Economia de la Còsta Rica
Economia de la Còsta Rica | |
---|---|
Moneda | Colón (moneda) |
Organizacions comercialas | OMC, CAFTA-DR, Grop dels 77 |
Estadisticas[1] | |
PIB | USD 58,6 miliards (2012) |
Reng PIB | 89ena granda[2] |
Creissença del PIB | 4,8% (2012) |
PIB per càpita | 12 600 (2012) |
PIB per sector | agricultura 6,2%, industria 21,1%, servicis 72,7% (2012) |
Inflacion | 4,5%(2012) |
IDH | cap d'informacions |
Populacion jol lindal de pauretat | 24,8% (2011) |
Fòrça de trabalh | 2 196 000 (2012) |
Fòrça de trabalh per ocupacion | agricultura 14%, industria 22%, servicis 64% (2006) |
Caumatge | 7,9% (2012) |
Partenaris comercials[1] | |
Expòrts | 11 470 milions (2012) |
Sòcis principals | Estats Units 30,4%, Republica Populara de China 11,3%, Païses Basses 10,9%, Reialme Unit 9,6%, Mexic 8,5% (2011) |
Impòrts | 16 790 milions (2012) |
Sòcis principals | Estats Units 43%, Mexic 7%, Republica Populara de China 6,2%, Japon 6% (2011) |
Finanças publicas[1] | |
Deute extèrne | 12,04 miliards (2012) |
Revenguts | USD cap d'informacions |
Despensas | 8 937 milions (2012) |
Còsta Rica es pasmens considerat sovent encara coma un país essencialament agricòla. La tèrra es repartida lo mai egalament de l'America Latina, amai se las superfìcias cultivablas i cobrisson pas que 10 % del territòri ; las pradas e pasturas n’ocupan 30 % e las seuvas 50 %. Maugrat l’existéncia de bòrias familialas nombrosas, de tèrras immensas son tengudas per de multinacionalas americanas. Lo país cultiva e produtz de cafè, de bananas, de cacao, de cana de sucre, de tabat, d’agrumas, de notz de cocò e de palmièrs d’òli, amai de culturas alimentàrias a basa de ris, de maniòc e de trufas. L'elevatge boïn, pel lach e la pesca del ton, al larg de l'illa de Còco, son pro actius. La balança agricòla registra un excedent important. En escambi, las ressorsas minièras demòran menèlas (coire e baucita) e l'industria demòra embrionària: textil, sucrariá, braçariás, manufacturas de tabat, ressegadas. Una rafinariá de petròli es implantada a Puerto Limón, sobre la mar de las Antilhas, primier pòrt del país e ponch de partença del camin de fèrre transoceanic que mena a Puntarenas, sobre l'Ocean Pacific. Aquel camin, traçat a travers «l'infèrn verd» d'una de las seuvas tropicalas pus densas del monde, foguèt començat en 1871, e foguèt fins al començament de las annadas 1970 lo grand mejan de transpòrt entre la valada centrala e la còsta atlantica. Aquel ligam ferroviari es ara copat despuèi un tèrratremol e de relimpadas de terren que, en 1990 puèi en 1992, emportèron de tròç dels ralhs.
Comèrci
[modificar | Modificar lo còdi]Lo comèrci, deficitari, se fai per mai d'un tèrç amb los Estats Units e se tròba tròp somés a las variacions dels cors del cafè e de la banana. Lo torisme se desvolopa lèu sobre la còsta pacifica, e sei receptas an doblat entre 1991 e 1994. Los financièrs estrangièrs, rassegurats per la politica liberala, lo demeniment de l'inflacion e dels deficits publics, investisson dins lo país. Maugrat aqueles atots evidents, lo país deu afrontar lo problèma del deute exterior e del demeniment del poder de crompa d'una larga franja de la populacion.
Nòtas & referéncias
[modificar | Modificar lo còdi]- ↑ CIA. «The World Factbook». Accessat lo 28 d'abril de 2013}}
- ↑ https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2001rank.html