Economia de Moçambic

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche

Economia de Moçambic

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Moneda metical
Organizacions de comèrci OMC, Union Africana, SADC
Estatisticas[1]
PIB US$ 26,22 miliards (2012)
reng PIB 120ena granda
creissença del PIB 7,5% (2012)
PIB per cápita 1 200 (2012)
PIB per sector agricultura 31,8%, industria 24,6%, comèrci e servicis 43,6% (2012)
Inflacion 3,5% (2012)
Populacion jol lindal de pauretat 52% (2009)
Fòrça de trabalh 10 100 000 (2012)
Fòrça de trabalh per ocupacion agricultura 81%, industria 6% comerç e servicis13% (1997)
Caumatge 17% (2007)
Partenaris comercials[1]
Expòrts (US$) 3 516 milions (2012)
Partenaris Africa del Sud 28,9%, Belgica 15,1%, Itàlia 11,8%, Espanha 8,5%, Republica Populara de China 6,6% (2011)
Impòrts (US$) 5 373 milions (2012)
Partenaris Africa del Sud 35,4%, Republica Populara de China 10,2%, Índia 8,4%, Estats Units 6,6%, Austràlia 6,1%, Portugal 4,4% (2011)
Finanças publicas[1]
Deute extèrne 4,88 miliards (2012)
Revenguts (US$) 4 370 milions (2012)
Despensas (US$) 5 324 milions (2012)

Lo 1975, an de la siá independéncia, Moçambic èra un dels païses pus paures del mond. Problèmas de gestion d'una economia socialista e una guèrra civila entre lo 1977 e lo 1992 empejorèron la situacion[1].

Lo 1987 lo govèrn comencèt una sèria de reformas macroeconomicas amb fins de establisar l'economia. Aquelas reformas, adoptadas amb ajuda internacionala e combinada amb eleccions liuras lo 1994, resultèron en lo melhorament de las taxas de creissença. Reformas monetàrias redusiguèron l'inflacion. Reformas fiscalas condusiguèron a un melhorament del recobrament[1].

Malgrat aiçò, lo país seguís depenent d'assisténcia internacionala para gaireben mitat de lo sieu budgèt annal, e la majoritat de la populacion seguís jol lindal de pauretat. L'agricultura de subsisténcia contunha d'èsser la principala font de renda de la majoritat de la populacion[1].


Nòtas & referencias[modificar | modificar la font]

  1. 1,0 1,1 1,2 et 1,3 CIA, « The World Factbook » (consultat lo 6 mai 2013)