Ceba

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

La ceba (o l'inhon) (Allium cepa) es una planta erbacèa bulbosa de la familha de las liliacèas originària de l'Asia Centrala, que ten pas qu'una sola cabòça bèla, de forma ovoïda, redonda. Es biennala e pòt arribar fins a 1 m de longor. Sas fuèlhas son semicilindricas e sortisson d'una cabòça rebonduda, que ten de rasics superficials. Sa camba es drecha e abitualament espelís pendent la segonda annada de maturacion de la planta. A son cap a una ombella de flors blancas o ròsas.

Quand es copada, la cabòça daissa anar un òli volatil sulfurat que causa de lagremas per encausa d'irritacion del teissut conjontiu de l'uèlh.

Es conegut e emplegat tradicionalament coma planta medicinala, e es estat utilizat dins lo tractament de l'asma, de la diabèti, l'ipertension, etc.

A una resisténcia fòrta a la secada a mai se cal pas que manque d'aiga dins lo periòde critic de creissença de la cabòça. Se las cebas subisson una manca excessiva d'aiga, pòdon venir mai picantas e sa cabòça serà mens desvolopat.

Las regions occitanas fan una consomacion importanta de ceba e demest las vilas productoiras de cebas cal citar Lesinhan la Ceba (a ras de Pesenàs, Erau).

Una ceba entièra, una mièja ceba e un talh de ceba

Compausants actius principals[modificar | modificar la font]

Véder tanben[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]