Arabia Saudita
|
المملكة العربية السعودية (ar) |
|||||
|---|---|---|---|---|---|
| Reiaume d’Arabia Saudita (oc) | |||||
|
|||||
|
|
|||||
| Capitala e mai granda ciutat |
Riyad |
||||
| Forma de l’Estat Rei |
Monarquia absoluda Salman bin Abdulaziz Al Saud |
||||
| Superfícia - Totala |
Classat 14en 2 152 000 km² |
||||
| Populacion - Totala (2007) - Densitat |
Classat 46en 27 601 038 ab. 12 ab./km² |
||||
| Independéncia Unificacion |
23 de setembre de 1932 |
||||
| Gentilici | saudian, saudiana |
||||
| Moneda - nom occitan - nom officiau anglés |
SAR Saudi Riyal Saudi Riyal |
||||
| Fus orari | UTC +3 |
||||
| Domeni internet | .sa |
||||
| Indicatiu telefonic | +966 |
||||
| Còde del país (ISO 3166) | SA | ||||
L’Arabia Saudita (oficialament Reiaume d’Arabia Saudita) es lo principal país de la Peninsula Aràbia, a l’Orient Mejan. Confronta Iraq, Jordania, Kowait, Oman, Qatar, los Emirats Arabis Units e Iemèn e es bordada per la mar Roja e lo golf Persic. Amb una superficia d’aperaquí 2 250 000 km², es lo segond país arabi per òrdre de talha après Argeria. Sa populacion es estimada a 27 milions d’abitants que 9 milions son d’estrangiers.
Fondant en 1932 après divèrsei guèrras d’unificacion de la Peninsula Aràbia, lo país prenguèt una importància novèla dins l’economia mondiala après la descubèta de resèrvas fòrças importantas de petròli en 1938. Dempuei 1945, es un aliat pròche de los Estats Units d’America e son territòri assosta unei basas estatsunidencas. Arabia Saudita tèn tanben un ròtle religiós major car lo país assosta los dos luòcs sants principals de l’Islam a La Mècca e a Medina. Ansin, dempuei 1986, lei sobeirans dau país an per titól oficial « Gardian dels Luòcs Sants » e lo romavatge anual dels musulmans vèrs La Mècca es un eveniment important de la vida d'Arabia Saudita.
Somari
Istòria[modificar | modificar la font]
L’estat saudita comencèt dins la Peninsula Aràbia a l’entorn de 1750. Un governador local, Muhammad bin Saud, jonhèt de fòrças amb un reformador islamic, Muhammad ibn Abd-a lo-Wahhab, creador de la secta religiosa del wahabisme, per crear una nòva entitat politica. Pels cent cinquanta ans seguents, las fortunas de la familha Saud emergiguèron e queigueren de divèrses còps mentre los governadors sauditas pelejavan amb Egipte, l’Empèri Otoman, e d’autras familhas aràbias pel contraròtle de la peninsula. L’estat saudita modèrne foguèt fondat pel darrièr rei Abdalaziz bin Saud (o Bin Saud).
En 1902 Abdalaziz bin Saud prenguèt Riyad, l’anciana capitala de la dinastia Al-Saud, a la familha rivala Al-Rashid. En contunhant las siás conquistas, Abdalaziz ocupèt Al-Ahsa, Al-Qatif, la rèsta de Najd, e Hijaz entre 1913 e 1926. Lo 8 de genièr de 1926, Abdelaziz bin Saud venguèt rei de Hijaz. Lo 29 de genièr de 1927, prenguèt lo títol de rei de Najd (lo sieu títol anterior èra sultan de Najd). Mejançant lo Tractat de Jedda, signat lo 20 de mai de 1927, lo Reialme Unit reconeguèt l’independéncia del reialme d’Abdalaziz (alavetz coneguda coma lo reialme de Hijaz e Najd). En 1932, aquestas regions foguèron unificadas coma lo Reialme d'Arabia Saudita.
La descobèrta de petròli en març de 1938 transformèt economicament lo país, e li a donat al reialme grand legitimitat en los ans. Lo rei Faiçal foguèt assassinat per lo sieu nebot lo 25 de març de 1975 e li succediguèt Khalid. Uèi, Arabia Saudita gaudís d’una intensa relacion economica amb fòrça nacions occidentalas mercé al petròli.
Politica[modificar | modificar la font]
Lo país es una monarquia que, malgrat los esfòrces de modernizacion realizats, se manten encara coma un sistèma feudal que la dinastia dels Al-Saud govèrna en el en concentrant tota l’autoritat. A pas un regim democratic plen.
La Lei Basica adoptada en 1992 declara que los reis d’Arabia Saudita seràn los descendents del primièr rei, Abdelaziz bin Saud, e que l’Alcoran serà la Constitucion del país, es a dire que se regirà per la Lei Islamica o Sharia.
Existisson pas de partits politics, ni tanpauc d’eleccions, amb l’excepcion de las primièras eleccions municipalas realizadas en 2005. Lo rei es lo mandatari absolut, e lo sieu poder, almens teoricament, es limitat pels precèptes de la Lei Islamica e autra de tradicions sauditas. A de tanben manténer un consens amb d’autres membres de la Familha Reiala, amb los caps religioses (ulema) e amb d'autres d’importants membres de la societat.
Geografia[modificar | modificar la font]
Economia[modificar | modificar la font]
Cultura[modificar | modificar la font]
Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]
Bibliografia[modificar | modificar la font]
Madawi al-Rasheed (2002). Edicions Cambridge University Press: A History of Saudi Arabia (en anglés). ISBN 0-521-64335-X.
Owen Roger (2006). Edicions Routledge (3a edicion): State, Power and Politics in the Making of the Modern Middle East (en anglés). ISBN 0-415-29713-3.
J.E. Peterson (2003). Edicions Scarecrow press: Historical Dictionary of Saudi Arabia (en anglés), 304 paginas. ISBN 978-0-8108-4677-7.
