Nham

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche

« Nham » es un nom vernacular designant d'espècias de plantas apartenent au genre Dioscorea, familha de las Dioscoreaceae, cultivadas dins totas las regions tropicalas del mond, per tòca alimentària, per sos tuberculs rics en amidon. Lo tèrme designa tanben lo quite tubercul consomat coma legum raiç.

Lo mot « Nham » ven d’une raiç africana que significa « manjar » e present dins fòrça lengas africanas.

Dins lo genre Dioscorea[modificar | modificar la font]

Dioscorea sp.
Musèu de Tolosa

Principalas espècias cultivadas[modificar | modificar la font]

Un « nham » representa lo genre Dioscorea que lo tubercul es comestible. D'autres espècias d'aquel genre an un tubercul toxic e se nomenan pas atal.

  • Lo nham alat o grand nham, Dioscorea alata L.
  • Lo nham de China, o shanyao (山药, shān yào) Dioscorea polystachya Turcz.
  • Lo nham bulbifèr, hoffe, o masako, Dioscorea bulbifera L.
    Igname amère, Dioscorea dumetorum
  • Lo nham de Guinèa jaune, Dioscorea cayenensis Lam.
  • Lo nham rebalaire, Dioscorea convolvulacea Schltdl. & Cham.
  • Lo nham amar o salvatge, Dioscorea dumetorum (Kunth) Pax
  • Lo nham dels blancs o pichon inham, Dioscorea esculenta (Lour.) Burkill
  • Lo nham espinós amar, Dioscorea hispida Dennst.
  • Lo nham del Japon o yamaimo (山芋, yamaimo?), Dioscorea japonica Thunb.
  • Lo nham aplatit, Dioscorea nummularia Lam.
  • Lo nham khmer, Dioscorea oppositifolia L.
  • Lo nham roge, Dioscorea pentaphylla L.
  • Lo nhame de Guinèa blanc, Dioscorea rotundata Poir., est la plus cultivée de nos jours.
  • Lo nham jaç, Dioscorea trifida L.f.

Descripcion[modificar | modificar la font]

Son de plantas pojairas, volubilas, sovent dioïcas. Las fuèlhas petioladas, cordifòrmas, son segon las espècias altèrnas o oposadas. A lor aissèlas se desvolopan des cebas podent servir a la multiplicacion de la planta, e a vegadas consomablas (Dioscorea bulbifera).

Las inflorescéncias axillaras son de grapas o d'espigas; las fuèlas femes, trimèras, d'ovari infèra trilocular donan de samaras de tres alas.

Los tuberculs de forma variabla, ovoïd a oblong, a vegada aplatit o de forma de maçuga longa, pòdon aténher 1 m de long e lor pes, mai sovent de 3 a 5 kg, pòt anar fins a 15 kg. An d'uèlhs coma las trufas. La pèl es mai sovent jauna, mas pòt èsser gaireben blanca o mai escura brun a negrosa. la carn es mai sovent blanca, a vegada jaunenca.

Composicion[modificar | modificar la font]

La composicion quimica dels tuberculs es vesina d'aquelas de las trufas amb gaireben 25 % d’amidon, mas un pauc mai de proteïnas (gaireben 7 %, còps mai que lo maniòc). Son fòrça paures en matèrias grassas e  minerals, e pro rics en vitamina C.

Aquelas varietats, utilizadas per l’industria farmaceutica, contenon des substéncia de tres tipes:

La diosgenina natural del nham, ela, mostrèt dins diferents estudis qu'interven coma antioxidant lipofilic e contribuís a la bona transformacion dels esteròls alimentaris[1], eles meteisses fonts d'ormonas esteroïdas endogènas.

Las espècas de nhams per l'usatge alimentar o en complement alimentari son subretot Dioscorea alata e Dioscorea opposita.

Utilizacion[modificar | modificar la font]

Los nhams son una cultura importanta dins lo mond. La culhida annala es de gaireben 40 milions de tonas sus 4 milions d’ectaras repartits dins 56 païses. Aquela cultura pasmens mermet dabant aquela del maniòc (maniota, kassav, kassava), mai aisit de cultivar segon las varietats, los sols… Los principals païses productors son en Africa de l’Oèst:

Nham dins un botica d'Hamamatsu

O en Oceania (poduccion ortalencas)

Los tuberculs rics en amidon son consomats gaireben sonque dins las regions tropicalas.

Los nhams se consoman cuèchs, a l'estofat, o fregits. Segon las espècias e varietats, lo gost es fòrça variable, fòrça agradable, tendre e sucrat a vegadas, farinós, amb gost de castanha mai sovent. D'espècias son (en Africa), acres o amars, mas non toxics.

Las espècais de nham alimentari, Dioscorea opposita, Dioscorea alata, son tanben consomadas jos forma d'extrach en complement alimentari. Los pòbles autoctòns ne fan tanben de la bièra tradicionala, coma kalali de Guiana.

Produccion[modificar | modificar la font]

Produccion en tonas. 2004-2005 Donadas de FAOSTAT (FAO) Basa de donadas de la FAO, accès del 14 de novembre de 2006

Bandièra: NigèriaNigèria 26 870 000 67 % 26 870 000 67 %
Bandièra: GhanaGhana 3 225 259 10 % 3 225 259 10 %
Bandièra: Còsta d'EvòriCòsta d'Evòri 3 000 000 8 % 3 000 000 8 %
Bandièra: BeninBenin 2 725 254 6 % 2 725 254 6 %
Bandièra: TògoTògo 570 000 1 % 570 000 1 %
Bandièra: CentrafricaCentrafrica 350 000 1 % 350 000 1 %
Bandièra: ColómbiaColómbia 310 205 1 % 333 532 1 %
Bandièra: EtiopiaEtiopia 310 000 1 % 310 000 1 %
Bandièra: Papoa-Nòva GuinèaPapoa-Nòva Guinèa 280 000 1 % 290 000 1 %
Bandièra: CameronCameron 286 494 1 % 280 000 1 %
Autres païses 1 957 573 5 % 1 666 667 5 %
Total 39 827 785 100 % 39 567 712 100 %


Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • Patrice Godin, Tami tok ː L'année igname en pays kanak, Nouméa, 2009, Rditions Province Nord,

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Life Sci. 1996;59(11):PL147-57.