Organizacion jurisdiccionala (França)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

L'organizacion jurisdiccionala nacionala francesa[1] es l'organizacion dels tribunals nacionals franceses, dins l'òrdre juridic intèrne. Mais de 8000 magistrats son encargats d'aplicar la lei; en tot, en 2018, mai de 80000 agents trabalhavan pel ministèri de la Justícia[2]. Aquò fa un pauc mens de 12 jutges professionals per 100000 abitants, contre près de 15 en Belgica, 20 en Áustria, e gaireben 25 en Alemanha[3].

S’exclusís donc d’aquesta organizacion l'ensems de las jurisdiccions que son pas nacionalas, que resultan d'un contracte o d'un estatut definit entre de membres. Se pren donc en compte pas que los tribunals sanccionats per l'administracion d'Estat, definits per la lei. Las jurisdiccions internacionalas, europèas o comunautàrias, que demoran dins un òrdre juridic extèrne, son tanben exclusidas, qu’emanan pas de l'administracion d'Estat, mas d'autras organizacions internacionales (Union europèa, Conselh de l'Euròpa, Nacions unidas…).

Principis generals[modificar | modificar la font]

L'organizacion jurisdiccionala nacionala francesa vòl realizar de principis inerents a una idèa del procès, respectuosa de las libertats fondamentalas, prenent tnaben en compte la possibilitat de far apellacion, la collegialitat dels jutges que donaràn una decision, la rapiditat del jutjament.

Unes d’aquestes principis foguèron completats, precisats e sanccionats per la Convencion europèa de salvagardia dels drechs de l’òme e de las libertats fondamentalas, signada en 1950 e en vigor dempuèi 1953, que defend de drechs civils e politics inerents a la persona umana.

Unes d’aquestes principis resultan d'una evolucion istorica: es lo cas per exemple del principi de separacion dels poders o de l'establiment del contraròtle de constitucionalitat de las leis pel Conselh constitucional.

Separacion dels poders e dualitat jurisdiccionala[modificar | modificar la font]

L'origina de la dualitat jurisdiccionala[modificar | modificar la font]

Lo principi de separacion dels poders precisa que los poders publics devon èsser separats e atribuits a d’organs distinctes. Atal, lo poder d'edictar de règlas (poder legislatiu) es confiat al Parlament, lo podet de las far executar (poder executiu) apartent a un president o un Primièr ministre. Montesquieu, dins De l'esprit des lois (1748), i apond lo poder judiciari, es a dire lo poder d'aplicar la lei dins los cas particulars.

Pasmens, la Constitucion del 4 d’octobre de 1958, instituissent la Va Republica, sonque reconéis una « autoritat judiciària ». Aquesta teoria pren donc en França una significacion originala, que lo Conselh constitucional qualifiquèt dins una decision « Conselh de la concurréncia » del 23 de genièr de 1987 de « concepcion francesa de la separacion dels poders ».

En efièch, lo problèma d'aquesta distinccion dels poders es que cal, dins aquesta concepcion, destriar los litigis interessant l'Estat, sanccionant la mala aplicacion d'un tèxte, e relevant donc del poder executiu, dels autres litigis interessant los particulars, relevant d'un verai poder judiciari autonòm e distincte. Cal donc partejar las competéncias del jutge en dos, entre jutge judiciari e jutge administratifu. Aquesta dualitat juridiccionala trapa son origina dins la lei dels 16 e 24 d'agost de 1790 e del decret del 16 fructidor an III, fondament de la dualitat dels òrdres de jurisdiccion en França, que son divisadas en un òrdre administratiu e un òrdre judiciari. Aquò interdit als tribunals de l'òrdre judiciari d'estatuir sus de litigis tocant l'administracion, e los actes emeses pel poder executiu o legislatiu.

Per aquestes tèxtes, lo poder legislatiu e lo poder executiu an estat levats del contraròtle de las jurisdiccions judiciàrias, amb lo motiu qu’aquestas an pas la legitimitat que cal per jutjar dels actes realizats per las autoritats procedissent del sufragi universal e donc sols representants de la sobeiranetat populara.

L'institucion d'una jurisdiccion administrativa a partir de l'an VIII (1799) modifiquèt parcialament aquesta situacion: a partir d’alara, los actes de l'administracion pòdon èsser contestats, mas davant una jurisdiccion diferenta de l'autoritat judiciària.

Doble gra de jurisdiccion[modificar | modificar la font]

Lo principi de doble gra de jurisdiccion es al fondament de la possibilitat que cada afar siá jutjada, en fach e en drech, dos còps. Un tal sistèma permet d'en primièr l'espandida del poder dels jutges. Dona atal a las partiadas la possibilitat de presentar d’arguments melhors, que presentarà l'avantatge donc d'èsser mai precisa en apellacion qu'en primièra instància.

L'excepcion al principi del doble gra de jurisdiccion[modificar | modificar la font]

Per unes tipes de litigis, la lei o la reglamentacion dispausa que lo tribunal del primièr gra dona una decision en primièr e darrièr ressòrt. Aqieste jutjament pòt donc pas èsser susceptible d'apellacion.

Par exemple, en matèria civila, las accions que lo taus de competéncia (las pretencions del demandaire) es inferiora a 4 000 € son jutjadas pel tribunal judiciari en primièr e darrièr ressòrt.

Tanben, davant los tribunals administratius :

  • fòrça recors en excès de poder son jutjats en primièr e darrièr ressòrt, e tanben fòrça litigis al subjècte de la foncion publica ;
  • los recors indemnitaris d'un montant de mens de 10 000 € lo son tanben.

Lo principi del doble gra de jurisdiccion es limitat per aquestes jutjaments en primièr e darrièr ressòrt, mas per de rasons estrictas: l'enjòc de l'accion es supausat fèble (quitament s’es pas sempre lo cas), los riscs d'errors son normalament pro limitats, etc.

Passent, los jutjaments d’aquestas jurisdiccions pòdon sempre far l'objècte d'un recrors en cassacion, es a dire d'un recors extraordinari davant la Cort de cassacion o lo Conselh d'Estat.

Enfin, los litigis que lo Conselh d'Estat conéis dirèctament son jutjats en primièr e darrièr ressòrt, sens recors en cassacion possible, mas l'organizacion intèrna del Conselh d'Estat dona de garantias proceduralas pro semblablas a aquestas d'un doble gras de jurisdiccion. E mai se pòt èsser de litigis d'enjòcs fòrça importants.

Collegialitat o jutge unic[modificar | modificar la font]

Segon las jurisdiccions, los magistrats del sèti (aquestes que jutjan) seràn en formacion collegiala (3 o 7 jutges) o alara de jutge unic (1 sol jutge). L'enjòc d’aquesta question es triple:

  • lo pretz: una formacion collegiala costa mai car qu'un jutge unic;
  • la rapiditat: una formacion collegiala aurà tendéncia a prene mai de temps a jutjar qu'un jutge unic;
  • la solemnitat: un jutjament donat per una formacion collegiala serà mai precisa, mai justificada, benlèu dons mai solemne que quand lo jutjament es donat per un jutge unic.

Se dich « jutge unic, juge inic ». Mas se pòt avançar lo contrari qu'una deresponsabilizacion del jutge dins lo cas d'una formacion collegiala es de crénher.

Drech a un procès equitable[modificar | modificar la font]

L'article 6 de la Convencion europèa dels drechs de l'òme dispausa que tot ciutadan a drech a un procès equitable. La França mai d’un còp foguèt condamnada per la Cort en violacion d’aqueste article.

Lo drech a un procès per un tribunal[modificar | modificar la font]

Tot individú a sempre la possibilitat de sasir una jurisdiccion de primièra instància: es un drech fondamental, que pòt pas èsser desconegut. Pasmens, lo drech a un segond gra de jurisdiccion es limitat al cas que son pro importants.

A l’escasença d'un arrèst Schrameck del 22 d’octobre de 1984, la Cort europèa considerèt que lo tèrme de « tribunal » se caracteriza al sens material per son ròtle jurisdiccional: s'agís d'una instància qu’es encargada de trencar, sus la basa d'una nòrma juridica, e a l'eissida d'una procedura organizada, tota question que va relevar de sa competéncia.

L'aplicacion d’aqueste drech al procès per un tribunal es a vegada malaisida dins un sistèma dins que existís dos òrdres jurisdiccionals. En efièch, per un quita afar, es possible qu'aucun dels dos òrdres se declare competent per la jutjar. Lo Tribunal dels conflictes resòlv de tals conflictes de competéncia.

L'imparcialitat e l'independéncia del jutge[modificar | modificar la font]

Lo justiciable deu poder revendicar l'independéncia dels magistrats que son menats a intervenir. La Cort europèa estima, dempuèi un arrèst Beaumartin de 1994, qu’es independent lo jutge qu'a pas besonh per donar sa decision de prene conselh près del poder executiu. Per exemple, se lo jutge deuriá demandar al ministre dels Afars estrangièrs lo biais d’interpretar un tractat, poiriá pas èsser considerat coma independent.

Es l'arrêt Piersak contra Belgica del 1èr d’octobre de 1982 que destria entre « un caminament subjectiu assajant de determinar çò que tal jutge pensava al dedins d’el en tala circonstança e un caminament objectiu menant a cercar se donava las garantidas que cal per exclure a aqueste vejaire tot dopte legitim ».

Dos aspèctes son de reténer:

  • l'imparcialitat subjectiva que se presumís fins a pròva del contrari, significa que lo jutge deu pas manifestar ni partit pres ni pretjutjat personal;
  • l'imparcialitat objectiva significa que la jurisdiccion deu ofrir las garantidas que cal per exclure tot dobte legitim venent de las condicions d'organizacion de l'institucion judiciària o de l'intervencion del jutge, prenent en compte justament sas intervencions anterioras qu’an podut li donar una certa coneissença de l'afar.

La publicitat del jutjament e dels debats[modificar | modificar la font]

Los debats d'un procès devon èsser publics, mas pòdon conéisser d’excepcions (testimòni de minors...), al nom de l'interés general. Pasmens, los jutjaments devon èsser prononciats de biais public. De la mèsma mena, la Cort europèa estima que jutjar a pòrta tancadas pòt s’impausar per la proteccion de l'interès general. Estimèt pasmens que lo pledejaire deuriá poder renonciar de son plan grat al principi de la publicitat dels debats.

Dins un arrèst Pretto de 1983, la Cort europèa a jutjar que la publicitat protejariá lo justiciable contra una justícia secrèta, la publicitat contribuissent aquí a preservar la fisança dins los tribunals. La publicitat dels debats dona una transparéncia a la justícia e permet d’assegurar un principi d’imparcialitat.

La celeritat de la justícia[modificar | modificar la font]

L'article 6 al.1 de la Convencion europèa dispausa que se tota persona a lo drech de s'adreiçar al jutge, encora cal qu’aqueste darrièr intervenga dins un delai rasonable. Mas, pla sovent, la justícia francesa pren de temps a donar sas decisions. Es lo cas subretot quand lo justiciable a de dificultats a encontrar la jurisdiccion competenta, mai sovent a causa de la separacion entre las jurisdiccions administrativas e judiciàrias.

A causa de que la França foguèt condemnada lo 10 de febrièr de 1995, dins un afar (Allenet de Ribemont contra França) ont las jurisdiccions judiciàrias e administrativas refusavan caduna de se declarar competentas. La Cort europèa tanben precisèt que la justícia deuriá èsser accelerada, del. moment que l'interès de la persona èra dirèctament en jòc, o qu’aviá estar presonièra, o que sa durada de vida èra limitada.

Las jurisdiccions en França[modificar | modificar la font]

Las jurisdiccions judiciàrias[modificar | modificar la font]

Cort d’apellecion de Montpelhièr.

Las jurisdiccions de l'òrdre judiciari son per exemple competentas pel penal e per reglar los litigis entre particulars. Pòdon intervenir o dins lo domèni contenciós (litigi entre personas), i dins lo domèni graciós (autorizacion demandada a una jurisdiccion: cambiament de regim matrimonial per exemple).

Per excepcion, pòdon tanben intervenir al respèctes d’unes litigis qu’intervendriá entre l'Estat e los particulars. Es lo cas per exemple quand en matèria d'expropriacion, l'expropriat es pas en acòrdi sul montant de son indemnizacion; tanben en cas d'accident de la circulacion, quand de veïculs apartenon a l'administracion e que la victima es una persona privada, lo contenciós ressòrt tanben del jutge civil.

Existís dos gras de jurisdiccion: s’establís d'en primièr la veracitat de l'incriminacion supausada, puèi, se cai, s’aplica la pena prevista.

Lo tribunal judiciari es la jurisdiccion de drech comun en primièra instància. La cort d'apellacion es la jurisdiccion del segond gra, e la Cort de cassacion es lo jutge del drech.

Los magistrats judiciaris son format per l'Escòla nacionala de la magistratura (ENM) a Bordèu.

Las jurisdiccions administrativas[modificar | modificar la font]

Cort administrativa d'apellacion de Nancí.

Las jurisdiccions administrativas son aquestas que son competentas per jutjar dels litigis entre l'Estat, las collectivitats territorialas, los establiments publics (que constituisson las principalas ipotèsis de personas moralas de drech public), e los particulars, o entre doas personas moralas de drech public. Pasmens, dins unas ipotèsis, es l'òrdre judiciari que serà competent, per çò que ten a l'estat de las personas, als domatges per de prejudicis al drech de proprietat (per exemple als domatges resultant d'accidents de veïculs).

Lo tribunal administratiu es la jurisdiccion de drech comun en primièra instància. La cort administrativa d'apellacion es la jurisdiccion del segond gra, e lo Conselh d'Estat es lo jutge del drech.

Los magistrats administratius son recrutats entre autre per l'Escòla nacionala d'administracion (ENA) o de concors especifics.

Las jurisdiccions fòra dels òrdres[modificar | modificar la font]

Las jurisdiccions « fòra dels òrdres » son de jurisdiccions que se plaçan en realité al dessús d’aquestes.

Es lo cas del Tribunal dels conflictes, que determina s’es l'òrdre judiciari o l'òrdre administratiu que pòt èsser competent, quand existís un conflicte de competéncia.

Es tanben lo cas del Conselh constitucional, que las decisions s'impausan als poders publics, e a totas las autoritats administrativas o judiciàrias.

Las jurisdiccions costumièras dels departaments e regions d'otramar[modificar | modificar la font]

Mai de 2 600 000 Franceses vivon en otramar. Quin que siá l’estatut d’aquestes territòris, lo servici public de la justícia es present amb 343 magistrats e 925 foncionris de justícia. L'organizacion e lo foncionament es pasmens adaptats per prene en compte l’alunhament territorial o l'aplicacion d'un drech local.

La Nòva Caledònia ten un estatut particular definit pel títol XIII de la Constitucion.

Per Sant Bartomieu e Sant Martin, las jurisdiccions de la Guadelope (cort d'apellacion de Basse-Terre) son competentas.

Los departaments e regions d'otramar dispausan de jurisdiccions comunas en primièra instància: tribunal judiciari, cort d'assisas e conselh de prudòmes. Pasmens pel contenciós comercial, es lo tribunal mixte de comèrci qu’es competent. A la diferéncia del tribunal de comèrci classic, es presidit per un magistrat professional e compausat de sièis jutges elegits d’entre los comerçants[4].

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Generalitats[modificar | modificar la font]

  • Institutions juridictionnelles, Jean-Pierre Scarano, Ellipses, 2005, (ISBN 2729823603)
  • Institutions judiciaires, Roger Perrot, Montchrestien, 11e édition, (ISBN 2707613541)
  • Institutions judiciaires : Édition 2005, de Jean Vincent, Serge Guinchard, Gabriel Montagnier, André Varinard, Précis-Dalloz, (ISBN 2247062598)

Testimoniatges[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. veire l'obratge de referéncia ed; Dalloz: Institutions juridictionnelles André Varinard et Thierry Debard ;
  2. Chiffres clés du Ministère de la Justice, site ministériel.
  3. Comission europèa per l'eficacitat de la justícia (CEPEJ), Systèmes judiciaires européens., Ed 2008 (donadas 2006) : « Efficacité et qualité de la justice ». Citat per David Servenay, Dati fait preuve de « lâcheté », disent les juges, Rue 89, 10 d’octobre de 2008.
  4. « Juridictions judiciaires d'outre-mer », justice.gouv.fr.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Articles connèxes[modificar | modificar la font]

Mestièrs de l'organisation judiciaire[modificar | modificar la font]

Ligamns extèrnes[modificar | modificar la font]