Economia de Surinam
| Economia de Surinam | |
|---|---|
  | |
| Moneda | Dolar de Surinam |
| Organizacions comercialas | OMC, Caricom, Unasur |
| Estadisticas[1] | |
| PIB | USD 4 274 milions (2009) |
| Reng PIB | 163en[2] |
| Creissença del PIB | -2,2% (2009) |
| PIB per càpita | 9000 (2009) |
| PIB per sector | agricultura 10,8%, industria 24,4%, comèrci e servicis 64,8% (2005) |
| Inflacion | 6,4%(2009) |
| IDH | cap d'informacions |
| Populacion jol lindal de pauretat | 70% (2002) |
| Fòrça de trabalh | 165.600 (2007) |
| Fòrça de trabalh per ocupacion | agricultura 8%, industria 14%, comèrci e servicis 78% (2004) |
| Caumatge | 9,5% (2004) |
| Partenaris comercials[1] | |
| Expòrts | 1,391 miliard (2009) |
| Sòcis principals | Canadà 36,1%, Belgica 12,5%, Norvègia 12,4%, Emirats Arabis Units 8,9%, Estats Units 7,7% (2008) |
| Impòrts | 1,297 miliard (2006) |
| Sòcis principals | Estats Units 31,1%, Païses Basses 15,5%, Trinitat e Tobago 14,1%, Republica Populara de China 7,7%, Japon 6,4% (2008) |
| Finanças publicas[1] | |
| Deute extèrne | US$ 504,3 milions (2005) |
| Revenguts | USD cap d'informacions |
| Despensas | 425,9 milions (2004) |
L'economia de Surinam es basada en l'extraccion minerala, especialament alumini, aur e petròli, responsables per 85% de las exportacions e 25% de las intradas governamentalas. Aiçò daissa l'economia del país extrèmament vulnerabla a la variacion dels prèses internacionals[1]. Las perspectivas economicas a tèrme cort dependon del biais del govèrn per contrarotlar l'inflacion e del desvolopament dels projèctes dins los sectors minièrs de baucita e aur.
Las perspectivas de l'economia a tèrme mejan dependràn de l'engatjament contunh dels responsables monetaris e de la politica fiscala e de l'introduccion de reformas estructuralas per liberalizar los mercats e promòure la competicion.
