Economia de Guatemala

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Economia de Guatemala

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Moneda Quetzal
Organizacions de comèrci OMC, DR-CAFTA
Estatisticas[1]
PIB US$ 119.8 miliards (2014)
reng PIB 80ena granda[2]
creissença del PIB 4.2% (2014)
PIB per cápita 7 500 (2014)
PIB per sector agricultura 13.4%, industria 23.7%, servicis 62.3% (2014)
Inflacion 3.4% (2014)
Populacion jol lindal de pauretat 54% (2011)
Fòrça de trabalh 4 583 000 (2014)
Fòrça de trabalh per ocupacion agricultura 38%, industria 14%, servicis 48% (2011)
Caumatge 4.1% (2011)
Partenaris comercials[1]
Expòrts (US$) 10.99 miliards (2014)
Partenaris Estats Units 36.1%, Lo Salvador 11.8%, Honduras 8.3%, Nicaragua 4.8%, Mexic 4.1%
Impòrts (US$) 17.05 miliards (2014)
Partenaris Estats Units 40.3%, Mexic 10.7%, Republica Populara de China 9.8%, Lo Salvador 4.6%
Finanças publicas[1]
Deute extèrne 18.33 miliards (2014)
Revenguts (US$) 6 751 milions (2014)
Despensas (US$) 7 866 milions (2014)

Guatemala es lo país pus poblat de l'America Centrala, e lo sieu PIB es aperaquí mitat dels autres païses centramericans e de las Caribas. Lo país manten unes fondaments macroeconOmics solids en los darrièrs ans, amb un nivèl de resèrvas elevadas, un nivèl controtlat del deficit public (2,8% en 2011) e del deficit exterior e un deute publica bassa, de 24,3% del PIB en 2011. Lo nivèl economic de la populacion es mejan bas amb 50% de los sieus abitants que se tròban per jol lindal de pauretat e 15% en pauretat extrèma.[1]

Lo sector agricòla representa 13.4% del produch interior brut, 66% de las exportacions e 50% de la fòrça laborala de Guatemala. Lo cafè, lo sucre e la banana son los produchs principals. La manufactura e lo bastiment representan 23.7% del Produch Interior Brut.[1]

Los acòrds de patz de 1996, los que finalizèron amb una guèrra civila de 36 ans, eliminèron los obstacles a l'inversion estrangièra, e an accelerat la creissença economica del país.

Aqueste article es un esbòs.

Podètz partejar vòstras coneissenças en lo melhorant (cossí ?).

Nòtas & referéncias[modificar | modificar la font]