Bolívia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Estado plurinacional de Bolivia
Bulubiya Republika
Wuliwya Suyu
Tetã Volívia

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Bolívia (oc)
Flag of Bolivia (state).svg
Coat of arms of Bolivia.svg

La unión es la fuerza!

mapa

Lengas oficialas castelhan, quíchoa, aimara, guaraní e autras 32 lengas [1]
Capitala Sucre/La Paz

Mai granda ciutat Santa Cruz de la Sierra

Forma de l'Estat
president
Republica presidenciala
Evo Morales
Superfícia
 - Totala
 - Aiga (%)
Classat 28en
1 098 581 km²
1 4 % %
Populacion
 - Totala (2018)
 - Densitat
Classat 83en
11 306 341 ab.
10 ab./km²
Deta publica bruta ([[{{{Deta publica_annada}}}]]) {{{2}}}
Moneda
 - nom occitan
 - nom oficiau anglés
BOB ‎‎
Boliviano
Boliviano
Imne nacional Bolivianos, El Hado Propicio
Domeni internet .bo
Còde del país (ISO 3166) BO

Bolívia (aperada tanben oficiaument Estat Plurinacionau de Bolívia - (quíchoa: Bulibya ; aimara : Wuliwya ; guaraní: Volívia), - ) qu'ei un país d'America del Sud. Confronta Brasil au nòrd e a l'èst, Paraguai e Argentina au sud e Chile e Peró a l'oèst. Bolívia que revindica la soa còsta atlantica annexada per Chile. Sa capitau constitucionau qu'ei Sucre.

Lo gentilici es bolivian -a.

Istòria[modificar | modificar la font]

Abans la conquèsta espanhòla, lo territòri de l'actuau Bolívia qu'acessó ua seria de civilizacions (dont ua de la màger que ho la civilizacion de Tiwanaku) ; ua partida deu son territòri actuau que's trobava gavidat peu Tawantinsuyu (l'Empèri deus Incas) au moment de l'arribada de las òsts espanhòlas.

Durant la tempsada coloniau Bolívia que ho denominada Haut Peró o Audiencia Reiau de Charcas. Lo espanhòus qu'expleitèn intensament las minas d'argent de la ciutat de Potosí. Lo Haut Peró que he partida de la Vicereiautat deu Peró abans d'estar inclús dehens la Vicereiautat de l'Arriu de la Plata a l'escadença de la soa creacion en 1776.

Au cap de las guèrras d'independéncia d'America deu Sud Bolívia que ho batejada en aunor deu liberator Simón Bolívar.

En 1879 Chile qu'invadí Bolívia en bèth annexar lo desèrt d'Atacama e la soas còstas pacificas durant la Guèrra deu Pacific. La sortida de cap a la mar que demòra dinc au dia de uei un punt de conflicte enter ambs país e un enjòc prioritari de la politica extrangèra de Bolívia.

En 1932 que petè la Guèrra deu Chaco enter Bolívia e Paraguai entau contròlle d'aquesta region. Fin finala, un acòrd enter ambs estats la partagè (mei que mei au prohèit de Paraguai).

Bolívia que conegó ua instabilitat politaca de las grana dinc au restabliment definitiu de la democracia en 1982.

Lo president Evo Morales que ho lo purmèr amerindian a gavidar la Republica ; gessit deu meitan sindicalista e productor de coca, qu'establí la nocion d'estat plurinacionau dab ua revindicacion de las culturas amerindianas e ua oposicion au Estats Units d'America e tot intevencion d'aqueth país dehens los ahars politics bolivians.

Geografia[modificar | modificar la font]

Lac Titicaca dab un vaisheth de totora
Uyuni

Bolívia se tròba dins la zona centrala de de l'America del Sud entre 57 ° 26' – 69 ° 38'W e 9 ° 38' – 22 ° 53'S. Amb una superfícia de 1098581 km2 , Bolívia es lo 28en país mai grand del mond e lo cinquen país mai grand d’Amèrica del Sud, que s’estend del Andes centrals a travèrs la part de Gran Chaco , Pantanal e fins a la selva amazonica. Lo centre geografic del país es "Puerto Estrella" sul Río Grande, dins la província de Ñuflo de Chávez, Departament de Santa Cruz.

La geografia del país presenta una granda varietat de terrenhs e climas. Bolívia ten un naut nivèl de biodiversitat, considerat un dels mai grands del mond, e diversas ecoregion amb sosunitats ecologicas coma l' Altiplano , la selva tropicala (incluent la selva amazonica), las vals secas, e la Chiquitania , qu'es una savana topicala. Aquestas zonas presentan d'enòrmas variacions d'altitud, d'una elevacion de 6542 m subre lo nivèl de la mar a Nevado Sajama a gaireben 70 m. long del Riu Paraguai. Emai que presente una granda diversitat geografica, Bolívia es demorat un país sense litoral dempuèi la Guerra del Pacfic. Puerto Suárez, San Matías e Puerto Quijarro se tròben dins lo Pantanal bolivian.

Bolívia se pòt devesir en tres regions fisiografica:

  • La region andina al sud-oèst cobrís 28% del territòri nacionial, e s'estend sus 307603km². Aquesta zona es situada en dessús de 3000m d’altitud e se tròba entre doas grandas cadenas andinas, la Cordilhèra Occidentala e la Cordilhèra Centrala, amb qualques uns dels punts mai nauts de las Americas coma lo Nevado Sajama, amb una altitud de 6542 m , e lo Illimani, amb 6462m. Lo lac Titicaca se tròba dins la Cordilhèra Centrala, es lo lac navegable pus naut al monde e lo lac mai grand d'America del Sud; lo lac se partetja amb Peró. Dins aquesta region se tròban tanben l'Altiplano e lo Salar d'Uyuni, qu'es lo lac salat mai grand al mond e un font importanta de liti.
  • La region subandina al centre e al sud del país es una region intermediària entre l'Altiplano e las planas (llanos) de l'èst; aquesta region cobrís 13% del territòri de Bolívia, que s'estend per 142815 km², e conten las vals bolivianas e la region de Yungas. se distinguís per sas activitats agricòlas e son clima temperat.
  • La region Llanos al nòrd-est cobrís 59% del territòri, amb 648163 km². Se tròba al nòrd de la Cordilhèra Centrala e s’estend dels contrafòrts andins fins al riu Paraguai. Se tracta d’una region de tèrras planas e pichons altiplans, totes cobèrts de bòsques tropicals amb una enòrma biodiversitat. La region es a 400 m subre lo nivèl de la mar.

Bolívia compta tres bacins idrografics:

  • Lo primièr es lo bacin d'Amazonas, tanben nomenat bacin nòrd (724000 km²/ 66% del territori). Los rius d'aqueste bacin fan generalament de voltas bèlas e forman de lacs coma lo lac Murillo dins lo departament de Pando. Lo principal afluent del bacin d'Amazonas es lo riu Mamoré, que amb una longor de 2000 km , raja cap al nòrd fins al jonhent amb lo riu Beni, (1113 km ). Beni e Madeira, son los afluents principals d'Amazonas. D'èst cap a l'oèst, lo bacin es format per d'autres rius importants, coma lo riu Madre de Dios, lo riu Orthon, lo riu Abuna, Yata e Guaporé.

Economia[modificar | modificar la font]

De veire: Economia de Bolívia.

Cultura[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Lo 'Decreto Supremo N° 25894 de l'11 de seteme de 2000 declarè com lengas oficialas : Aymara, Aranoa, Ayoreo, Baaré, Besiro, Canichana, Cavineño, Cayubaba, Chácobo, Chomán, Pse Ejja, Guaraní, Guarasú´we (Pauserna), Guarayo, Itonama, Leco, Machineri, Mojeño-Ignaciano, More, Mosetén, Movima, Pacawuara, Quechua, Reyesano, Sirionó, Tacana, Tapieté, Toronoma, Uru-Chipaya, Weenhayek, Yaminawa, Yuki, Yuracaré. Vejatz Decreto Supremo N° 25.894. Autas duas lengas hon mei tard declaradas patrimòni cultural intangible dab caractèr d'oficialitat : lo Bésiro (Lei N° 3.204 del 30 de seteme de 2005, vedetz Ley N° 3.204) e lo Tsimané (Lei N° 3.603 del 17 de genièr de 2007, vedetz Ley N° 3.603)

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Commons-logo.svg

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Bolívia.

Ciutat de Cochabamba, Bolívia.