Gerhart Hauptmann

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Laureat Nobel

Gerhart Hauptmann

Gerhart Hauptmann nobel.jpg

Naissença 15 de novembre de 1862
Obersalzbrunn (actualament Szczawno Zdrój, Polonha)
N. a
Decès 6 de junh de 1946
Agnetendorf, (actualament Jagniątków, Polonha)
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
Nom de naissença Gerhart Hauptmann
Activitat(s) escrivan
Lenga d'escritura alemand
Distincions Prèmi Nobel de Literatura l'an 1912

Gerhart Hauptmann (n. en 1862, m.1946) foguèt un escrivan alemand. Recebèt lo Prèmi Nobel de Literatura en 1912.

Biografia[modificar | modificar la font]

Nasquèt lo 15 de novembre de 1862 dins la vila polonesa d'Obersalzbrunn, nomenada uèi jorn Szczawno-Zdrój e situada al voivodat de Bassa Silèsia. Estudièt a Breslau (actual Wrocław) E foguèt après enviat a Jawor per aprene agricultura a la granja de lo sieu oncle. Cossí li agradava pas aquel tipe de vida tornèt a Breslau per se convertir en escultor. Estudièt posteriorament filosofia e sciéncias naturalas a l'Universitat de Jena.

Un còp graduat entre 1883 e 1884 demorèt en Itàlia. A mai de 1885 Hauptmann se maridèt e s'establiguèt dins la vila d'Erkner, banlèga de Berlin, en se decantant fin finala per la literatura qu'arribèt lèu una granda reputacion coma un dels principals representants del drama modèrn. A la fin de la Segonda Guèrra Mondiala foguèt listat a la Gottbegnadeten-Liste, d'artistas considerats coma irremplaçables qu'èran exempts de servicis a la tèsta per protegir lo patrimòni cultural alemand. Moriguèt lo 6 de junh de 1946 dins la vila d'Agnetendorf, en aqueles moments situats a Alemanha e uèi jorn anomaneda Jagniątków e situada a Polonha.

Òbras publicadas[modificar | modificar la font]

Teatre[modificar | modificar la font]

  • 1891: Einsame Menschen
  • 1892: Die Weber
  • 1894: Hanneles Himmelfahrt
  • 1896: Elga
  • 1896: Die Versunkene Glocke
  • 1898: Fuhrmann Henschel
  • 1900: Michael Kramer
  • 1900: Schluck und Jau
  • 1902: Der arme Heinrich
  • 1903: Rose Bernd
  • 1906: Gabriel Schillings Flucht
  • 1907: Die Jungfern von Bischofsberg
  • 1908: Kaiser Karls Geisel
  • 1909: Griselda
  • 1912: Peter Brauer
  • 1913: Festspiel in deutschen Reimen
  • 1914: Magnus Garbe, reversionat el 1942
  • 1920: Indipohdi
  • 1925: Veland
  • 1921-1926: Herbert Engelmann
  • 1928: Spuk, dos actes: Die schwarze Maske e Hexenritt)
  • 1933: Die goldene Harfe
  • 1935: Hamlet im Wittenberg
  • 1937: Die Finsternisse
  • 1936-1937: Ulrich von Lichtenstein
  • 1935-1938: Die Tochter der Kathedrale

Novèlas[modificar | modificar la font]

  • 1910: Der Narr in Christo Emanuel Quint
  • 1912: Atlantis
  • 1923: Phantom
  • 1926: Wanda, der Dämon
  • 1928: Die Insel der grossen Mutter
  • 1932: Um Volk und Geist
  • 1936: Im Wirbel der Berufung
  • 1937: Der Abenteuer meiner Jugend

Novèlas cortas[modificar | modificar la font]

  • 1888: Bahnwärter Thiel
  • 1924: Die Ketzer von Soana
  • 1887-1927: Marginalien, recuèlh
  • 1938: Sonnen
  • 1939: Der Schuss im Park

Poesia[modificar | modificar la font]

  • 1885: Promethidenlos
  • 1921: Anna
  • 1924: Die blaue Blume
  • 1927: Till Eulenspiegel
  • 1934: Das Meerwunder
  • 1912-1942: Der grosse Traum, recuèlh poetic