Viola (genre vegetal)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Las violetas e las pensadas son de plantas erbacèas vivaças de la familha de las violacèas qu'apartenon al genre Viola. Las violetas son de còps apeladas «èrbas de la Trinitat»

Espècias[modificar | modificar la font]

Lo genre Viola se descompausa en dos gropes caracterizats generalament per la disposicion dels petals :

  • las violetas : dos petals cap al naut e tres cap al bas.
  • las pensadas : quatre petals cap al naut e un cap al bas.

Las pensadas an balhat de varietats orticòlas de flors grandas. Las espècias son nombrosas, 500 espècias repartidas dins lo mond, e fòrman d'ibrids nombroses que rendon la determinacion de còps delicata.

Espècias europèas[modificar | modificar la font]

I a 91 espècias europèas dont 19 en França, 22 en Soïssa e 15 en Belgica

Autras espècias[modificar | modificar la font]

Varietats cultivadas[modificar | modificar la font]

Pertèrra de multiplas varietats de pensadas cultivadas (Viola ×wittrockiana)

Cultura[modificar | modificar la font]

La violeta a besonh d'un sol neutre o calcari, pro umifèr e plan drenat. Es presenta sus l'integralitat dels continents. Se pòt reproduire de tres biaisses diferents :

  • siá per pollinizacion classica de sas flors (flors dichas chasmogamas)
  • siá en emetent un estolon que crearà un plant novèl
  • siá en produsent de capsulas de granas per autopollinizacion (flors dichas cleistogamas)

La violeta florís a la prima per la màger part de las espècias e a la davalada se las condicions climaticas o permeton (alternància de nuèches frejas e de jorns cauds ensolelhats).

Las varietats orticòlas de pensadas son d'ibrids Viola x wittrockiana. Existisson tanben de varietats orticòlas nombrosas (cultivars) de viola odorata.

Utilizacion[modificar | modificar la font]

La violeta odoranta s'utiliza :

  • en confisariá, pels bonbons a la violeta elaborats a partir de flors frescas cristallizadas dins lo sucre. Son una especialitat de Tolosa.
  • en perfumariá, pel celèbre perfum de violetas ; es una flor del parfum embreissant e suau que d'unes li an prestat un poder afrodisiac.
  • antan, dins lo domeni de la santat, per sonhar los mals de cap, l'insomnia e la melancolia. E utilizat per garir l'acnèa e infeccion de la pèl.

Divèrs[modificar | modificar la font]

Dins lo lengatge de las flors, la violeta representa la timiditat, la modestia e la pudor, per allusion a la pichona coròlla que sembla esitar a sortir de son escrin de fuèlhs. Blava, testimònia de la fiseltat ; blanca, evòca lo bonur campèstre. Totjorn dins lo lengatge de las flors, la violeta simboliza l'amor secret. Es çò que significa en principi l'ofrenda d'un ramelet de violetas. Atal, dins la seria romanesca de las Joves Filhas, d'Henry de Montherlant, Andrée Hacquebaut depausa un ramelet de violetas davant la pòrta de Pierre Costals, que n'es amorosa, aquò embarrassa Costals.

Violeta es un pichon nom de femna. Aqueste nom es festat lo 5 d'octobre, a la Santa Flor, coma los autres pichons noms florals.

Napoleon Bonapart foguèt escaissat Paire La Violeta per sos soldats al moment de son sejorn a l'illa d'Èlba, perque deviá tornar amb las violetas, es a dire amb la prima. Aquesta flor foguèt apuèi lo signe de raligament dels bonapartistas pendent los Cent Jorns.

L'imatge de la violeta imperiala tornèt aparéisser en França jol Segond Empèri quand las Palmas Academicas adoptèron aquesta color en 1866. Violetas imperialas es tanben lo títol d'una opereta interpretada per Luis Mariano, d'en primièr sus la scèna del teatre Mogador puèi a l'ecran dins un filme de Richard Pottier en 1952, e que l'accion se situa jol Segond Empèri.

Existís una Confrariá de la violeta a Tolosa. Aquesta vila tanben es apelada la Ciutat de las violetas, perque la produccion d'aquesta flor i èra fòrt importanta. La Violeta es una de las recompensas decernidas per l'Acadèmia dels Jòcs Florals de Tolosa.

En Itàlia, la violeta es l'emblèma de la vila de Parma.

Referéncias[modificar | modificar la font]