Economia de Fiji

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Economia de Fiji

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Moneda Dolar de las Fiji
Organizacions de comèrci OMC, Sparteca
Estatisticas[1]
PIB US$ 3 792 milions (2010)
reng PIB 169ena granda
creissença del PIB 1,8% (2010)
PIB per cápita 4.300 (2010)
PIB per sector agricultura 70%, industria 30%, comèrci e servicis 77,6% (2004)
Inflacion 4,8% (2009)
Populacion jol lindal de pauretat 25,5% (1991)
Fòrça de trabalh 335.000 (2007)
Fòrça de trabalh per ocupacion agricultura 70%, industria, comerç e servicis 30% (2001)
Caumatge 7,6% (1999)
Partenaris comercials[1]
Expòrts (US$) 1 202 milions (2006)
Partenaris Estats Units 15,21%, Austràlia 12,11%, Reialme Unit 11,23%, Samoa 5,39%, Tònga 4,74%, Japon 4,44% (2009)
Impòrts (US$) 3 120 milions (2006)
Partenaris Singapor 27,27%, Austràlia 19,36%, Nòva Zelanda 15,15%, Republica Populara de China 6,92%, Índia 5,23%, Tailàndia 4,25% (2009)
Finanças publicas[1]
Deute extèrne 127 milions (2004)
Revenguts (US$) 1 363 milions (2006)
Despensas (US$) 1 376 milions (2006)

Fiji, dotada de recorses forestals, minerals e de pesca, es una de las economias pus desvolopadas del Pacific, e mai se possedís un vast sector de subsistencia.

Las exportacions de sucre, las remesas de devisas dels sieus ciutadans residents a l exterior e una creissenta indústria de torisme - que recep 400 a 500 mil visitants per an - son las principalas fonts de devisas extèrnas[1].

Lo principal recors agricòla de Fiji es la cana de sucre. Aquel coitiu a donat luòc a quatre grandas indústrias sucrièras, dont tres a Viti Levu. La produccion de sucre ne representa mai d'un 50 % de las exportacions de Fiji. L'indústria del sucre recebèt particularament un accès especial a l'Union Europèa, mas li caldrà èsser afectada per la politica de l'UE de talh de subsidis al sucre. La produccion de sucre es responsabla per 1/3 de l'activitat industriala del país[1].

L'indústria manufacturièra dispausa de paucas matèrias primièras (metals precioses, pèira de bastiment, fusta, qualques coitius e produchs elevaires). L' electricitat proven de centralas termicas que consoman petròli importat.

L'indústria del torisme foguèt afectada per un còp d'Estat en 2006 e la siá recuperacion es incerta. En 2007 l'arribada de visitants caiguet d'unes 6%, amb lo resultat de pro pèrdas d' ocupacions dins lo sector e quicòm aital coma una casuda de 7% del PIB[1].


Nòtas & referéncias[modificar | modificar la font]

<references>

  1. 1,0 1,1 1,2 et 1,3 https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/fj.html