Drech de proprietat

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Lo drech de proprietat es lo drech d'usar (en latin : usus), de gaudir (fructus) e de dispausar (abusus) d'una causa dins lei condicions fixadas per la lei.

Lo ben, ò aver, sus lo quau aqueu drech pòrta es tanben anomenat proprietat. Aquesta proprietat pòu èstre tant imobiliara coma mobiliara, segon la dicha juridica "En matèria de mòble, possession vau títol (de proprietat)".

Lei drechs de proprietats venon, segon d'unei filosòfs, de convencions socialas establidas per contrat. Per d'autres, lo drech de proprietat es una lei naturala.

L'idèia de proprietat collectiva existís despuei fòrça temps, e son atestadas per leis us e costumas tradicionaus. Lei premierei teorias juridica formalas de la proprietat se constituan dins una amira individualista e consagran lo drech de la proprietat coma prerogativa dei personas fisicas. Lo retorn dei personas moralas au drech de proprietat se farà mai tard e pauc a cha-pauc.

Lo drech anglo-american conois la proprietat personala. Existís tanebn çò que se sona la proprietat intellectuala (sus lei creacions artisticas, leis invencions,...).

L'aparicion a la fin dau sègle 20 de l'informatica personala e lo desvolopament d'internet tornèt metre la question dau drech de proprietat au còr dei discutidas, notadament sus la question dei fichiers digitaus pertatjats soventei-fes d'un biais totalament a-gratís per leis usanciers dau malhum.

Lo drech de proprietat es un drech objectiu