Economia de Sri Lanka

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Economia de Sri Lanka

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Moneda Ropia de Sri Lanka
Organizacions de comèrci OMC, SAFTA
Estatisticas[1]
PIB US$ 104,7 miliards (2010)
reng PIB 69ena granda
creissença del PIB 6,9% (2010)
PIB per cápita 4.900 (2010)
PIB per sector agricultura 32,7%, industria 26,3%, comèrci e servicis 57,6% (2010)
Inflacion 5,6% (2010)
Populacion jol lindal de pauretat 23% (2010)
Fòrça de trabalh 8,1 milions (2010)
Fòrça de trabalh per ocupacion agricultura 32,7%, industria 26,3% comerç e servicis 41% (2008)
Caumatge 5,4% (2010)
Partenaris comercials[1]
Expòrts (US$) 7 908 milions (2010)
Partenaris Estats Units 20,59%, Reialme Unit 12,87%, Itàlia 5,51%, Alemanha 5,29%, Índia 4,54%, Belgica 4,43% (2009)
Impòrts (US$) 11,6 miliards (2010)
Partenaris Índia 20,73%, Republica Populara de China 13,45%, Singapor 7,26%, Iran 6,7%, Corèa del Sud 5,23% (2009)
Finanças publicas[1]
Deute extèrne 17,97 miliards (2010)
Revenguts (US$) 7 415 milions (2010)
Despensas (US$) 11 180 milions (2010)

L'economia d'Sri Lanka es dependenta principalament de l'exportacion de produchs primaris, coma lo , lo cauchó e sos derivats. La posicion geografica de l'isla fa que la siá capitala, Colombo, siá un dels pòrts mai importants del Ocean Indian.

Dempuèi 1977, lo país a cambiat, en quitant un modèl economic socialista per adoptar un modèl d'economia de mercat, orientat vèrs l'exportacion. Lo 1983 s'inicièt una guèrra civila entre las etnias cingalesa e la minoritat tamil, que s'esperlonguèt fins a 2009 en causant de grands damatges a l'economia del país. Mas malgrat la guèrra, lo produch interior brut del país cresquèt gaireben 5% a l'an en los darrièrs 10 ans. Las despensas del govèrn en desvolopament e en lo combat als Tigres de Desliurança de Tamil Eelam faguèron amb que lo PIB cresquèsse gaireben 7% a l'an entre 2006 e 2008[1].

Lo sector primari ocupa près de la mitat de la populacion activa. Los principals produchs agricòlas son lo te (que n'es lo tresen productor mondial), l'arròs, lo cauchó e lo coco.

Lo sector segondari ocupa solament un sièisen de la populacion activa. Las indústrias extractivas principalas son lo grafit (primièr productor mondial), las pèiras preciosas de la region de Radnapura e la sal comuna (Anayiravu, Puttalam, Palaviya). Mai interès economic an l'ilmenita e mineralas parionas, extraches dels sables. Las indústrias manufactureras son pauc desvolopadas, e la majoritat derivan de las activitats agropecuarias coma la produccion de copra, de sucre, òlis, de la pèl, lo cauchó (pneumatics), de la fusta e lo papièr, la cervesa, lo tabac e lo coton. Autras indústrias destacadas son las del ciment e lo bastiment, la refinatge de petròli e autras indústrias quimicas (fems, produchs farmaceutics), ceramica e siderurgia, mas se tròban frenadas per la manca d'energia. Las principalas indústrias son localizadas a Colombo, Maha Nuwara e Jaffna.

L'estat encoratja tanben los investiments estrangièrs.


Nòtas & referéncias[modificar | modificar la font]

<references>

  1. 1,0 et 1,1 The World Factbook Consultat lo 26 de març 2011