La Paz

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

La Paz
Chuquiago Marka / Chuqiyapu

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
[[Fichièr:265px|center|280px|link=|border]]
La Paz, en 2008.
[[Fichièr:Bandera de La Paz.svg|x40px|center|border|link=]] [[Fichièr:Escudo de La Paz.png|x50px|center|link=]]
Geografia fisica
Superfícia 472 km²
Altituds
 · Mejana
 
3 640 m
Geografia politica
País Flag of Bolivia.svgBolívia
Departament La Paz
Geografia umana
Populacion
(2008)
877 363 ab.
Autras informacions
http://www.lapaz.bo
Pagina d’ajuda sus l’omonimia Pels articles omonims, vejatz La Paz (omonimia).

La Paz es la capitala administrativa de Bolívia, e tanben la capitala del departament de La Paz. Segon lo recensament de 2001, la vila de La Paz aviá una populacion de près d'un milion d'abitants, que pujavan a mai d'un milion e mièg per l'aglomeracion urbana. La Paz es situat dins una depression jos un altiplan, a una altitud de 3.600 mètres, près del riu de La Paz. Amont del plan i a la vila d'El Alto, ont se situa l'aeropòrt internacional.

Istòria[modificar | modificar la font]

Centre de la vila de La Paz.

Fondada en 1548 per Alonso de Mendoza subre un ancian poblamment amerindian nomenat Chuquiago, lo nom entièr de la vila foguèt, originalament, Nuestra Señora de La Paz. Aquel nom commemorava lo restabliment de la patz après l'insurreccion de Gonzalo Pizarro e los sieus companhs conquistadors, dos ans abans, contra Blasco Núñez Vela, lo primièr vicerei de Peró. En 1825, après la victòria decisiva dels republicans a Ayacucho sus l' armada espanhòla pendent las Guèrras d'Independéncia Sud-Americanas, lo nom complet de la vila se cambièt per se sonar La Paz de Ayacucho.

En 1898, La Paz foguèt convertit de facto en sèti del govèrn nacional, mentre que Sucre contunhava pas que coma capitala nominala. Aquel cambiament rebatiá lo passatge d'una economia basada sul sector minièr de l'argent de Potosí, esplechadas fins a l'agotament, a una mina nòva d'estanh près d'Oruro, e èra tanben lo reflèxe dels cambiaments derivats de la distribucion del poder economic e politic entre los desparièrs elèits nacionals.