Cabòça

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

La cabòça (var. cabòç; cabolh; cabolha) es un organ, mai sovent sosterranh, format per de fuèlhas carnosas e una camba fòrça corta e d'ont sortisson las raices de cada planta.

Exemples de cabòça: las cebas, l'alhs...[1][2]

Cabòças d'escaluènha
Cabòça d'Amarillis

Una cabòça es una camba corta amb de fuèlhas carnosas o de basas de fuèlhas.[3] Aquelas fuèlhas sovent fondan d'organs de resèrva de nutriments pendent la dormida de la planta.

Las fuèlhas basalas mas sovent pòrton pas de fuèlhas, mas contenon de resèrvas de nutriments que permet a la planta de sobreviure a de condicions dificilas. Al centre del bulb i a un punt de creissença vegetatiu o un brot que florirà sens espelir. La basa es formada per una camba, e la creiccença de la planta ocorrerà des d'aquesta placa basal. Las raiças sortisson de la partida en dejós de la basa e las cambas novèlas e las fuèlhas de la partida superiora. Las cabòças tunicadas an d'escatas exterioras membranosas qu'aparan la lamina d'escatas carnosas.[4] Las espècias dels genres Allium, Hippeastrum, Narcissus, e Tulipa an totas de cabòças tunicadas. Las cabòças non tunicadas, coma Lilium e Fritillaria an pas la tunica protectitz e las seunas escatas son mai liuras.[5]

D'autres tipes d'organs de resèrva (coma los còrmas, rizòmas, e tuberculs) a vegada son considerats a tòrt coma de bulbs. Geofit es lo tèrme botanic per totas las plantas que fòrman d'organs de resèrva sosterranhs entre las qualas trobam las cabòças, tubercls e còrmas. Qualques orquidèas epifitas forman de pseudocabòças, que superficialament semblan a de cabòças.

Gaireben totas las plantas que fòrman de cabòças vertadièras son de monocotiledonèas, e comprenon:

Oxalis, dins la familha Oxalidaceae, es l'unic genre de dicotiledonèas que produtz de cabòças vertadièras.[6]

La cabòça creis fins a la florason e la planta florís pendent l'estadi reproductiu. de condicions particularas del mitan son necessàrias per activar la transicion cap a l'estadi seguent, coma del refregiment ivernal cap a la pujada de las temperaturas de la prima.

Bulbilhons[modificar | modificar la font]

Qualques plantas forman de pichonas cabòças a l'aissèla foliara. Diverses membres de la familha de la ceba, Alliaceae, inclusissent Allium sativum (alh), forman bulbilhons dins lo cap floral, a vegadas sòudats a las flors e de còp que i a al luòc de las flors. L'anomenada Ceba perpetuala (Allium cepa'' var. ''proliferum) forma de cebas pichonas mas pro grossas per èsser conservadas dins de vinagre.

Qualques falguièras, coma Asplenium bulbiferum produson de plantas novèlas a las puntas de las seunas frondas, que poirián èsser considerat coma de bulbilhons.


Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. « Cabòça », Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, Edicions 62
  2. Modèl:GDLC
  3. Bell, A.D. 1997. Plant form: an illustrated guide to flowering plant morphology. Oxford University Press, Oxford, U.K.
  4. S.R. Mishra, Plant Reproduction, Discovery Publishing House, , 120–125 p. (ISBN 978-81-7141-955-5, legir en linha)
  5. Barbara W. Ellis, Bulbs, , 3 p. (ISBN 978-0-618-06890-6, legir en linha)
  6. Hartmann and Kester's Plant Propagation: Principles and Practices, 7, (ISBN 978-0-13-679235-2)

Suls autres projèctes Wikimèdia :