Guatemala

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

República de Guatemala (es)

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Bandièra de Guatemala
Escut de Guatemala
Bandièra de Guatemala
Escut de Guatemala

« El País de la Eterna Primavera »
Lo País de la Prima Etèrna

mapa

Lengas oficialas Espanhòu
Capitala
e mai granda ciutat
Ciutat de Guatemala
14° 38′ N 90° 33′ O / 14.633, -90.550 / 14.633; -90.550
Forma de l’Estat
 - President
Republica
Otto Pérez Molina
Superfícia
 - Totala
 - Aiga (%)
Classat 104en
108 890 km²
0 4 % %
Populacion
 - Totala (2014)
 - Densitat
Classat en
15 806 675 ab.
129 ab./km²
Independéncia
d’Espanha
15 de setembre de 1821
Gentilici guatemalenc, -enca
guatemaltèc -èca
Moneda
 - nom occitan
 - nom officiau anglés
GTQ ‎‎
Quetzal
Quetzal
Fus orari UTC −6
Imne nacional Guatemala Feliz
Domeni internet .gt
Indicatiu telefonic +502
Còde del país (ISO 3166) GT

La Republica de Guatemala es un Estat d'America Centrala que confronta Mexic al Nòrd-Oèst, l'Ocean Pacific al Sud-Èst, Belize e la mar Cariba al Nòrd-Èst, e Honduras e Lo Salvador al Sud-Èst.

La capitala es Ciutat de Guatemala.

Lo gentillici es guatemalenc -enca o guatemaltèc -èca.

Istòria[modificar | modificar la font]

Dempuèi lo sègle IV fins al sègle XI foguèt lo centre de la civilizacion maia del Petén (region situada entre Mexic e Belize), que ne son demorats, entre d'autras, las roïnas de Tikal. Lo 1523 i arriban los espanhòls, que colonizèron la region.

Guatemala venguèt independent en 1823, primièr coma part de las Províncias Unidas d'America Centrala, e a comptar de 1840 coma republica independenta. L'istòria de Guatemala es estada marcada per revolucions, còps d'estat, govèrns antidemocratics e divèrsas intervencions dels Estats Units, la pus recenta en 1954.

Après una guèrra civila de 36 ans, la violéncia politica prenguèt fin en 1985 e s'i instaurèt un regim democratic. En 1996 se signèron los Acuerdos de Paz, que comprenon de disposicions qu'exigisson de responsabilitats a l'armada en las massacres. A comptar del tractat la violéncia a pas cessat del tot, en 1998 s'assassinèt l'avesque Juan José Gerardi, defensor dels dreches umans.

Politica[modificar | modificar la font]

Guatemala es una republica. Lo president, elegit cada 4 ans, es lo cap de govèrn e d'Estat, e representa lo poder executiu de la nacion, assistit pel gabinet e los ministèris de la nacion.

La branca legislativa de Guatemala es representada per un Congrès (Congreso de la República, Congrès de la Republica) compausat d'una Cambra de 158 membres, elegits cada 4 ans.

Geografia[modificar | modificar la font]

Mapa geopolitica de Guatemala.

La siá geografia fisica es en granda part montanhosa. Possedís de plajas doças en lo sieu litoral del Pacific e planas bassas al nòrd del país. Es traversada dins sa part centrala per la Sèrra dels Cuchumatanes e part de la Sèrra Madre del Sud.

La siá diversitat ecologica la plaça coma una dels airals toristic pus atractiu de la region. La siá topografia fa que possedisca una varietat de païsatges e de climas, doncas a una granda riquesa de flòra e fauna.

Aperaquí dos tèrces del territòri de Guatemala son formats de montanhas, fòrça d'elas d'origina volcanica. Las tèrras nautas comprenon doas cadenas parallèlas, la Sèrra dels Cuchumatanes e lo sistèma de la Sèrra Madre, continuament de la cadena mexicana del meteis nom, que travèrsa Guatemala d'oèst en èst e dividís lo país en dos altiplans d'estenduda diferenta.

Lo versant septentrional, la region de Petén, compren dempuèi de zonas de creacion de bestiars fins a seuvas nautas (bòsques umids tropicals) e es pauc poblada.

Economia[modificar | modificar la font]

System-search.svg Veire l’article : Economia de Guatemala.

Demografia[modificar | modificar la font]

Los mestís e los amerindians occidentalizats (coneguts a Guatemala coma ladinos), representan 56% de la populacion. Los amerindians que son pas estats assimilats e descendents del pòble maia, representan 43% de la populacion. La majoritat de la populacion viu dins d'airals rurals, e mai se amb lo recent desvolopament economic l'urbanizacion es accelerada. La religion principala es lo catolicisme. A las comunitats indigènas se son incorporat de cultes tradicionals amerindians. Gairenben 40% de la populacion es protestant, 1% de la populacion practica encara religions maias. La lenga oficiala es lo castelhan, mas pas tota la populacion lo parla. A Guatemala se parlan tanben divèrses dialèctes de la lenga maia, principalament per las comunitats ruralas.

Cultura[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]