Economia d'Onduras
|
Economia d' Honduras | ||
|---|---|---|
| Moneda | Lempira | |
| Organizacions de comèrci | OMC, DR-CAFTA | |
| Estatisticas[1] | ||
| PIB | US$ 39.22 miliards (2014) | |
| reng PIB | 113ena granda[2] | |
| creissença del PIB | 3.1% (2014) | |
| PIB per cápita | 4 700 (2014) | |
| PIB per sector | agricultura 14%, industria 26.3%, servicis 59.7% | |
| Inflacion | 6.1% (2014) | |
| Populacion jol lindal de pauretat | 60% (2010) | |
| Fòrça de trabalh | 3 578 000 | |
| Fòrça de trabalh per ocupacion | agricultura 39.2%, industria 20.2%, servicis 39.8% | |
| Caumatge | 4.3% (2014) | |
| Partenaris comercials[1] | ||
| Expòrts (US$) | 8 072 milions (2014) | |
| Partenaris | Estats Units 35.2%, Alemanha 8.4%, Lo Salvador 8%, Guatemala 6.3%, Nicaragua 5.9%, Mexic 4.4% | |
| Impòrts (US$) | 11 070 milions (2014) | |
| Partenaris | Estats Units 43.3%, Guatemala 9.4%, Republica Populara de China 7.6%, Mexic 5.6%, Lo Salvador 5.1% | |
| Finanças publicas[1] | ||
| Deute extèrne | 7 041 milions (2014) | |
| Revenguts (US$) | 3 632 milions (2014) | |
| Despensas (US$) | 4 484 milions (2014) | |
Honduras, lo segond país pus paure d'America Centrala e un dels pus pauras de l'Occident sofrís amb una distribucion de renda fòrça desigual e amb anautita caumatge.[1] Depend istoricament del cultiu de la banana e cafè, en los darrièrs ans las siás exportacions se diversifiquèron e comprenon ara de ròbas e de cables electrics per automobilas.[1] Mitat de l'economia del país depend dels Estats Units, en essent 30% del PIB originari de las exportacions, e 20% de l'enviament de devisas per hondurens residents dins aquel país.[1]
Malgrat los nautes nivèls de caumatge e d'inflacion l'economia hondurenha demostrèt un creissença sostenguda annala de 5%. Amb la signatura del Tractat de Liure Comèrci entre los Estats Units d'America, Centreamèrica e la Republica Dominicana (CAFTA-DR), e recentament lo Canadà, s'espèra fòrça pus inversion estrangièra e màger creissença economic.[3]
Los principals produchs d'exportacion hondurens son lo cafè, textils, gambetas, bananas, òli de palma africana, aur, fruchas e fusta. Lo govèrn mena a tèrme de projèctes per promòure e espandir lo sector industrial, diversificar l'agricultura, melhorar los mejans de transpòrt e desvolopar de projèctes idroelectrics.[4] En lo decènni passat, Honduras se convertiguèt en lo tresen màger exportador de texiles als Estats Units après la Republica Populara de China e Mexic. Un grand percentatge de las exportacions hondurenas son dirigidas als Estats Units, la que causa es lo sieu principal sòci comercial.[3]
Nòtas & referéncias[modificar | modificar la font]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 et 1,3 CIA, « The World Factbook »
- ↑ https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2001rank.html
- ↑ 3,0 et 3,1 « Honduras », Honduran American Chamber of Commerce, 19 d'agost de 2011
- ↑ « Honduras », encarta.msn (consultat en 18 d'agost de 2011)
