Economia de Ghana

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Economia de Ghana

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Moneda Cedi
Organizacions de comèrci OMC, Union Africana
Estatisticas[1]
PIB US$ 83,18 miliards (2012)
reng PIB 79en [2]
creissença del PIB 8,2% (2012)
PIB per cápita 3 300 (2012)
PIB per sector agricultura 37,3%, industria 25,3%, comèrci e servicis 37,5% (2008)
Inflacion 9,1% (2012)
Populacion jol lindal de pauretat 28,5%% (2007)
Fòrça de trabalh 11,67 milions (2012)
Fòrça de trabalh per ocupacion agricultura 56%, industria 15%, comèrci e servicis 29% (2006)
Caumatge 11% (2000)
Partenaris comercials[1]
Expòrts (US$) 13,58 miliards (2012)
Partenaris Païses Basses 11%, Reialme Unit 9%, França 6,2%, Estats Units 5,9%, Alemanha 4,6%, Belgica 4,4% (2007)
Impòrts (US$) 17,57 miliards (2012)
Partenaris Nigèria 15,1%, Republica Populara de China 14,9%, Reialme Unit 5,2%, Estats Units 5,1% (2007)
Finanças publicas[1]
Deute extèrne 11,23 miliards (2012)
Revenguts (US$) 8 375 milions (2012)
Despensas (US$) 10 740 milions (2012)

L'economia de Ghana s'enfortiguèt mercés a una solida gestion durant un quart de sègle, per aténher un nivèl de negòcis competitius e la reduccion persistenta del nivèl de pauretat.[1] Ghana es un dels païses mai rics d'Africa tropicala, e la siá economia se basa en l'extraccion de ressorsas naturalas e l'agricultura. La principala font de revenguts dels agricultors es lo cacau e los sieus produches derivats, que constituissaon generalament dos tèrces de las exportacions. Expòrta tanben fusta, òli de palma, lo coco e d'autres produches eissits dels palmièrs, lo karité, del qual se trai de graissa comestibla e lo cafè.

Plantacion d'ananàs a Ghana.

En mai d'aqueles produches tradicionals, Ghana a incorporat a la siá agricultura de produches novèls amb succès, coma l'ananàs, anacards, pebre negre, nham, tapioca, banana, milh, arròs, cacauèts, blat e sorgo.

Se practica tanben l'espleitacion minièra - principalament d'aur, diamants, manganès e baucita. L'unic camp petrolifèr que i aviá foguèt abandonat après aver produch 3.5 milions de barrils (560 000 m²) durant sèt ans, mas i a d'indicis de la preséncia de gas natural.

Nòtas & referéncias[modificar | modificar la font]