Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver.
Fuèlhas de tè chinés.
Albrilhon de tè.
Culhida de tè en Tanzania.
Plantacion de tè dins las nautas tèrras de Cameron, en Malàisia.
Mapa dels païses productors de tè.


Lo es una bevenda estimulanta, obtenguda per infusion dins l'aiga de fuèlhas de Camellia sinensis, d'en primièr secadas e de vegadas fermentadas.

Lo processus pòt inclure oxidacion, calfatge, secatge, e l'ajust d'autras èrbas, flors, espècias, e fruches. Los quatre tipes basics de tè vertadièr son :

Composicion[modificar | modificar la font]

Lo tè conten de catechinas, que son d'antioxidants. Dins la fuèlha fresca de tè, las catechinas pòdon representar 30% del pes sec. Las catechinas son presentas en fòrta concentracion dins los tès blancs e verds, mentre que lo tè negre ne'n conten fòrça mens a causa del fenomèn d'oxidacion dins sa preparacion. Lo tè conten de teïna, e de cafeïna per aperaquí 3% del seu pes sec, çò que correspond a 30 mg a 90 mg per tassa (0,25 L) en foncion del tipe, de la marca[1] e del metòde de mesclatge.[2] Lo tè conten tanben de quantitats pichonas de teobromina e teofilina.[3] Conten tanben de fluorid, unes tipes de tès compressats fach amb de fuèlhas vièlhas e las cambas tenon los nivèls pus nauts.

Istòria[modificar | modificar la font]

Segon una legenda populara chinesa, Shennong, lo legendari Emperaire de China, inventor de l'agricultura e de la Medecina chinesa, beviá una bòla d'aiga bolhenta, a l'entorn de 2737 abC. Lo vent bufèt e qualques fuèlhas d'un arbre vesin tombèron dins sa beguda e ne'n faguèron cambiar la color. Lo monarca, sempre curiós, beguèt una golada del liquid e foguèt agradablament susprés, lo tè èra nascut.

Produccion[modificar | modificar la font]

En 2003, la produccion mondiala de tè atenhèt 3,15 milions de tonas per an. Lo principal país productor es Índia seguit de China, Sri Lanka e Kenya. China demòra uèi lo sol país que produtz totas las familhas de tè (tè blanc, tè jaune, tè verd, tè blau-verd, tè roge e tè negre).



Produccion en tonas. Chifras 2004-2005
Donadas de FAOSTAT (FAO) Basa de donadas de la FAO, del 14 de novembre 2006

Bandièra de la Republica populara de China China 855 192,00 25 % 940 500,00 27 %
Bandièra : ÍndiaÍndia 850 500,00 25 % 830 700,00 24 %
Bandièra : Sri LankaSri Lanka 308 090,00 9 % 308 090,00 9 %
Bandièra : KenyaKenya 295 000,00 9 % 295 000,00 9 %
Bandièra : TurquiaTurquia 201 663,00 6 % 202 000,00 6 %
Bandièra : IndonesiaIndonesia 164 817,00 5 % 171 410,00 5 %
Bandièra : VietnamVietnam 108 422,00 3 % 110 000,00 3 %
Bandièra del Japon Japon 101 000,00 3 % 100 000,00 3 %
Bandièra : ArgentinaArgentina 64 000,00 2 % 64 000,00 2 %
Bandièra : BangladèshBangladèsh 58 000,00 2 % 58 000,00 2 %
Bandièra : IranIran 52 000,00 2 % 52 000,00 2 %
Bandièra : MalawiMalawi 50 090,00 1 % 50 000,00 1 %
Bandièra : OgandaOganda 36 000,00 1 % 36 000,00 1 %
Autres païses 208 948,70 6 % 215 939,70 6 %
Total 3 353 722,70 100 % 3 433 639,70 100 %

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. [1]
  2. M. B. Hicks, Y-H. P. Hsieh, L. N. Bell, Tea preparation and its influence on methylxanthine concentration, Food Research International 29(3-4) 325-330 (1996)
  3. Graham H. N.; Green tea composition, consumption, and polyphenol chemistry; Preventive Medicine 21(3):334-50 (1992)