Civilizacion
Lo tèrme de civilizacion a una varietat granda de significacions ligadas amb la societat umana. Se'n fa emplec majoritàriament per designar las societats complèxas o avançadas: aquelas que practican l'agricultura e qu'an una division del trabalh significativa e una densitat de populacion pro granda per formar de ciutats. Alternativament, "civilizacion" se pòt tanben usar per designar la soma, l'extension o l'avanç de l'umanitat e dels assolidatges dels umans en totes los òrdres, o la cultura d'una comunautat determinada. Fin finala, en un sens pus larg, "civilizacion" pòt designar la societat umana mondiala.
Lo tèrme de civilizacion ven del latin civis 'ciutadan' o 'abitant d'una ciutat', e del sieu adjectiu civilis. En aqueste sens, "civilizat" significava d'èsser un ciutadan, una persona governada per las leis del sieu pòble, ciutat o comunautat.
Caracteristicas d'una civilizacion[modificar | modificar la font]
La civilizacion, coma societat complèxa, possedís de caracteristicas especificas que la distinguisson d'una societat o cultura simpla. Istoricament, las civilizacions an partejat mantuna o totas las caracteristicas seguentas:
- Tecnicas agricòlas per la cultura intensiva, coma l'emplec de la man d'òbra, lo virament de culturas, e l'irrigacion. Aquò a permés que los agricultors produsiscan mai de noiriduras que pas los de besonh per a lor subsisténcia immediata.
- Division del trabalh; una porcion significativa de la populacion que dedica pas la màger part del sieu temps a la produccion de noiriduras mas se dedican a l'indústria, la guèrra, la sciéncia o la religion; aquò es possible mercé a l'excedent alimentari;
- Una forma d'organizacion sociala, que pòt èsser un cacicat, ont lo cap d'una familha o d'un clan nòble govèrna lo pòble; o una societat-estat ont la classa governanta se sosten sus una burocràcia o forma de govèrn, ont lo poder se concentra dins las ciutats;
- lo contraròtle institucionalizat de las noiriduras de la classa governanta, un còs governamental o una burocràcia;
- l'establiment d'institucions socialas complèxas e formalas, coma una religion organizada e l'educacion, en posicion a las tradicions mai formalas de las societats simplas;
- lo desvolopament de las formas complèxas de l'escambi economic, causa que inclutz l'expansion del comèrci mejançant lo bescanvi o la creacion de la moneda e del mercat.
- l'acumulacion de possessions materialas;
- lo desvolopament de las arts, sustot de l'escritura.
Segon las definicions anterioras, las culturas de la Grècia Antica son de civilizacions mentre que fòrça culturas dels amerindians nòrd-americans o son pas. Ça que la, aquesta distincion es pas sempre pro clara. Al nòrd-oèst dels Estats Units, per exemple, l'abondància de peisses garantissiá l'excedent alimentari sens lo desvolopament de l'agricultura; los pòbles s'installèron permanentament, e s'i formèt una ierarquia sociala aital coma l'acumulacion de riquesa e lo desvolopament de las arts. Per contra, la cultura Pueblo del sud-oèst nòrd-american desvolopèt l'agricultura avançada, l'irrigacion e las implantacions permanentas comunalas, coma la de Taos. Malgrat aquò, la cultura Pueblo desvolopèt pas jamai las institucions complèxas que s'assòcian a las civilizacions.
Totas las civilizacions, coma de culturas sedentàrias, s'afrontan al problèma de l'esgotament de las ressorsas localas pròplèus als primièrs implantaments. Las civilizacions son inerentament expansivas, e per subreviure, an de besonh aténher las ressorsas essencialas per lor subrevivença cada viatge mai luènh de lor centre. Aital, los teoricians dels sistèmas mondials, coma Immanuel Wallerstein,[1] An prepausat que las civilizacions se pòdon dividir geograficament entre lo "centre" o "còr", la "semiperiferia" o "interiora", e la "periferia", e en qué lo centre obten las ressorsas basa dels dos autres airals.
Evolucion de las civilizacions[modificar | modificar la font]
L'evolucion de la majoritat de las civilizacions se pòt esquematizar:
- Totas las civilizacions començan amb l'establiment de sistèmas de govèrn per la mantenença dels elèits.
- Las civilizacions reüssidas florisson e creisson de manièira accelerada.
- Atenhon un nivèl maximal o limit que mantenon per un periòde de temps.
- La concurréncia entre los estats en una civilizacion pòt produsir un escambi de poder o qu'un grop predomina sus l'autre.
- Lo domeni d'un grop sus d'autras pòt èsser indirecte o se pòt formalizar en la creacion d'empèris multietnics.
- Amb lo passatge del temps las civilizacions se collapsan o son remplaçadas per d'autras civilizacions mai grandas o mai dinamicas.
Referéncias[modificar | modificar la font]
- ↑ Wallerstein, Immanuel, The Modern World-System, vol. I: Capitalist Agriculture and the Origins of the European World-Economy in the Sixteenth Century (Academic Press, 1974); The Modern World-System, vòl. II: Mercantilism and the Consolidation of the European World-Economy, 1600-1750 (Academic Press, 1980), and The Modern World-System, vòl. III: The Second Great Expansion of the Capitalist World-Economy, 1730-1840s ', (Academic Press, 1989).
