Economia de Bolívia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Economia de Bolívia

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Moneda Boliviano (moneda)
Organizacions de comèrci OMC, Mercosur, Unasur e CAF
Estatisticas[1]
PIB US$ 50,94 miliards (2011)
reng PIB 91ena granda[2]
creissença del PIB 5,2% (2011)
PIB per cápita 4.800 (2011)
PIB per sector agricultura 10%, industria 40%, comèrci e servicis 50% (2011)
Inflacion 9,9% (2011)
Populacion jol lindal de pauretat 51,3% (2009)
Fòrça de trabalh 4 643 000 (2011)
Fòrça de trabalh per ocupacion agricultura 32%, industria 20%, comèrci e servicis 48% (2010)
Caumatge 7,6% (2011)
Partenaris comercials[1]
Expòrts (US$) 8 332 milions (2011)
Partenaris Brasil 41,8%, Estats Units 12,2%, Corèa del Sud 6,4%, Peró 5,7%, Argentina 5,2%, Japon 4,7% (2011)
Impòrts (US$) 7 126 milions (2011)
Partenaris Chile 23,5%, Brasil 23%, Argentina 10,3%, Estats Units 10,1%, Peró 6,9%, Republica Populara de China 5,8% (2011)
Finanças publicas[1]
Deute extèrne US$ 5 451 milions (2011)
Revenguts (US$) 10,82 miliards (2011)
Despensas (US$) 10,62 miliards (2011)

Bolívia es un dels païses pus paures e mens de desvolopats de l'America Latina. Après una desastrosa crisi economica al començament dels ans 1980, foguèron de reformas economicas que van estimular l'investiment privat, estimular la creissença economica e limitar la pauresa pendent los ans 1990[1].

Lo periòde 2003-2005 foguèt caracterizat per una instabilitat politica, de tensions racialas, e de violentas protèstas contra los plans economics - après abandonats - e l'exportacion de grandas resèrvas de gas natural recentament descobèrtas dins los grands mercats de l'emisfèri nòrd. En 2005 lo govèrn aprovèt una lei contaversiada suls idrocarburs qu'aumentèt significativament las royalties e exigiguèt que las entrepresas estrangièras, qu'operavan jos contractes de risques, liurèsson sa produccion a la companhiá nacionala a un prètz fixat. Los prèses enauçats dels idrocarburs produsiguèron un excedent fiscal en 2008, mas la recession globala de 2009 redusiguèt la creissença[1].

Las principalas activitats economicas son la mineracion e l'agricultura (principalament sòja, cafè e tanben la coca).

Nòtas & referéncias[modificar | modificar la font]