Economia de la Còsta Rica

Economia de la Còsta Rica
Moneda	Colón (moneda)
Organizacions comercialas	OMC, CAFTA-DR, Grop dels 77
Estadisticas
PIB	USD 58,6 miliards (2012)
Reng PIB	89ena granda
Creissença del PIB	4,8% (2012)
PIB per càpita	12 600 (2012)
PIB per sector	agricultura 6,2%, industria 21,1%, servicis 72,7% (2012)
Inflacion	4,5%(2012)
IDH	cap d'informacions
Populacion jol lindal de pauretat	24,8% (2011)
Fòrça de trabalh	2 196 000 (2012)
Fòrça de trabalh per ocupacion	agricultura 14%, industria 22%, servicis 64% (2006)
Caumatge	7,9% (2012)
Partenaris comercials
Expòrts	11 470 milions (2012)
Sòcis principals	Estats Units 30,4%, Republica Populara de China 11,3%, Païses Basses 10,9%, Reialme Unit 9,6%, Mexic 8,5% (2011)
Impòrts	16 790 milions (2012)
Sòcis principals	Estats Units 43%, Mexic 7%, Republica Populara de China 6,2%, Japon 6% (2011)
Finanças publicas
Deute extèrne	12,04 miliards (2012)
Revenguts	USD cap d'informacions
Despensas	8 937 milions (2012)

Còsta Rica es pasmens considerat sovent encara coma un país essencialament agricòla. La tèrra es repartida lo mai egalament de l'America Latina, amai se las superfìcias cultivablas i cobrisson pas que 10 % del territòri ; las pradas e pasturas n’ocupan 30 % e las seuvas 50 %. Maugrat l’existéncia de bòrias familialas nombrosas, de tèrras immensas son tengudas per de multinacionalas americanas. Lo país cultiva e produtz de cafè, de bananas, de cacao, de cana de sucre, de tabat, d’agrumas, de notz de cocò e de palmièrs d’òli, amai de culturas alimentàrias a basa de ris, de maniòc e de trufas. L'elevatge boïn, pel lach e la pesca del ton, al larg de l'illa de Còco, son pro actius. La balança agricòla registra un excedent important. En escambi, las ressorsas minièras demòran menèlas (coire e baucita) e l'industria demòra embrionària: textil, sucrariá, braçariás, manufacturas de tabat, ressegadas. Una rafinariá de petròli es implantada a Puerto Limón, sobre la mar de las Antilhas, primier pòrt del país e ponch de partença del camin de fèrre transoceanic que mena a Puntarenas, sobre l'Ocean Pacific. Aquel camin, traçat a travers «l'infèrn verd» d'una de las seuvas tropicalas pus densas del monde, foguèt començat en 1871, e foguèt fins al començament de las annadas 1970 lo grand mejan de transpòrt entre la valada centrala e la còsta atlantica. Aquel ligam ferroviari es ara copat despuèi un tèrratremol e de relimpadas de terren que, en 1990 puèi en 1992, emportèron de tròç dels ralhs.

Comèrci

Lo comèrci, deficitari, se fai per mai d'un tèrç amb los Estats Units e se tròba tròp somés a las variacions dels cors del cafè e de la banana. Lo torisme se desvolopa lèu sobre la còsta pacifica, e sei receptas an doblat entre 1991 e 1994. Los financièrs estrangièrs, rassegurats per la politica liberala, lo demeniment de l'inflacion e dels deficits publics, investisson dins lo país. Maugrat aqueles atots evidents, lo país deu afrontar lo problèma del deute exterior e del demeniment del poder de crompa d'una larga franja de la populacion.