Brisa-glaça

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Fotografia dau brisa-glaça rus Yamal en 2001.

Un brisa-glaça (var. bresa-glaç, trencaglaç, copaglaç) es un naviri utilizat per durbir ò mantenir dubèrtas de rotas de navigacion dins lei regions maritmias presas per la banquisa. Es generalament equipat d'una còca renfòrçada per resistir au contacte ambé la banquisa, de motors poderós permetent au naviri d'avançar sus lo glaç avans d'entraïnar sa rompedura sota l'accion de son pes e d'una ròda de proa especiala permetent l'evacuacion dei tròç de glaç eissits de la banquisa rompuda. Certanei brisa-glaça son tanben dotats d'elicoptèrs destinats a la reconóissença.

Lo concèpte de brisa-glaça apareguèt ambé lei premiereis expedicions polaras que desvolopèron de naviris de fusta dotats de proteccion de fusta e de fèrre per avançar dins leis aigas geladas mai subretot per limitar lei degalhs sus la còca. En 1864, intrèt lo premier brisa-glaça vertadier, lo Pilot rus, equipat d'un motor de vapor. Per la seguida, lo concèpte evolucionèt gaire mai lo melhorament dei tecnicas de propulsion entraïna l'utilizacion de fònts d'energia novèla. Per exemple, en 1959, foguèt fabricat lo Lenin sovietic qu'utilizava una propulsion nucleara. Un autre melhorament regarda la talha dei naviris que foguèt regularament aumentada permetent lo passatge dins d'endrechs blocats per de banquisas fòrça espessas.

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]