Economia d'Onduras

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Economia d'Honduras)


Economia d' Honduras

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Moneda Lempira
Organizacions de comèrci OMC, DR-CAFTA
Estatisticas[1]
PIB US$ 39.22 miliards (2014)
reng PIB 113ena granda[2]
creissença del PIB 3.1% (2014)
PIB per cápita 4 700 (2014)
PIB per sector agricultura 14%, industria 26.3%, servicis 59.7%
Inflacion 6.1% (2014)
Populacion jol lindal de pauretat 60% (2010)
Fòrça de trabalh 3 578 000
Fòrça de trabalh per ocupacion agricultura 39.2%, industria 20.2%, servicis 39.8%
Caumatge 4.3% (2014)
Partenaris comercials[1]
Expòrts (US$) 8 072 milions (2014)
Partenaris Estats Units 35.2%, Alemanha 8.4%, Lo Salvador 8%, Guatemala 6.3%, Nicaragua 5.9%, Mexic 4.4%
Impòrts (US$) 11 070 milions (2014)
Partenaris Estats Units 43.3%, Guatemala 9.4%, Republica Populara de China 7.6%, Mexic 5.6%, Lo Salvador 5.1%
Finanças publicas[1]
Deute extèrne 7 041 milions (2014)
Revenguts (US$) 3 632 milions (2014)
Despensas (US$) 4 484 milions (2014)
La vila de Tegucigalpa.

Honduras, lo segond país pus paure d'America Centrala e un dels pus pauras de l'Occident sofrís amb una distribucion de renda fòrça desigual e amb anautita caumatge.[1] Depend istoricament del cultiu de la banana e cafè, en los darrièrs ans las siás exportacions se diversifiquèron e comprenon ara de ròbas e de cables electrics per automobilas.[1] Mitat de l'economia del país depend dels Estats Units, en essent 30% del PIB originari de las exportacions, e 20% de l'enviament de devisas per hondurens residents dins aquel país.[1]

Malgrat los nautes nivèls de caumatge e d'inflacion l'economia hondurenha demostrèt un creissença sostenguda annala de 5%. Amb la signatura del Tractat de Liure Comèrci entre los Estats Units d'America, Centreamèrica e la Republica Dominicana (CAFTA-DR), e recentament lo Canadà, s'espèra fòrça pus inversion estrangièra e màger creissença economic.[3]

Los principals produchs d'exportacion hondurens son lo cafè, textils, gambetas, bananas, òli de palma africana, aur, fruchas e fusta. Lo govèrn mena a tèrme de projèctes per promòure e espandir lo sector industrial, diversificar l'agricultura, melhorar los mejans de transpòrt e desvolopar de projèctes idroelectrics.[4] En lo decènni passat, Honduras se convertiguèt en lo tresen màger exportador de texiles als Estats Units après la Republica Populara de China e Mexic. Un grand percentatge de las exportacions hondurenas son dirigidas als Estats Units, la que causa es lo sieu principal sòci comercial.[3]

Nòtas & referéncias[modificar | modificar la font]

  1. 1,0 1,1 1,2 et 1,3 CIA, « The World Factbook »
  2. https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2001rank.html
  3. 3,0 et 3,1 « Honduras », Honduran American Chamber of Commerce,‎ 19 d'agost de 2011
  4. « Honduras », encarta.msn (consultat en 18 d'agost de 2011)