Erich Maria Remarque

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.


Erich Maria Remarque

Erich Maria Remarque1.jpg

Naissença 22 de junh de 1898
Osnabrück
N. a
Decès 25 de setembre de 1970
Locarno
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
Nom de naissença Erich Paul Remark
Activitat(s) Escrivan
Lenga d'escritura alemand
Genre(s) roman
Òbras
A l'Oèst ren de nòu

Erich Maria Remarque, nascut Erich Paul Remark, (22 de junh de 1898, Osnabrück - 25 de setembre de 1970, Locarno) es un escrivan germanoestatsunidenc, figura majora dau movement pacifista dau sègle XX.

Engatjat volontari dins l'armada alemanda en 1916, participèt a la Premiera Guèrra Mondiala (1914-1918) e foguèt bleçat en 1918. Après lo conflicte, venguèt jornalista e publiquèt A l'Oèst, ren de nòu en 1929. Criticant la guèrra e son absurditat vista per un jove soudat, lo roman obtenguèt un succès considerable e foguèt adaptat au cinèma tre 1930. Pasmens, foguèt tanben durament criticat e enebit en Alemanha per lei nazis en 1933[1]. Obligat de s'exiliar en Soïssa,Erich Maria Remarque s'installèt finalament ais Estats Units d'America e foguèt naturalizat estatsunidenc en 1947. Publiquèt d'autrei romans importants fins a sa mòrt coma Arc de Trionf (1946) ò Un temps per viure, un temps per morir (1954).

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Leis obratges d'Erich Maria Remarque foguèron una victima importanta dei lenhiers de libres organizats per lo IIIen Reich durant leis ans 1930.