1971

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

1971

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Ans :
1968 1969 1970  1971  1972 1973 1974

Decennis :
1940 1950 1960  1970  1980 1990 2000
Sègles :
Sègle XIX  Sègle XX  Sègle XXI
Millennis :
Millenni I  Millenni II  Millenni III


Cronologia mesadièra :
Gen - Feb - Mar - Abr - Mai - Junh
Julh - Ago - Set - Oct - Nov - Dec


Cronologias tematicas :
Aeronautica Arquitectura Automobila Benda dessenhada Camins de fèrre Cinèma Drech Economia Fotbòl Jòc Jòc vidèo Literatura Musica Santat e medecina Sciéncia Sociologia Espòrt Teatre TV


Autres calendièrs :
Roman Chinés Gregorian Ebrieu Indó Musulman Persan Republican

Aquesta pagina concernís l'an 1971 del calendièr gregorian.

Eveniments[modificar | modificar la font]

Occitània[modificar | modificar la font]

França[modificar | modificar la font]

Fotografia dau Redoutable, premier sosmarin nuclear lançaire d'engenhs francés.

Intrada en servici dau Redoutable (bastit en 1967), premier sosmarin nuclear lançaire d'engenhs francés.

Euròpa[modificar | modificar la font]

Soïssa[modificar | modificar la font]

Adopcion dau drech de vòte femenin (7 de febrier).

Africa[modificar | modificar la font]

Sodan[modificar | modificar la font]

Rompedura de l'aliança entre lo govèrn militar de Gaafar Nimeiry e lei comunistas. Una temptativa de còp d'estat comunista mau capitèt e lo Partit foguèt tornarmai enebit.

Mond[modificar | modificar la font]

Arts[modificar | modificar la font]

Sciéncias e tecnicas[modificar | modificar la font]

Astronomia[modificar | modificar la font]

Fotografia dau rover lunar utilizada per la mission Apollo 15.

Capitada de la mesa en orbita de la premiera estacion espaciala (Saliut 1) per lei Sovietics. Après la revirada de Soiuz 10 lei 23 e 25 abriu, Soiuz 11 capitèt de s'arrimar a l'estacion que foguèt abitada per tres cosmonautas durant 23 jorns. Pasmens, lo 30 de junh, dins lo corrent dau viatge de retorn, un defalhiment dau module Soiuz causèt l'asfixia e la mòrt de l'equipatge. En decembre, la mission Mars 3 capitèt lo premier atteratge d'una sonda a la superficia de Mart mai lo contact foguèt rapidament perdut belèu en causa d'una tempèsta d'arena. Dins aquò, permetèt divèrsei descubèrtas coma l'existéncia de montanhas de mai de 22 km d'altitud.

De son caire, lo programa espaciau estatsunidenc capitèt de pausar sus la Luna lei missions Apollo 14 (31 de genier - 9 de febrier) dins la region de Fra Mauro e Apollo 15 (26 de julhet - 7 d'aost) dins la region dau cratèr Béla. La segonda mission utilizèt per lo premier còp lo rover lunar de la NASA que permetèt ais astronautas de la NASA per se desplaçar sus de distàncias grandas a la superficia lunara.

Economia[modificar | modificar la font]

Naissenças[modificar | modificar la font]

Decèsses[modificar | modificar la font]

Prèmi Nobel[modificar | modificar la font]


Commons-logo.svg

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus 1971.