Civilizacion

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver.
la formacion de ciutats es la caracteristica principala de las civilizacions
Las roïnas de Machu Picchu, de la civilizacion inca

Lo tèrme de civilizacion a una varietat granda de significacions ligadas amb la societat umana. Se'n fa emplec majoritàriament per designar las societats complèxas o avançadas: aquelas que practican l'agricultura e qu'an una division del trabalh significativa e una densitat de populacion pro granda per formar de ciutats. Alternativament, "civilizacion" se pòt tanben usar per designar la soma, l'extension o l'avanç de l'umanitat e dels assolidatges dels umans en totes los òrdres, o la cultura d'una comunautat determinada. Fin finala, en un sens pus larg, "civilizacion" pòt designar la societat umana mondiala.

Lo tèrme de civilizacion ven del latin civis 'ciutadan' o 'abitant d'una ciutat', e del sieu adjectiu civilis. En aqueste sens, "civilizat" significava d'èsser un ciutadan, una persona governada per las leis del sieu pòble, ciutat o comunautat.

Caracteristicas d'una civilizacion[modificar | modificar la font]

La civilizacion, coma societat complèxa, possedís de caracteristicas especificas que la distinguisson d'una societat o cultura simpla. Istoricament, las civilizacions an partejat mantuna o totas las caracteristicas seguentas:

  • Tecnicas agricòlas per la cultura intensiva, coma l'emplec de la man d'òbra, lo virament de culturas, e l'irrigacion. Aquò a permés que los agricultors produsiscan mai de noiriduras que pas los de besonh per a lor subsisténcia immediata.
  • Division del trabalh; una porcion significativa de la populacion que dedica pas la màger part del sieu temps a la produccion de noiriduras mas se dedican a l'indústria, la guèrra, la sciéncia o la religion; aquò es possible mercé a l'excedent alimentari;
  • Una forma d'organizacion sociala, que pòt èsser un cacicat, ont lo cap d'una familha o d'un clan nòble govèrna lo pòble; o una societat-estat ont la classa governanta se sosten sus una burocràcia o forma de govèrn, ont lo poder se concentra dins las ciutats;
  • lo contraròtle institucionalizat de las noiriduras de la classa governanta, un còs governamental o una burocràcia;
  • l'establiment d'institucions socialas complèxas e formalas, coma una religion organizada e l'educacion, en posicion a las tradicions mai formalas de las societats simplas;
  • lo desvolopament de las formas complèxas de l'escambi economic, causa que inclutz l'expansion del comèrci mejançant lo bescanvi o la creacion de la moneda e del mercat.
  • l'acumulacion de possessions materialas;
  • lo desvolopament de las arts, sustot de l'escritura.

Segon las definicions anterioras, las culturas de la Grècia Antica son de civilizacions mentre que fòrça culturas dels amerindians nòrd-americans o son pas. Ça que la, aquesta distincion es pas sempre pro clara. Al nòrd-oèst dels Estats Units, per exemple, l'abondància de peisses garantissiá l'excedent alimentari sens lo desvolopament de l'agricultura; los pòbles s'installèron permanentament, e s'i formèt una ierarquia sociala aital coma l'acumulacion de riquesa e lo desvolopament de las arts. Per contra, la cultura Pueblo del sud-oèst nòrd-american desvolopèt l'agricultura avançada, l'irrigacion e las implantacions permanentas comunalas, coma la de Taos. Malgrat aquò, la cultura Pueblo desvolopèt pas jamai las institucions complèxas que s'assòcian a las civilizacions.

Totas las civilizacions, coma de culturas sedentàrias, s'afrontan al problèma de l'esgotament de las ressorsas localas pròplèus als primièrs implantaments. Las civilizacions son inerentament expansivas, e per subreviure, an de besonh aténher las ressorsas essencialas per lor subrevivença cada viatge mai luènh de lor centre. Aital, los teoricians dels sistèmas mondials, coma Immanuel Wallerstein,[1] An prepausat que las civilizacions se pòdon dividir geograficament entre lo "centre" o "còr", la "semiperiferia" o "interiora", e la "periferia", e en qué lo centre obten las ressorsas basa dels dos autres airals.

Evolucion de las civilizacions[modificar | modificar la font]

L'evolucion de la majoritat de las civilizacions se pòt esquematizar:

  • Totas las civilizacions començan amb l'establiment de sistèmas de govèrn per la mantenença dels elèits.
  • Las civilizacions reüssidas florisson e creisson de manièira accelerada.
  • Atenhon un nivèl maximal o limit que mantenon per un periòde de temps.
  • La concurréncia entre los estats en una civilizacion pòt produsir un escambi de poder o qu'un grop predomina sus l'autre.
  • Lo domeni d'un grop sus d'autras pòt èsser indirecte o se pòt formalizar en la creacion d'empèris multietnics.
  • Amb lo passatge del temps las civilizacions se collapsan o son remplaçadas per d'autras civilizacions mai grandas o mai dinamicas.

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Wallerstein, Immanuel, The Modern World-System, vol. I: Capitalist Agriculture and the Origins of the European World-Economy in the Sixteenth Century (Academic Press, 1974); The Modern World-System, vòl. II: Mercantilism and the Consolidation of the European World-Economy, 1600-1750 (Academic Press, 1980), and The Modern World-System, vòl. III: The Second Great Expansion of the Capitalist World-Economy, 1730-1840s ', (Academic Press, 1989).