Economia de Fiji
| Economia de Fiji | |
| Moneda | Dolar de las Fiji |
|---|---|
| Organizacions comercialas | OMC, Sparteca |
| Estadisticas[1] | |
| PIB | USD 3 792 milions (2010) |
| Reng PIB | 169ena granda |
| Creissença del PIB | 1,8% (2010) |
| PIB per càpita | 4.300 (2010) |
| PIB per sector | agricultura 70%, industria 30%, comèrci e servicis 77,6% (2004) |
| Inflacion | 4,8%(2009) |
| IDH | cap d'informacions |
| Populacion jol lindal de pauretat | 25,5% (1991) |
| Fòrça de trabalh | 335.000 (2007) |
| Fòrça de trabalh per ocupacion | agricultura 70%, industria, comerç e servicis 30% (2001) |
| Caumatge | 7,6% (1999) |
| Partenaris comercials[1] | |
| Expòrts | 1 202 milions (2006) |
| Sòcis principals | Estats Units 15,21%, Austràlia 12,11%, Reialme Unit 11,23%, Samoa 5,39%, Tònga 4,74%, Japon 4,44% (2009) |
| Impòrts | 3 120 milions (2006) |
| Sòcis principals | Singapor 27,27%, Austràlia 19,36%, Nòva Zelanda 15,15%, Republica Populara de China 6,92%, Índia 5,23%, Tailàndia 4,25% (2009) |
| Finanças publicas[1] | |
| Deute extèrne | 127 milions (2004) |
| Revenguts | USD cap d'informacions |
| Despensas | 1 376 milions (2006) |
modificar  |
|
Fiji, dotada de recorses forestals, minerals e de pesca, es una de las economias pus desvolopadas del Pacific, e mai se possedís un vast sector de subsistencia.
Las exportacions de sucre, las remesas de devisas dels sieus ciutadans residents a l exterior e una creissenta indústria de torisme - que recep 400 a 500 mil visitants per an - son las principalas fonts de devisas extèrnas[1].
Lo principal recors agricòla de Fiji es la cana de sucre. Aquel coitiu a donat luòc a quatre grandas indústrias sucrièras, dont tres a Viti Levu. La produccion de sucre ne representa mai d'un 50 % de las exportacions de Fiji. L'indústria del sucre recebèt particularament un accès especial a l'Union Europèa, mas li caldrà èsser afectada per la politica de l'UE de talh de subsidis al sucre. La produccion de sucre es responsabla per 1/3 de l'activitat industriala del país[1].
L'indústria manufacturièra dispausa de paucas matèrias primièras (metals precioses, pèira de bastiment, fusta, qualques coitius e produchs elevaires). L' electricitat proven de centralas termicas que consoman petròli importat.
L'indústria del torisme foguèt afectada per un còp d'Estat en 2006 e la siá recuperacion es incerta. En 2007 l'arribada de visitants caiguet d'unes 6%, amb lo resultat de pro pèrdas d' ocupacions dins lo sector e quicòm aital coma una casuda de 7% del PIB[1].
