Bjørnstjerne Bjørnson

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Laureat Nobel

Bjørnstjerne Martinus Bjørnson

250px|center
Bjørnstjerne Bjørnson.

Naissença 8 de decembre de 1832
Kvikne, Norvègia
N. a
Decès 26 d'abril de 1910
París, França
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
Nom de naissença Bjørnstjerne Martinus Bjørnson
Activitat(s) escrivan
Lenga d'escritura norvegian
Genre(s) novèlas, sagas
Distincions Prèmi Nobel de Literatura en 1903

Bjørnstjerne Bjørnson (n. en 8 de decembre de 1832 a Kvikne, m. 26 d'abril de 1910 a París) foguèt un escrivan norvegian. Recebèt lo Prèmi Nobel de Literatura en 1903.

Biografia[modificar | modificar la font]

Nasquèt lo 8 de decembre de 1832 dins la vila de Kvikne, situada dins lo comtat norvegian de Hedmark. Lo 1852 inicièt los sieus estudis de jornalisme a l'Universitat d'Òslo e focalizèt la siá atencion en la critica literària.

Fèrm partidari de Alfred Dreyfus en lo nomenat Cas Dreyfus, escriguèt d'articles jornalistics que defendián la siá innocéncia. Foguèt un dels membres originales del Comitat Nobel que creèron los prèmis del meteis nom, l'an 1900.

L'an 1903 davant l'imminenta separacion nacionala entre Norvègia e Suècia defendèt la conciliacion e la moderacion entre los norvegians. Lo 1905 Norvègia atenguèt la siá independéncia, e Bjørnson cambièt los sieus postulats republicans pels monarquics per enfortir lo sieu país, estrénher de laces amb lo Reialme Unit e se plaçar "parièr per parièr" davant las monarquias de Suècia e Danemarc.

Moriguèt lo 26 d'abril de 1910 dins la vila de París, ont passava part dels ivèrns. Foguèt enterrat a Òslo.