Vejatz lo contengut

Iris (genre vegetal)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

L’Iris es un genre de plantas vivaças de rizòma o bulbs de la familha de las Iridacèas. Lo genre Iris conten 210 espècias e fòrça varietats orticòlas.

Coma fòrça plantas de flors, los primièrs iris apareguèron cap a la fin del Cretacèu (Campanian) fa unes 80 milions d'annadas dins una zona venguda uèi l'Antartida.

s’encontran d’Iris dins tot l'emisfèr nòrd, que siá en Euròpa, en Asia, en Africa del Nòrd e en America del Nòrd.

Dieu Òrus de la mitoologia egipciana

Lo mot « iris » venent del latin medieval iris, iridis, manlèu del grèc Iris, Iridos designant la [[iris (mitologia)|messatgièra]] dels dieus, personificacion de l'arcolan.

Associada a l’Òrus egipcian

[modificar | Modificar lo còdi]

Pels Egipcians, l’iris es associada Òrus, lo dieu Falcon, una de las mai ancianas divinitats egipcianas. Òrus simboliza lo solelh del matin e lo solelh de vespre. Las colors vivas e varadas de la flor ne faguèron lèu lo simbòl d’un arcolan reünissent lo cèl e la tèrra.

Unas espècias son fòrça cercadas en perfumeriá per los rizòmas, qu s’extrai l'esséncia d'iris e son principal composant, l'irone. Son Iris germanica amb subretot sa forma blanca mai coneguda jol nom d'iris de Florença e Iris pallida, cultivat en Itàlia e al Marròc. Sembla que lo vam de l'iris coma perfum seriá estat lançat per Caterina de Medici.

Al sègle XVII, s'utilizava en polvera pels pels: lo risòma èra trissat, passat, donant una polvera que sentissiá bon coma la violeta, proprietat deguda a l'irona.

Fuèlhas d'iris

Plantas vivaças, compausadas que las mai espandidas son:

  • las bulbosas (tipe iris d’Olanda) ;
  • los iris de rizòma (tipe iris de jardin)


Las fuèlhas son altèrnas, de basa engainanta, gaireben sempre ensifòrmas.

Fruchs d'un iris

Grandas flors ermafroditas gropadas en cimas elocoïdas, enrodadas unas din l’autra dins de bractèas nomenadas espatas, puèi se dobrissent en sièis tepals petaloïds semblables dispausats sus dos rengs:

  • los tres tepals exteriors o sepals son orizontals o arcats, de larg limbe;
  • los tres tepals interiors o petals, mai pichons, son quilhats, sovent connivents.

Tres etaminas son constituidas de dos elements: lo filament e l'antèra sus que se trapa lo pollèn, inseradas a la base dels tepals exteriors, d’antèras extròrsas (lo pollèn es liberat cap a l'exterior de la flor, dins lo cas los tres grands tepals).

L’estil es de tres stigmatas plan dilatats, petaloïds.

Lo fruch, sodat amb lo tub del periant, es una capsula de tres lòtjas contenent un ensems de granas.

Espècias màger

[modificar | Modificar lo còdi]
Palais de Knossos, lo prince dels "liris"
  • Iris aphylla L.
  • Iris foetidissima L.
  • Iris germanica L.
  • Iris graminea L.
  • Iris latifolia (Mill.) Voss
  • Iris lutescens Lam.
    • Iris lutescens subsp. lutescens
  • Iris orjenii Bräuchler & Cikovac
  • Iris pallida Lam.
  • Iris pseudacorus L.
  • Iris sibirica L.
  • Iris spuria
    • Iris spuria subsp. maritima (Lam.) P.Fourn. - Iris maritime
  • Iris xiphium L.

Classificacion botanica

[modificar | Modificar lo còdi]
Los rizòmas dels iris contribisson e estabilizar las broas e baldrases dels cors d'aiga
Floricultura d'Adolphe Buyssens (1910)

fig.132 - Iris Kaempferi

I aguèt diferentas classificacions dins l'istòria. La mai recenta es de Brian Matthew en 1989.

Leogenre Iris es divisat en 6 sosgenres ː

  • Iris (Iris barbus de rizòmas) tanben nomenat 'pogon" ("barba" en grec) o "Eupogon" (barba veraia)
  • Limniris (Iris sens barba de rizòmas)
  • Xiphium (Iris de bulbe mòl, ancianament genre Xiphion)
  • Nepalensis (Iris bulbós, ancianament genre Junopsis)
  • Scorpiris (Iris de bulbe mòl, ancianament genre Juno)
  • Ermodactyloïds (Iris de bulbe reticulat: ancianament genre Iridodictyum)

Cadun dels sosgenres se divisan en diferentas seccions e espècias.

Sosgenre Iris

[modificar | Modificar lo còdi]

Iris barbós de rizòmas

= Seccion Iris - Iris barbut

[modificar | Modificar lo còdi]
Iris aphylla à barbe blanche.
Iris germanica
Iris reichenbachii

Section Oncocyclus

[modificar | Modificar lo còdi]
Iris bismarckiana

Iris Oncocyclus (de cèrcle coflats) en referéncia a l'arilha present sus las granas.

Section Hexapogon

[modificar | Modificar lo còdi]

Iris de 6 barbas

Section Psammiris

[modificar | Modificar lo còdi]
Iris arenaria (ancianament Iris humilis subsp arenaria)

Iris dels sables

Section Pseudoregelia

[modificar | Modificar lo còdi]
Iris tigridia de Russie

Section Regelia

[modificar | Modificar lo còdi]

Sosgenre Limniris

[modificar | Modificar lo còdi]
Iris ensata
Iris pseudacorus
Iris versicolor

Seccion Limniris

[modificar | Modificar lo còdi]

Modèl:Colonnes

Seccion Lophiris

[modificar | Modificar lo còdi]

Seccion tanben nomenada 'Evansias' o iris de crèstas

Iris milesii
Iris wattii
  • Iris confusa
  • Iris cristata
  • Iris formosana Ohwi
  • Iris henryi A.Gray
  • Iris japonica Thunb.
  • Iris lacustris
  • Iris latistyla Y.T.Zhao
  • Iris milesii Foster
  • Iris speculatrix Hance
  • Iris subdichotoma Y.T.Zhao
  • Iris tectorum Maxim.
  • Iris tenuis S.Wats.
  • Iris wattii Baker ex Hook.f.

Seccion Unguiculares

[modificar | Modificar lo còdi]
  • Iris lazica Albov
  • Iris unguicularis Poiret

ibrids non categorizats

  • Iris thompsonii R.C.Foster – (Thompson's Iris) (formerly in I. innominata)
  • Iris × robusta E.Anderson. – (Robust Iris) (I. versicolor × I. Virginica)
  • Iris × sancti-cyriJ.Rousseau – (Saint-Cyr iris) (I. hookeri × I. versicolor)

Sosgenre Xiphium

[modificar | Modificar lo còdi]

Iris de bulbes mòls. Ancianament genre Xiphion. Iris espanhòl

Iris latifolia
Iris lusitanica, Iris xiphium var. lusitanica
  • Iris boissieri Henriq
  • Iris filifolia Boiss.
  • Iris juncea Poir.
  • Iris latifolia – English Iris
  • Iris lusitanica Ker Gawl.
  • Iris rutherfordii M Rodriguez, P Vargas, M Carine and S Jury
  • Iris serotina Willk. in Willk. & Lange
  • Iris tingitana Boiss. & Reut. – (Morocco Iris)
  • Iris xiphium syn. Iris x hollandica; Iris Espagnol, iris Hollandais

Sosgenre Nepalensis

[modificar | Modificar lo còdi]

Iris bulbós. Ancianament genre Junopsis.

  • Iris collettii Hook.
  • Iris decora Wall.
  • Iris staintonii H Hara
  • Iris barbatula Noltie & Guan

Sosgenre Scorpiris

[modificar | Modificar lo còdi]

Iris de bulbs mòls. Ancianament genre Juno.

Iris palaestina
Iris regis-uzziae en Israel

Modèl:Colonnes

Sosgenre Ermodactiloïds

[modificar | Modificar lo còdi]
Iris reticulata
Iris reticulata

Iris de bulbe reticulat. Ancianament genre Iridodictyum.Modèl:Colonnes

  • Iris dichotoma Pall. (Vesper Iris) (anciennement Pardanthopsis)
  • Iris domestica

Classificacion orticòla

[modificar | Modificar lo còdi]

L’obtencion per ibridacion de fòrça nombroses cultivars menèt a l’elaboracion d’una classificacion orticòla plan diferenta de la botanica pels iris de jardin.

Illustracions

[modificar | Modificar lo còdi]

L’Oxythyrea funesta pòt s'atacar a las flors d'iris.

La pupa d’Orthochaeta dissimilis s'ataca al pollèns.

Los parpalhons de nuèch (eterocèrs) suivants se noirisson d'iris :

  • Ctenucha virginica (Arctiidae),
  • Plusia festucae (Noctuidae).
  • Macronoctua onusta (Noctuidae).

En climat umid, l'eterosporiòsi (Cladosporium iridis) pòt crear de tascas brunas sul fulham sens damatjar la florason nimai los rizòmas. se cura al fongicid (mesclat a un còrs gras per aderirr a las fuèlhas cirosas) al començament de la sa son quand las fuèlhas atenhon 10 cm (cada setmana pendent 4 a 6 setmanas) per limitar la propagacion dels espòrs que poiriá tuar la planta en unas annadas.

La poiridura mòla, provocada per la bactèri Erwinia carotovora, pòt s’atacar als rizòmas. Alara, venon mòl e preonon una mala odor. Se passa sus un sol demorant tròp umid e/o ric en matèria organica mal descompausada. Cal levar tota la partida tocada en copant en partida sana amb un talh net, puèi daissar secar la superfícia de copa e vaporizar amb un antiseptic de tipe aiga de javel o permanganat en dilucion.

Nòtas e referéncias

[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | Modificar lo còdi]