Economia de Nicaragua

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Economia de Nicaragua

Moneda Córdoba (moneda)
Organizacions de comèrci OMC, SICA
Estatisticas[1]
PIB US$ 17,34 miliards (2010)
reng PIB 132en[2]
creissença del PIB 2,8% (2010)
PIB per cápita 2900 (2010)
PIB per sector agricultura 17,6%, industria 26,5%, comèrci e servicis 56% (2010)
Inflacion 4,7% (2010)
Populacion jol lindal de pauretat 48% (2005)
Fòrça de trabalh 2 343 000 (2010)
Fòrça de trabalh per ocupacion agricultura 28%, industria 19%, comèrci e servicis 53% (2010)
Caumatge 8% (2010)
Partenaris comercials[1]
Expòrts (US$) 3 182 milions (2010)
Partenaris Estats Units 61,98%, Lo Salvador 7,74%, Còsta Rica 3,67%, (2009)
Impòrts (US$) 4 700 milions (2010)
Partenaris Estats Units 22,63%, Veneçuèla 12,27%, Mexic 9,05%, Còsta Rica 8,66%, Republica Populara de China 7,16%, Guatemala 6,59%, Lo Salvador 5,63%, (2009)
Finanças publicas[1]
Deute extèrne US$ 4,03 miliards (2010)
Revenguts (US$) 1 421 milions (2010)
Despensas (US$) 1 511 milions (2010)

Nicaragua, lo país pus paure d'America Centrala e lo segond pus paure de l'emisfèri, a un grèu problèma de subocupacion e praubesa disseminats. L'acòrd de liure comèrci entre los Estats Units e l'America Centrala es en vigor dempuèi 2006 e a ampliat las possibilitats d'exportacion per fòrça produchs agricòlas e manufacturats[1].

Los textils e lo vestiari respondon per gaireben 60% de las exportacions nicaragüencas, mas los auments del salari minim durant lo govèrn Daniel Ortega auràn de redusir aquel avantatge comparatiu de l'industria. Ortega a promogut la creacion d'entrepresas binacionalas administradas per las entrepresas petrolifèras estatalas de Nicaragua e Veneçuèla. Aquelas iniciativas, amassa amb lo flac sistèma legal, poiràn prejudiciar lo clima per inversions d'entrepresas localas e estrangièras en un futur prèp[1].

Referéncias[modificar | modificar la font]