Drech

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
exemple de tèxte

Lo drech (var. dreit, dret) es l'ensemble de las règlas, definidas e acceptadas pels òmes per regir los rapòrts socials, e garantidas per l'intervencion del poder public, valent a dire de l'Estat. La sancion ligada a la règla de drech es çò que destria aquesta de las autras règlas, coma las règlas moralas e de civilitat. Lo fach qu’aquesta sancion provenga de l'Estat, e doncas d'une creacion artificiala umana presupausada acceptada per totes, destria lo drech de la religion.

Generalitats[modificar | modificar la font]

Lo drech positiu es l'ensemble dels tèxtes de lei d'una comunautat, e de lor aplicacion per la justícia, la jurisprudéncia. Visa un apròchi scientific ont « lo drech s'explica pel drech » segon la ierarquia de las nòrmas. Aqueste biais de veire lo drech permet de desbarrassar son estudi de tota question religiosa, sociologica, etnologica o istòrica. Es lo drech dels juristas, ensenhat dins las universitats actualament.

Çaquelà, se la vision positivista permet al drech d'aver una certana rigor e logica, cal pas qu’aquesta definicion, que decopa lo real amb l'ajuda de categoria juridica preexistenta, siá la sola presa en compte. Lo drech, al sens larg, es una recèrca del rapòrt d’efectuar entre de circonstàncias de faches e de leis. Lo tèxt de lei es pas alara la sola donada de prendre en compte. Conven tanben d'observar la natura dels faches, l'efectivitat del drech, etc. En efècte, i a pas tant de leis que de situacions de faches, e i a de leis que demòran letras mòrtas. Es abans tot per l'analisi dels faches que se sauprà quina lei aplicar e quina poirà « regir melhor los rapòrts socials ».

Lo drech objectiu[modificar | modificar la font]

Lo drech objectiu es l'ensemble de las règlas juridicas obligatòrias aplicadoiras dins un país. Aquestas règlas son establidas pel poder regularament en plaça dins lo país e son destinadas al manten de l'òrdre e de la securitat, a « preservar los interèsses subjectius legitims e a reprimir los interèsses subjectius illegitims (Huguette Jones, 2002-03) ». Se parla alara melhor del Drech.

Dins lo drech francés, coma dins fòrça dreches romano-germanics, se destria lo drech public e lo drech privat. Aquesta distincion es mens presenta al sen dels sistèmas juridics anglosaxons tanben nomenats sistèmas de common law.

Los dreches subjectius[modificar | modificar la font]

Los dreches subjectius son de prerogativas personalas reconegudas pel drech objectiu. Son oposables als tèrces. Aquestes son per exemple, lo drech de proprietat, lo drech de crèdit,... Se parla alara pus volontièrs dels dreches.

Un drech subjectiu pòt èsser absolut o relatiu :

  • Los dreches absoluts s'aplican a l'esgard de tot tèrç (ex. : drech de proprietat). Se ditz que s'aplican erga omnes.
  • Los dreches relatius s'aplican a l'esgard d'un o maites tèrces determinats (ex. : dreches resultant d'un contracte).

Las fonts del drech[modificar | modificar la font]

L'expression "fonts del drech" remanda a totas las fòrças e donadas moralas, economicas, socialas, politicas a l'origina del drech. Las fonts formalas en s'interessant solament a las que conduson dirèctament a l'elaboration del drech.

Las fonts formalas del drech internacional son las Convencions internacionalas, la costuma internacionala, la jurisprudéncia internacionala e los principis generals del drech reconeguts per la màger part dels païses.

Dins los païses de tradicion romano-germanica e de drech escrich coma França, las solas fonts formalas son la lei lato sensu, comprenent la constitucion, la lei stricto sensu, los tèxtes subordenats (règlaments), coma los decrets, los arrestats, las circularas e la costuma. La jurisprudéncia, los principis generals del drech formulats especialament per la doctrina son pas que parcialament reconeguts coma de fonts del drech.

A las fonts del drech correspond una ierarquia de las nòrmas qu’establís la plaça de las nòrmas dins l'òrdre juridic.

Las grandas brancas del drech[modificar | modificar la font]

Lo drech privat[modificar | modificar la font]

Lo drech privat es la partida del drech que regís los rapòrts entre los particulars, que sián de personas fisicas o de personas moralas de drech privat.

Las brancas principalas del drech privat son :

Lo drech public[modificar | modificar la font]

Lo drech public regís l'existéncia e l'accion de la poténcia publica.

Las quatre brancas principalas del drech public son :

D’aquestas quatre matèrias son derivats :

Istòria del drech[modificar | modificar la font]

Filosofia del drech[modificar | modificar la font]

Ubi societas, ubi jus (« ont i a societat, i a drech »), maxima de la Roma antica. Aquesta donada permet d'armonizar los rapòrts dins una collectivitat. Balha un poder de formular, d'adoptar e promulgar de règlas de conducha imperativas per regir las relacions dels individús que la compausan.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Fonts del drech :

Teorias principalas:

Dreches particulars :

Autres :

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Terry Olson e Paul Cassia. Edicions Droit et justice. PUF: Le droit international, le droit européen, et la hiérarchie des normes (en francés). 

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]