Economia de Moldàvia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Economia de Moldàvia
MonedaLeu moldau
Organizacions comercialasOMC, GUAM, CEFTA
Estadisticas[1]
PIBUSD 12,56 miliards (2012)
Reng PIB148ena granda
Creissença del PIB3% (2012)
PIB per càpita3 500 (2012) (2012)
PIB per sectoragricultura: 16,2%; industria: 20%; servicis: 63,8% (2012)
Inflacion4,5%%(2012)
IDHcap d'informacions
Populacion jol lindal de pauretat21.9% (2010)[2]
Fòrça de trabalh1 247 000 (2012)
Fòrça de trabalh per ocupacionagricultura: 40.6%; industria: 16%; servicis: 43.3% (2005)
Caumatge6,9% (2012)
Partenaris comercials[1]
Expòrts$2,56 miliards (2012)
Sòcis principalsRussia 23.77%, Itàlia 14.11%, Romania 12.74%, Alemanha 6.92%, Turquia 6.08%, Bielorussia 5.38% (2009)
Impòrts$5,39 miliards (2012)
Sòcis principalsUcraïna 20.2%, Russia 19.7%, Romania 14.3%, Alemanha 7.9%, Itàlia 5%, Bielorussia 4.2% (2008)
Finanças publicas[1]
Deute extèrne5 567 milions (31 de decembre de 2012)
RevengutsUSD cap d'informacions
Despensas$2 909 milions (2012)

L'economia de Moldàvia, tradicionalament agricòla, comencèt, cossent damb la rèsta de territòris del Union Sovietica, un accelerat procès de industrializacion, mai que mai alimentària (vin e sucre refinat). La produccion de refrigerators, confeccion, materialas de bastiment e maquinària agricòla es tanben significativa. Lo país es un dels pus paures d'Euròpa.

L'agricultura, en essent encara un important motor economic, perdèt pes ras de l'accelerada industrializacion. Malgrat aiçò, a atengut florir de nòu davant la crisi de lo sieu sector industrial. A l'ora d'ara, mai de la mitat de la populacion activa de la Republica de Moldàvia se consacra a l'agricultura.

La produccion agricòla moldava es variada: virasolelh, tabac, granatges, vinha, ortalécias, bledaraba sucrera e trufa. L'elevatge es pauc significatiu, e es principalament de bovids e pòrcs, e tanben la cria d'ausèls de corral.

  • Indústria: alimentària, texila, mecanica, del cauçat, d'aparelhs de precision.

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. The World Factbook. 
  2. http://statbank.statistica.md/pxweb/Dialog/Saveshow.asp