Economia de Peró

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Economia de Peró

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Moneda Nuevo sol
Organizacions de comèrci OMC, Unasur, APEC, Comunidad Andina
Estatisticas[1]
PIB US$ 325,4 miliards (2012)
reng PIB 40ena granda[2]
creissença del PIB 6% (2012)
PIB per cápita 10 700 (2012)
PIB per sector agricultura 7,8%, industria 33,9%, servicis 58,4% (2012)
Inflacion 3,6% (2012)
Populacion jol lindal de pauretat 31,3% (2010)
Fòrça de trabalh 16 200 000 (2012)
Fòrça de trabalh per ocupacion agricultura 0,7%, industria 23,8%, servicis 75,5% (2005)
Caumatge 7,7% (2012)
Partenaris comercials[1]
Expòrts (US$) 47,38 miliards (2012)
Partenaris Republica Populara de China 18,3%, Estats Units 15,2%, Canadà 11,4%, Japon 5,4%, Espanha 5,3%, Chile 4,8%, Corèa del Sud 4,6%, Alemanha 4,1% (2011)
Impòrts (US$) 41,15 miliards (2012)
Partenaris Estats Units 24,5%, Republica Populara de China 13,7%, Brasil 6,7%, Chile 5,9%, Eqüator 4,4%, Corèa del Sud 4% (2011)
Finanças publicas[1]
Deute extèrne 38,91 miliards (2012)
Revenguts (US$) 58,15 miliards (2012)
Despensas (US$) 56,42 miliards (2012)

L'economia de Peró es un rebat de sa geografia variada- un litoral arid, los Andes mai al dedins, e la seuva Amazonica que s'estend fins a la frontièra amb Colómbia e Brasil. Lo país a de ressorsas mineralas abondosas dins las regions de montanha, e lo sieu litoral es ric en peis[1]. Tradicionalament, lo país s'es basat tradicionalament en l'espleitacion, tractament e exportacion de las ressorsas naturalas, principalament minièras, agricòlas e de pesca. Malgrat aiçò, en los darrièrs ans s'obsèrva una diversificacion fòrça importanta e una creissença notabla dins de sectors coma l'agroindustria, de servicis e d'indústrias leugièras, amb importanta valor agregada[1].

La majoritat dels perovians vivián de l'espleitacion, transformacion e exportacion de las ressorsas naturalas, de l'agricultura e dels servicis. Las politicas d'industrializacion aplicadas dins las annadas 50, 60 e sustot 70, basadas en la substitucion d'importacions, aguèron gaire d'efièch. La fòrta crisi economica de la fin de las annadas 80, va agudizar encara mai los problèmas, fins a l'aplicacion d'una politica drastica de dubertura neoliberala e correccion dels comptes fiscals dins las annadas 90, çò qu'a permés l'expansion economica del país.

Après mai de 15 ans d'aplicacion d'aquelas mesuras economicas, e davant una economia mondiala en expansion, comencèron d'aparéisser de resultats positius apiejats per la conjontura internacionala, mas tanben per un adequat ordenament en los comptes intèrnes: l'economia cresquèt de mai de 4% l'an entre 2002 e 2006, amb un taus de cambiament estable e una inflacion bassa. La creissença sautèt per 9% a l'an entre 2007 e 2008, ajudat per l'ascens dels prèses internacionales dels metals e las politicas agressivas de liberalizacion[1]. Las exportacions o faguèron en mai de 27% en arribant a US$ 31 500 milions, l'investiment privat e public atenguèt 21% del PIB, las resèrvas internacionalas netas (comprés l'aur) arribèron als US$ 35 131 milions, las intradas de l'Estat per recobrament d'impòstes aumentèron de 33%, lo deute per lo qu'es del PIB se redusiguèt notablament de 50% en 2000 a 24% lo 2008, e lo budgèt nacional cresquèt en 50% en los darrièrs cinc ans, fins a arribar als US$ 32 500 milions. Malgrat aiçò, en 2009 i aguèt una casuda del creissença per 1%, coma resultat de la recession mondiala. La creissença rapida del país ajudèt a redusir a 15% la praubesa dempuèi 2002, e mai lo caumatge demòre naut[1].

Nòtas & referéncias[modificar | modificar la font]

<references>

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 et 1,4 CIA, « The World Factbook » Acessat lo 27 d'abril de 2013.
  2. https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2001rank.html