Economia de Panamà

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Economia de Panamà

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Moneda Dolar american
Organizacions de comèrci OMC, SICA
Estatisticas[1]
PIB US$ 40,33 miliards (2009)
reng PIB 96en[2]
creissença del PIB 2,4% (2009)
PIB per cápita 11.900 (2009)
PIB per sector agricultura 6,3%, industria 18,2%, comèrci e servicis 75,5% (2009)
Inflacion 2,3% (2009)
Populacion jol lindal de pauretat 28,6% (2006)
Fòrça de trabalh 1 423 000 (2009)
Fòrça de trabalh per ocupacion agricultura 15%, industria 18%, comèrci e servicis 67% (2006)
Caumatge 7,1% (2009)
Partenaris comercials[1]
Expòrts (US$) 11,41 miliards (2009)
Partenaris Estats Units 39,2%, Païses Basses 10,7%, Còsta Rica 5,8%, Suècia 5,4%, Reialme Unit 5,4%, Espanha 5%, Taiwan 4,3%, Republica Populara de China 4,1% (2008)
Impòrts (US$) 13,62 miliards (2009)
Partenaris Estats Units 29,6%, Còsta Rica 5%, Republica Populara de China 5%, Japon 4,2% (2008)
Finanças publicas[1]
Deute extèrne US$ 12,04 miliards (2009)
Revenguts (US$) 5 667 milions
Despensas (US$) 6 527 milions

L'economia de Panamà es una de las pus establas, dinamicas e amb màger creissença d'America Latina. Lo sector dels servicis, plan desvolopat, representa 80% del PIB. Los servicis comprenon lo foncionament del Canal de Panamà, las activitats bancàrias, la zòna franca de Colón, las activitats de segur, los pòrts de l'Atlantic e del Pacific, lo registre de vaissèls qu'utilizan la bandièra del país, e lo torisme[1]. La creissença economica serà impulsada per l'ampliament del Canal de Panamà, que comencèt en 2007 e li cal èsser conclusa en 2014 a un còst de 3,5 miliards de dolars - aperaquí 25% del PIB actual. L'expansion doblarà la capacitat del canal, en permetent acomodar vaissèls que son a l'ora d'ara tròp amples per far la traversada, e ajudarà a redusir lo caumatge[1].

La principala moneda utilizada dins l'economia del país es lo dolar american.

Sector primari[modificar | modificar la font]

Près de 9% del sòl de Panamà es cultivat. La màger part de la siá produccion agricòla s'obten en espleitacions de caractèr comercial e es destinada a l'exportacion. Los principals cultius e de grops de cultius —produccion de 2006 en tonas— son: cana de sucre (1,77 milions); frucha (659 283), principalament banana e iranja; ris (280 000); milh (70 000); cafè (13 153) e tomata.

En 2006 l'elevatge comptava amb 1,56 milions de caps de bestial bovin, 286 200 de bestial porcin e aperaquí 14,9 milions d'ausèls de corral.

Los produchs forestièrs de Panamà son conformats per una ampla varietat de fustas. Lo país compta amb resèrvas forestièras considerablas, gaireben 57% del sieu sòl, de còps malaisits d'espleitar a causa de la marrida infrastructura del transpòrt. En 2006 la produccion annala de fusta èra d'unes 1,35 milions de mètres cubics.

Sectors segondaris e terciàri[modificar | modificar la font]

La indústria de Panamà es basicament orientada cap a la satisfaccion de la demanda domestica. Lo país depend sustot de lo sieu conglomerat de servicis de transpòrt e logistica orientada cap al comèrci mondial, l'epicentre que n'es lo Canal de Panamà. A l'entorn del Canal de Panamà se aglutinen pòrts de trasbord de contenidors, zònas francas de comèrci, camin de fèrre e çò de mès de grand entroncament aerian de passatgièrs d'America Latina. Compta tanben amb lo centre financièr mai grand del continent.

Referéncias[modificar | modificar la font]