Economia de Tanzania

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Economia de Tanzania

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Moneda Shiling de Tanzania
Organizacions de comèrci OMC, Union Africana
Estatisticas[1]
PIB US$ 73,5 miliards (2012)
reng PIB 85ena granda[2]
creissença del PIB 6,5% (2012)
PIB per cápita 1 700 (2012)
PIB per sector agricultura 27,1%, industria 24,1%, comèrci e servicis 48,7% (2012)
Inflacion 15,3% (2012)
Populacion jol lindal de pauretat 36
Fòrça de trabalh 24 770 000 (2012)
Fòrça de trabalh per ocupacion agricultura 80%, industria e servicis 20% (2002)
Caumatge cap d'informacions
Partenaris comercials[1]
Expòrts (US$) 5 031 milions (2012)
Partenaris Republica Populara de China 14,3%, Japon 7,8%, Índia 7,8%, Alemanha 6,7%, Emirats Arabis Units 4,5% (2011)
Impòrts (US$) 9 724 milions (2012)
Partenaris Índia 18,8%, Republica Populara de China 17,4%, Africa del Sud 6%, Kenya 5,9%, Emirats Arabis Units 4,7% (2011)
Finanças publicas[1]
Deute extèrne 3 787 milions (2012)
Revenguts (US$) 6 075 milions (2012)
Despensas (US$) 7 670 milions (2012)
Mercat Tengeru, près de la vila d'Arusha.

Tanzania es un dels païses pus paures del mond, amb un PIB per cápita de solament 1 700 dolars en 2012. Malgrat aiçò, la siá economia atenguèt de nautes indèxes de creissença a causa de la produccion d'aur e lo torisme.[1] Lo país practicament concluguèt la siá transicion per una economia de mercat liberala, malgrat lo govèrn mantenga preséncia en sectors coma las telecomunicacions, bancas, energia e mineracion.[1]

Lo país es fòrça en dependent de l'agricultura, sector responsable per 1/4 del PIB, aproximativament 85% de las exportacions e qu'ocupa 80% de la man d'òbra. Malgrat aiçò, la topografia e las condicions climaticas limitan las tèrras cultivables a solament 40% del total. La siá economia se situa per jos 10% dels mai pauras del mond.[1]

L'indústria del país fa principalament lo tractament dels produchs agricòlas e qualques bens de consomacion. Lo Banc Mondial e donadors internacionals an porgit d'ajudas per reabilitar l'infrastructura obsolèta e reduir la praubesa. A causa de l'ajuda internacionala e solida politicas economicas, la creissença se manten malgrat la recession mondiala.[1]

Nòtas & referéncias[modificar | modificar la font]