Estrogèn

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Molecula d'estriòl


Los estrogèns son d'ormonas sexualas de tipe femenin produsidas pels ovaris e, en mendre quantitat, per las glandolas renalas. Los estrogèns indusisson de fenomèns de proliferacion cellulara a l'entorn dels organs femenins, principalament l'endometri, lo sen e tanben l'ovari. An cèrt efècte preventiu de las malautiás cardiovascularas e sus l'endometri agisson en coordinacion amb los gestagèns, una autra classa d'ormona sexuala femenina qu'indusís de fenomèns de maduracion. Los estrogèns presentan lor màger quantitat al jorn 14 del cicle menstrual. Los estrogèns agisson amb divèrses grops cellulars de l'organisme, mai que mai amb d'unes ligats a l'activitat sexuala, mas tanben amb lo cervèl, amb foncion endocrina mas tanben neurotransmetritz. Dins sas foncions endocrinas, los estrogèns travèrsan la membrana cellulara per arribar al nuclèu, que s'encargan d'i activar o desactivar de gèns determinats, en regulant la sintèsi de las proteïnas. Los caractèrs sexuals segondaris, coma los pels pubics e de las aissèlas començan tanben de créisser quand los nivèls d'estrogèn aumentan. Los tres estrogèns naturals son l'estradiòl, l'estriòl e l'estrona.