Maurice Maeterlinck

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Laureat Nobel

Maurice Maeterlinck
Maurice_de_Maeterlinck,_crop.jpg
Nom de naissença(fr) Maurice Polydore Marie Bernard Maeterlinck Modifica el valor a Wikidata
Naissença29 d'agost de 1862, Gant, Belgica
Decès6 de mai de 1949, Niça, Occitania, França
Occupacionescrivan
Prèmis
Prèmi Nobel de Literatura l'an 1911
Rets socialas
IMDB: nm0535508 IBDB: 7637
Musicbrainz: e46dc76b-5339-43ca-a2eb-06e8c7e1ca40 Discogs: 786571 IMSLP: Category:Maeterlinck,_Maurice Find a Grave: 217936339 Modifica el valor a Wikidata

Maurice Polydore Marie Bernard Maeterlinck (n. en29 d'agost de 1862 a Gant, Belgica, e m. 6 de mai de 1949 a Niça) foguèt un escrivan bèlga. Recebèt lo Prèmi Nobel de Literatura en 1911.

Biografia[modificar | modificar la font]

Nasquèt lo 29 d'agost de 1862 dins la vila de Gant, situada dins la Flandra Orientala. Inicièt los sieus estudis en un collègi Jesuïta e estudièt Drech a l'Universitat de Gant. L'an 1885 publiquèt los sieus primièrs poèmas d'inspiracion parnassiana en la revista literària e artistica: Jeune Belgique. Lo 1886, abandonèt la siá profession e se transportèt a París ont va entaular relacion amb los escrivans qu'après mai li influiràn: Stéphane Mallarmé e Villiers de l'Isle-Adam. Aquel darrièr l'introdusiguèt en la prigondor de la idealisme alemand mercés a las lecturas de Hegel e Schopenhauer.

En aquela meteissa epòca Maeterlinck estúdia a Ruysbroeck la Admirable, un mistic flamenc del sègle XIV del que tradusiguèt lo 1891, "Ornement des noces spirituelles", lo que lo portèt a descobrir las riquesas intuitivas del mond germanic fòrça aluenhadas del racionalisme predominant en la literatura francesa. Amb aquel esperit, e notablament influit per Novalis, dintrèt en contacte amb lo romantisme de Jena (Alemanha 1787-1831), a l'entorn de August e Friedrich Schlegel e de la revista "la Atthenäum", precursor, en linha dirècta, del simbolisme. En las òbras que Maeterlinck publiquèt entre 1889 e 1896, se rebat aquela influéncia germànica. Lo 1920 foguèt escuelhut membre de l'Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique e al meteis an escriu "Monna Vanna," òbra teatrala qu'interpretarà Georgette Leblanc, actritz a quala coneguèt l'an 1895 e que serà la siá companha fins al 1919, an que contracta matrimòni amb la jove Renée Dahon.

Òbras[modificar | modificar la font]

  • Serres chaudes (1889)
  • La Princesse Maleine (1889)
  • L'Intruse (1890)
  • Les Aveugles (1890)
  • Les Sept Princesses (1891)
  • Pelléas et Mélisande (1892)
  • Alladine et Palomides (1894)
  • Intérieur (1894)
  • La Mort de Tintagiles (1894)
  • Aglavaine et Sélysette (1896)
  • Le Trésor des humbles (1896)
  • Douze Chansons (1896)
  • La Sagesse et la destinée (1898)
  • Ariane et Barbe-Bleue (1901)
  • Sœur Béatrice (1901)
  • La Vie des abeilles (1901)
  • Monna Vanna (1902)
  • Joyzelle (1903)
  • L’Oiseau bleu (1909)
  • L'Intelligence des fleurs (1910)
  • La Mort (1913)
  • Marie-Magdeleine (1913)
  • L’Hôte inconnu (1917)
  • Le Bourgmestre de Stilmonde (1919)
  • Le Sel de la Vie (1919)
  • Le Miracle de saint Antoine (1920)
  • Le Grand Secret (1921)
  • Les Fiançailles (1922)
  • La Puissance des morts (1926)
  • La Vie des termites (1926)
  • La Vie de l’espace (1928)
  • En Égypte, notes de voyage (1928)
  • La Grande Féerie (1929)
  • La Vie des fourmis (1930)
  • L’Araignée de verre (1932)
  • La Grande Loi (1933)
  • Avant le grand silence (1934)
  • La Princesse Isabelle (1935)
  • La Grande Porte (1939)
  • L’Autre Monde ou le cadran stellaire (1942)
  • Jeanne d’Arc (1948)
  • Bulles bleues (1948)