Economia de Marròc

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Economia de Marròc

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Moneda Dirham de Marròc
Organizacions de comèrci OMC, GAFTA
Estatisticas[1]
PIB US$ 153,8 miliards (2010)
reng PIB 58en
creissença del PIB 4,2% (2010)
PIB per cápita 4900 (2010)
PIB per sector agricultura 44,6%, industria 19,8%, comèrci e servicis 51,4% (2010)
Inflacion 2,5% (2010)
Populacion jol lindal de pauretat 15% (2007)
Fòrça de trabalh 11,63 milions (2010)
Fòrça de trabalh per ocupacion agricultura 44,6%, industria 19,8% comerç e servicis
Caumatge 9,8% (2010)
Partenaris comercials[1]
Expòrts (US$) 14,49 miliards (2010)
Partenaris Espanha 22,02%, França 20,22%, Índia 4,91%, Itàlia 4% (2009)
Impòrts (US$) 34,19 miliards (2010)
Partenaris França 16,95%, Espanha 14,72%, Republica Populara de China 7,1%, Itàlia 6,76%, Alemanha 6,28%, Estats Units 5,66%, Arabia Saudita 5,11% (2009)
Finanças publicas[1]
Deute extèrne 22,69 miliards (2010)
Revenguts (US$) 23,42 miliards (2010)
Despensas (US$) 27,08 miliards (2010)

Las politicas economicas de Marròc portèron estabilitat dins lo país al començament del decenni de 1990, mas demeniguèron pas lo caumatge, estimat a 20% dins las vilas[1].

Los revenguts del país provenon a 19,3% de l'agricultura, 35,5% de l'indústria e 45,2% del sector dels servicis, segon de donadas reculhidas en l'an 2005. L'inflacion es de 2%, e 15% de la populacion viu en situacion de pauretat. Lo percentatge de la populacion activa es de 20%.

Sectors[modificar | modificar la font]

  • Agricultura: produsís blat, òrdi, oliva e frucha. La produccion de blat e d'òrdi es insufisenta per alimentar tota la populacion. En 2004 emplegava mai de 40% de la populacion activa, e representava aperaquí 15% del PIB e gaireben 20% de las siás exportacions. Aquela dependéncia del sector agricòla compòrta que las caracteristicas climaticas de cada sason condicionen los resultats macroeconomics de cada an.
  • Pesca: importanta tant en la còsta mediterranèa coma en l'Atlantic.
  • Indústria: las industrias pus desvolopadas en Marròc son las productoras de fosfats, la textila, l'agroalimentària, la siderúrgia, l'aeronàutica, l'electronica e lo torisme.
  • Torisme: grand potencial toristic escassament explorat. En l'an 2007 visitèron lo país 7 500 000 toristas, e en 2010 s'espèra d'aténher los 10 000 000 toristas. L'origina principala del torisme es Euròpa, en essent los principals païses França, seguit d'Espanha e Alemanha. Aquel sector constituís la segonda font de devisas de Marròc, per darrièr de las transferéncias de capitals dels marroquins residents a l'estrangièr, mas abans las ventas del fosfat e derivats[2].


Nòtas & referéncias[modificar | modificar la font]

<references>

  1. 1,0 et 1,1 https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/mo.html
  2. El sector turístico-hotelero en Marruecos, Óscar Aguer, desembre 2004 -Información Comercial Española n. 819, pág. 145-155