telefonista. Lo 1939, quand aviá 19 ans, se maridèt amb un foncionari, Frank Wilson, qu'aguèt amb el dos filhs. Lo 1943 se divorcièron e se jonguèt a un grop d'idèas comunista. Lo 1944 se maridèt posteriorament amb Gottfried Lessing, qu'aguèt amb el lo sieu tresen filh e que ne prendriá lo nom de familha actual.

Inici del succès[modificar | Modificar lo còdi]

Als 36 ans, amb lo sieu filh, viatja fins a la vila de Londres e inícia la siá carrièra coma escrivana. Un an publiquèt après lo sieu roman: The Grass is Singing ('L'èrba canta'). Fòrça compromesa politicament, pèrd definitivament totas las siás illusions e abandona lo comunisme lo 1954.

L'òbra de Doris Lessing a fòrça d'autobiografia, en s'inspirant en la siá experiéncia africana, en la siá enfància, en las siás desilusions socialas e politicas. Los tèmas representats en los sieus romans se centran en los conflictes culturales, las grandas injustícias de l'inegalitat raciala, la contradiccion entre la consciéncia individuala e lo ben comun.

Lo 1956, conegudas las siás criticas constantas e implacables als regims totalitaris e segregacionistas, se li enebiguèt lo sojorn a l'Africa del Sud, e a Rhodèsia gradualament. Lo 1962 publica lo sieu roman mai conegut, Lo quasèrn daurat, que la va catapultar a la reputacion e la convertiguèt en l'icòna de las reivindicacions feministas.

Lo 1995, amb 66 ans, retornèt a l'Africa per visitar la filha e los felens, aital coma per far conéisser la siá autobiografia. Ironias de l'istòria, foguèt aculhida amb los braces dubèrtes, quand los tèmas qu'ela aviá tractat en las siás òbras èran estats la causa de la siá percaça del país quaranta ans enrè.

Lo 1999 li foguèt concedit lo Prèmi Internacional Catalonha]] e lo 2001 foguèt premiada amb lo Prèmi Prince d'Astúrias de las Letras «per una òbra qu'es lo resultat d'una vida consacrada a la narrativa, que la a convertida en una de las indiscutiblas figuras de la literatura universala, e tanben pel fach d'èsser una apassionada luchaira per la libertat, qu'a pas estalviat d'esfòrces en lo sieu compromís amb las causas del Tresen Mond».

Lo 2007 recep lo Prèmi Nobel de Literatura.

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Òbras[modificar | Modificar lo còdi]

  • The Grass is Singing (1950)
  • This Was the Old Chief's Country (coleccion) (1951)
  • Five (istòrias cortas) (1953)
  • Through the Tunnel (1955)
  • The Children of Violence Series (1952-1969):
    • Martha Quest (1952)
    • Five (istòrias cortas) (1953)
    • A Proper Marriage (1954)
    • A Ripple from the Storm (1958)
    • Landlocked (1965)
    • The Four-Gated City (1969)
  • Going Home (memoir) (1957)
  • The Habit of Loving (coleccion) (1957)
    • Wine (istòria corta) (1957)
  • In Pursuit of the English (nonfiction) (1960)
  • The Golden Notebook (1962)
  • Play with a Tiger (teatre) (1962)
  • A Man and Two Women (coleccion) (1963)
  • African Stories (coleccion) (1964)
  • Istòrias de gats:
    • Particularly Cats (istòrias & nonfiction) (1967)
    • Particularly Cats and Rufus the Survivor (1993)
    • The Old Age of El Magnifico (istòrias & nonfiction) (2000)
  • Briefing for a Descent into Hell (1971)
  • The Temptation of Jack Orkney and other Stories (coleccion) (1972)
  • The Summer Before the Dark (1973)
  • A Small Personal Voice (essai) (1974)
  • Memoirs of a Survivor (1974)
  • The Canopus in Argos: Archives Series (1979-1983):
    • Shikasta (1979)
    • The Marriages Between Zones Three, Four and Five (1980)
    • The Sirian Experiments (1980)
    • The Making of the Representative for Planet 8 (1982)
    • The Sentimental Agents in the Volyen Empire (1983)
  • Stories (coleccion) (1978)
  • Jol lo pseudonim Jane Somers:
    • The Diary of a Good Neighbour (1983)
    • If the Old Could... (1984)
  • The Good Terrorist (1985)
  • Prisons We Choose to Live Inside (essays, 1987)
  • The Wind Blows Away Our Words (1987)
  • The Fifth Child (1988)
  • African Laughter: Four Visits to Zimbabwe (memoir) (1992)
  • London Observed: Stories and Sketches (coleccion) (1993)
  • Conversations (interviews, edited by Earl G. Ingersoll) (1994)
  • Autobiografia:
    • Under My Skin: Volume One of My Autobiography, to 1949 (1994)
    • Walking in the Shade: Volume Two of My Autobiography 1949 to 1962 (1997)
  • Spies I Have Known (coleccion) (1995)
  • Love, Again (1996)
  • The Pit (coleccion) (1996)
  • Mara and Dann (1999)
  • Ben, in the World (a sequel to The Fifth Child) ISBN 0-06-093465-4 (2000)
  • The Sweetest Dream ISBN 0-06-093755-6 (2001)
  • The Grandmothers : Four Short Novels ISBN 0-06-053010-3 (2003)
  • The Story of General Dann and Mara's Daughter, Griot and the Snow Dog (continuacion de Mara and Dann) (2005)
  • The Cleft (2007)