Veïcul de combat d'infantariá
Un veïcul de combat d'infantariá (VCI) es un veïcul blindat destinat au transpòrt de l'infantariá sus lo prat batalhier e capable de la sostenir pendent lo combat. Per aquò, es sovent armat d'un canon mitralhaire de 20 a 40 mm e de mitralhièras. Fòrça modèls dispausan tanben de missils ò de mortiers. De sistèmas precursors apareguèron durant lei doas guèrras mondialas, mai l'idèa foguèt mai que mai desvolopada a partir de la fin deis ans 1950. Lo BMP-1 sovietic, intrat en servici en 1967, es sovent considerat coma lo premier VCI vertadier. Dempuei aquela data, lei VCI son venguts un element primordiau de l'armament deis unitats d'infantariá mecanizada modèrnas.
Caracteristicas
[modificar | modificar lo còdi]Lei VCI son de veïculs concebuts per èsser mai mobils que lei carris de combat. Dèvon tanben capables de transportar e de desplegar rapidament un grop de fantassins amb lor armament e dispausar de la poissança de fuòc necessària per o sostenir au combat. Per aquò, dèvon dispausar d'un armament e d'una proteccion sufisenta. Aquò es la diferéncia principala amb lei veïculs de transpòrt de tropas.
Blindatge e proteccion
[modificar | modificar lo còdi]Lei VCI dispausan generalament d'un blindatge eficaç còntra leis armas leugieras e lei mitralhièras qu'es sovent completat, per lei modèls pus recents, per de sistèmas de proteccion activa. Pasmens, lei blindatges leugiers son privilegiats per gardar la mobilitat dau veïcul. Son donc vulnerables ais obús, ai minas e a la quasi totalitat dei projectils anticarri. De mai, dins lei guèrras asimetricas, son frequentament menaçats per leis explosius improvisats. Segon lo contèxte, lo blindatge dei VCI pòu donc èsser renforçat per de placas de blindatge suplementàrias.
Armament
[modificar | modificar lo còdi]
L'armament principau dei VCI es generalament un canon automatic de 20 a 40 mm qu'es eficaç còntra l'infantariá, lei veïculs leugiers e lei fortificacions. Pòu tanben damatjar leis elements exteriors dei blindats pus pesucs (optics, canon, etc.)[1]. Aquel armament es sovent completat per una mitralhièra, de missils anticarri (e de còps de missils antiaerians), un lançagranadas ò un mortier. Pasmens, lei variantas son nombrosas. Per exemple, lei Sovietics desvolopèron un canon de 73 mm per lo BMP-1 e lo BMD-1. Dins plusors armadas, lo canon principau pòu tanben tirar de municions adaptadas a un tipe d'objectiu donat. Per exemple, d'obús renforçats per un aliatge de tungstèn pòdon èsser utilizadas per atacar lei fortificacions e lei blindatges pus durs.
Mobilitat
[modificar | modificar lo còdi]Lei VCI son destinats a la manòbra dei fòrças d'infantariá. Dèvon donc aver una mobilitat importanta sus lo prat batalhier. Lei canilhas son privilegiadas per la màger part deis armadas modèrnas, mai i a d'excepcions. Lei VCI canilhats son generalament pus pesucs e an una capacitat de transpòrt pus importanta. Lei VCI amb de ròdas son mens cars e lor pes reduch permet de leis embarcar pus aisament dins de naviris ò dins d'avions. Per aquela rason, lei fòrças armadas francesas an una lònga tradicion de VCI dotats de ròdas car aquò facilita seis intervencions en otramar ò en Africa.
Annèxas
[modificar | modificar lo còdi]Liames intèrnes
[modificar | modificar lo còdi]Bibliografia
[modificar | modificar lo còdi]- (fr) Youri Obraztsov, Véhicules de combat d'infanterie: manuel de reconnaissance, H&C, Histoire & collections, coll. « Manuel de reconnaissance », 2022.
Nòtas e referéncias
[modificar | modificar lo còdi]- ↑ Aquò pòu permetre a un VCI de neutralizar un carri de combat.