Tubercul

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Un tubercul, en botanica, es un organ de resèrva, generalament sosterranh, qu'assegura la subrevida de las plantas pendent la sason d'ivèrn e sovent lor multiplicacion per via vegetativa. Aqueles organs son enflats per l'acumulacion de substàncias de reserva. Se ditz que son tuberizats.

Lo mot de « tubercul » ven del latin tuberculum, boceta.

Los organs transformats en tuberculs pòdon èsser :

Las substàncias de resèrvas acumuladas dins los tuberculs son lo mai sovent de glucids :

Los teissuts qu'acumulan aquestas substàncias son de parenquims de resèrva, formats de cellulas totas identicas, arredondidas e ipertrofiadas, amb de parets finas ; lor citoplasma es cargat d'inclusions, coma los plastes que contenon l'amidon per la trufa, o es largament ocupat per un grand vacuòl dins lo qual se tròba l'inulina en solucion, pel tòpi.

Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]