Vejatz lo contengut

Economia de la Còsta Rica

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Economia de la Còsta Rica
MonedaColón (moneda)
Organizacions comercialasOMC, CAFTA-DR, Grop dels 77
Estadisticas[1]
PIBUSD 58,6 miliards (2012)
Reng PIB89ena granda[2]
Creissença del PIB4,8% (2012)
PIB per càpita12 600 (2012)
PIB per sectoragricultura 6,2%, industria 21,1%, servicis 72,7% (2012)
Inflacion4,5%(2012)
IDHcap d'informacions
Populacion jol lindal de pauretat24,8% (2011)
Fòrça de trabalh2 196 000 (2012)
Fòrça de trabalh per ocupacionagricultura 14%, industria 22%, servicis 64% (2006)
Caumatge7,9% (2012)
Partenaris comercials[1]
Expòrts11 470 milions (2012)
Sòcis principalsEstats Units 30,4%, Republica Populara de China 11,3%, Païses Basses 10,9%, Reialme Unit 9,6%, Mexic 8,5% (2011)
Impòrts16 790 milions (2012)
Sòcis principalsEstats Units 43%, Mexic 7%, Republica Populara de China 6,2%, Japon 6% (2011)
Finanças publicas[1]
Deute extèrne12,04 miliards (2012)
RevengutsUSD cap d'informacions
Despensas8 937 milions (2012)

Còsta Rica es pasmens considerat sovent encara coma un país essencialament agricòla. La tèrra es repartida lo mai egalament de l'America Latina, amai se las superfìcias cultivablas i cobrisson pas que 10 % del territòri ; las pradas e pasturas n’ocupan 30 % e las seuvas 50 %. Maugrat l’existéncia de bòrias familialas nombrosas, de tèrras immensas son tengudas per de multinacionalas americanas. Lo país cultiva e produtz de cafè, de bananas, de cacao, de cana de sucre, de tabat, d’agrumas, de notz de cocò e de palmièrs d’òli, amai de culturas alimentàrias a basa de ris, de maniòc e de trufas. L'elevatge boïn, pel lach e la pesca del ton, al larg de l'illa de Còco, son pro actius. La balança agricòla registra un excedent important. En escambi, las ressorsas minièras demòran menèlas (coire e baucita) e l'industria demòra embrionària: textil, sucrariá, braçariás, manufacturas de tabat, ressegadas. Una rafinariá de petròli es implantada a Puerto Limón, sobre la mar de las Antilhas, primier pòrt del país e ponch de partença del camin de fèrre transoceanic que mena a Puntarenas, sobre l'Ocean Pacific. Aquel camin, traçat a travers «l'infèrn verd» d'una de las seuvas tropicalas pus densas del monde, foguèt començat en 1871, e foguèt fins al començament de las annadas 1970 lo grand mejan de transpòrt entre la valada centrala e la còsta atlantica. Aquel ligam ferroviari es ara copat despuèi un tèrratremol e de relimpadas de terren que, en 1990 puèi en 1992, emportèron de tròç dels ralhs.

Lo comèrci, deficitari, se fai per mai d'un tèrç amb los Estats Units e se tròba tròp somés a las variacions dels cors del cafè e de la banana. Lo torisme se desvolopa lèu sobre la còsta pacifica, e sei receptas an doblat entre 1991 e 1994. Los financièrs estrangièrs, rassegurats per la politica liberala, lo demeniment de l'inflacion e dels deficits publics, investisson dins lo país. Maugrat aqueles atots evidents, lo país deu afrontar lo problèma del deute exterior e del demeniment del poder de crompa d'una larga franja de la populacion.

Nòtas & referéncias

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. CIA.The World Factbook. Accessat lo 28 d'abril de 2013}}
  2. https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2001rank.html