Igor Stravinskii

Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Igor Stravinskii
Igor Stravinskii
Profession: pianista e compositor de musica classica
País: Russia
Data de naissença: 17 de junh de 1882
Luòc de naissença: Oranienbaum (actual Lomonosov), Russia
Data de decès: 6 d'abril de 1971
Luòc de decès: Nòva York, Estats Units d'America

Igor Fiodorovich Stravinskii (en rus: Игорь Фёдорович Стравинский) foguèt un pianista e compositor rus de musica classica del sègle XX. Stravinsky nasquèt lo 18 de junh 1882 ( lo 5 dins l'ancian calendari rus) a Oranienbaum. Son paire èra bassa al teatre imperial de Sant Petersborg, e l'ambient familial èra fòrça musical. Igor estudièt lo piano amb sa maire e a 9 ans, amb un nòva professora, escolana del famós Antòn Rubinstein. D'aquela epòca tanben anava sovent escotar son paire cantar, aital coneissiá plan los opèras.

Pendent sos estudis de drech rescontrèt lo filh de Nikolai Rimski-Korsakov, puèi faguèt la coneissença del compositor meteis. A la debuta, los sieus conselhs ajudèt Igor a estudiar, al biais d'un autodidacte, las composicions. Per la seguida prenguèt de corses particulars de Rimsky-Korsakov, que serà tanben son testimòni a son matrimòni amb Katerina Nosenko en 1906.

En 1907 compausèt sa primièra sinfonia, Scherzo fantastica, e Fuòcs d'artifici. Aquel darrièr trabalh foguèt remarcat per Sergei Djagilev, qu'organizava de concèrts. Quand cerquèt un compositor per un balet sul legendari aucèl de fuòc, prepausèt doncas a Stravinsky de compausar son primièr balet. Aquel balet aguèt un grand succès, quand foguèt mes en scèna a París en 1910 pendent una virada dels balets russes. Stravinski venguèt alara un nom conegut coma lo d'un compositor amb un estil nòu, tant primitiu coma scientific. Susvendrà un nòu succès pendent la sason seguenta amb Petrushka.

Per contra, la creacion de la Consecracion de la primavèra en 1913 faguèt un grand escandal, mas es malaisit de saber perqué, s'es en causa de la musica, de la coregrafia o dels dançaires. En fach, a la debuta de 1914, la meteissa musica foguèt un grand succès pendent un concèrt, e Stravinsky capitèt a èsser conegut en Euròpa tota a solament 31 ans.

Aprèp L'istòria del soldat, se transportèt a França, e cambièt entièrament son estil, en tornant a l'influéncia classica : Pulcinella, un balet e Mavra, un opèra comic, son d'òbras d'aquela epòca.

En 1926, fa son retorn, amb Oedipus Rex, segond lo drama de Sofòcles, que se situís entre l'oratòri e l'opèra, e conten un trabalh rítmic impausant. Per la seguida, lo compositor contunha d'explorar d'influéncias variadas.

En 1939 moriguèt sa femna mentre qu'el, èra als Estats Units, quand comencèt la guèrra. S'i refugirà e i contunharà de compausar. Viatgèt tanben en URSS en 1962, ont Dmitry Chostakovich lo venguèt saludar. Stravinsky s'arrestèt d'escriure en 1968 e moriguèt a Nòva Yòrk lo 6 d'abril de 1971.

Font[modificar | Modificar lo còdi]

  • (esperanto) Aqueste article es parcialament o en totalitat eissit d’una traduccion de l’article de Wikipèdia en esperanto intitolat « Igor Stravinski ».