Economia de Guatemala

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Economia de Guatemala

Moneda Quetzal
Organizacions de comèrci OMC, DR-CAFTA
Estatisticas[1]
PIB US$ 119.8 miliards (2014)
reng PIB 80ena granda[2]
creissença del PIB 4.2% (2014)
PIB per cápita 7 500 (2014)
PIB per sector agricultura 13.4%, industria 23.7%, servicis 62.3% (2014)
Inflacion 3.4% (2014)
Populacion jol lindal de pauretat 54% (2011)
Fòrça de trabalh 4 583 000 (2014)
Fòrça de trabalh per ocupacion agricultura 38%, industria 14%, servicis 48% (2011)
Caumatge 4.1% (2011)
Partenaris comercials[1]
Expòrts (US$) 10.99 miliards (2014)
Partenaris Estats Units 36.1%, Lo Salvador 11.8%, Honduras 8.3%, Nicaragua 4.8%, Mexic 4.1%
Impòrts (US$) 17.05 miliards (2014)
Partenaris Estats Units 40.3%, Mexic 10.7%, Republica Populara de China 9.8%, Lo Salvador 4.6%
Finanças publicas[1]
Deute extèrne 18.33 miliards (2014)
Revenguts (US$) 6 751 milions (2014)
Despensas (US$) 7 866 milions (2014)

Guatemala es lo país pus poblat de l'America Centrala, e lo sieu PIB es aperaquí mitat dels autres païses centramericans e de las Caribas. Lo país manten unes fondaments macroeconOmics solids en los darrièrs ans, amb un nivèl de resèrvas elevadas, un nivèl controtlat del deficit public (2,8% en 2011) e del deficit exterior e un deute publica bassa, de 24,3% del PIB en 2011. Lo nivèl economic de la populacion es mejan bas amb 50% de los sieus abitants que se tròban per jol lindal de pauretat e 15% en pauretat extrèma.[1]

Lo sector agricòla representa 13.4% del produch interior brut, 66% de las exportacions e 50% de la fòrça laborala de Guatemala. Lo cafè, lo sucre e la banana son los produchs principals. La manufactura e lo bastiment representan 23.7% del Produch Interior Brut.[1]

Los acòrds de patz de 1996, los que finalizèron amb una guèrra civila de 36 ans, eliminèron los obstacles a l'inversion estrangièra, e an accelerat la creissença economica del país.


Nòtas & referéncias[modificar | modificar la font]