Sòja

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
 Deu pas èsser confondut amb Mongeta mungó.

La sòja es una planta escalaira de la familha de las Fagaceae pròcha de la mongeta, subretot cultivada per sas granas oleaginosas que produson lo segond òli alimentari consomat dins lo monde, aprèp l'òli de palma.[1] La pastèla eissida de las granas de sòja trissada es la principala matèria rica en proteïnas utilizada per l'alimentacion animala.

Lo mot designa tanben las granas, que constituisson un aliment naturals dels mai rics. Conten fòrça proteïnas, glucids, lipids, vitaminas A e B, potassi, calci, magnèsi, zinc e fèrre.

Etimologia[modificar | modificar la font]

Lo mot deriva d'un mot manchó, passat al neerlandés, el meteis manlevat al japonés shoyu (« salsa sòja »).

Descripcion botanica[modificar | modificar la font]

La sòja es una planta erbacèa annala coneguda solament a l'estat cultivat. Existisson de nombrosas varietats diferentas segon la portadura: planta de pujar o de rebalar, mai prèpa dels tipes originals. Las formas nanas son las pus cultivadas.

La planta es entièrament (fuèlhas, cambas, gòlças) cobèrta de pels fins grises o bruns. Las cambas son longas de 30 a 130 cm.

Las fuèlhas semblan aquelas de la monja. Longas de 6 a 15 cm e largas de 2 a 7 cm, tomban abans que las gòlças sián maduras.

Las flors, blancas o porpres, fòrça pichonas, gaireben inapercebudas, apareisson jos las fuèlhas, gropadas en tres o cinc. Son ermafroditas e autogamas, mas la pollinizacion crosada es plan possibla.

Los fruches son de gòlças peludas, longas de 3 a 8 cm, de forma drecha o arcada, e contenon 2 a 4 granas.

Las granas, de forma esferica o elliptica, an un diamètre de 5 a 11 mm. Son comestiblas.

La sòja conten en mejana 22 % d'òli e 40 % de proteïnas.

Genomica[modificar | modificar la font]

Es la primièra leguminosa que son genòma foguèt entièrament sequenciat, amb la meta de melhorar o de produire d'OGM. Aquel trabalh s'acabèt a la començança de l'an 2010.

Sus 46 430 gèns identificats, 73 % son ortològs d'una o mai sequéncias d'autras angiospèrmas.

Produccion[modificar | modificar la font]

Airal de reparticion[modificar | modificar la font]

La sòja es originària de las regions caudas del sud-èst d'Asia, mas los Estats Units d'America son lo primièr productor mondial amb 38 % de la produccion mondiala. Las zonas de clima subtropical umid van ben per la cultura, mas la cultura s'espandís cap a las zonas de clima continental fins a Quebèc par exemple.

Los Estats Units d'America son lo primièr productor mondial amb 80,5 milions de tonas de sòja en 2008, que 34 milions de tonas exportadas.[2] Amb Brasil e Argentina, fornisson la màger part de las exportacions de sòja. Índia e la China son tanben productors importants. Pasmens, China, granda consomatritz, deu importar de sòja americana e brasilièra.

Cultura[modificar | modificar la font]

La cultura de sòja es en desvolopament constant dins lo monde los darrièrs 20 ans. La produccion atenguèt 211 milions de tonas en 2008/2009,[1] sus una superfícia de prèp de 90 milions d'ectaras.[3] Prèp de 70 % de la sòja cultivada es geneticament modificada, o 69,3 milions d'ectaras de sòja transgenica, contra 20,7 milions d'ectaras de sòja non transgenica en 2009.[3]

Lo grope Monsanto comercializa 93 % de las semenças de sòja transgenicas.[4]

Los europèus son los principals clients per la sòja non transgenica, facturat prèp de 10 % mai car.

Aqueles darrièrs ans, la produccion a aumentat fòrça en Argentina e Brasil. Aquel darrièr indica que poiriá encara liberar de superfícias agricòlas importantas se las condicions del mercat o demandavan.

Las ONG coma Greenpeace e CorpWatch acusan los productors de sòja de Brasil de contribuir a la desforestacion de la selva amazoniana dins la region de Mato Grosso.[5] En America Latina, la cultura de la sòja provòca de conflictes entre los pichons expleitants e los grands proprietaris, qu'utilizan de metòdes de cultura fòrça mecanizats e demandant pauc de man d'òbra.

La sòja pòt èsser damatjada per de parasites, coma lo nematòde de la sòja.

Produccion[modificar | modificar la font]

Produccion en tonas e percentatge de la produccion mondiala (2008)
Donadas de FAOSTAT (FAO) Basa de donadas de la FAO
Bandièra dels Estats Units Estats Units 80 748 700 38,2 %
Bandièra de Brasil Brasil 59 242 480 28,1 %
Bandièra : ArgentinaArgentina 46 238 087 21,9 %
Bandièra de la Republica populara de China China 15 545 141 7,4 %
Bandièra : ÍndiaÍndia 9 905 000 4,7 %
Bandièra : ParaguaiParaguai 6 311 794 3,0 %
Bandièra de Canada Canadà 3 335 900 1,6 %
Bandièra : BolíviaBolívia 1 259 676 0,6 %
Bandièra : UruguaiUruguai 880 000 0,4 %
Bandièra : UcraïnaUcraïna 812 800 0,4 %
Total 211 000 000 100 %

Produccion, en tonas, d'òli de sòja. (2008)
Donadas de Proléa d'aprèp Oil World

Bandièra dels Estats Units Estats Units 9 050 000 23,3 %
Bandièra de la Republica populara de China China 6 719 000 17,3 %
Bandièra de Brasil Brasil 6 266 000 16,1 %
Bandièra : ArgentinaArgentina 6 060 000 15,6 %
Bandièra : Union EuropèaUnion Europèa 2 623 000 6,75 %
Bandièra : AlemanhaAlemanha 646 000 1,7 %
Bandièra : Païses BassesPaïses Basses 562 000 1,4 %
Bandièra d'Espanha Espanha 396 000 1,0 %
Bandièra d'Itàlia Itàlia 294 000 0,75 %
Bandièra de França França 61 000 0,15 %
Total 38 856 000 100 %

Dins l'Union Europèa, Alemanha, los Païses Basses e Espanha son los principals trissaires de sòja.[1] Itàlia es un productor significatiu amb 346 000 tonas. En 2006, França produguèt 123 000 tonas de sòja, a comparar amb 4,5 milions de tonas qu'importèt, subretot de Brasil.[6],[nòta 1]

Utilizacion[modificar | modificar la font]

Camp de sòja

La màger part de la produccion es destinada per l{'}}alimentacion dels animals d'elevatge, jos la forma de farina e de pastèla.

Utilizacion dirècta[modificar | modificar la font]

Segon los estudis de Lester Brown,[7] en 2005, sus los 220 milions de tonas de sòja produit dins lo monde entièr, 15 milions de tonas son consomidas « dirèctament » pels umans sos forma de tofú, de iaort, e de lach de sòja.

Trissatge[modificar | modificar la font]

Las granas son trissadas e transformadas en:

La sòja dins l'alimentacion umana[modificar | modificar la font]

La sòja dins l'alimentacion umana es utilizada, subretot en China e Japon, jos las formas de:

  • farina de sòja rica en proteïnas e paure en glucids. Es sovent mesclada amb d'autras.
  • L'òli de sòja es un òli alimentari excellent, contenent una proporcion pro equilibrada d'acids gras omega-6 e omega-3 o 6,7. Los acids gras insaturats son relativament sensibles a la temperatura e provòcan de cadenas policiclicas cancerigènas doncas se deu pas utilizar a nauta temperatura.

Sa composicion mejana es:

Acids gras saturats: 16 %
Acids gras monoïnsaturats (omèga-9): 24 %
Acid linoleic (omèga-6): 53 %
acid linolenic (omèga-3): 7 %
  • Lo tofu se fabrica amb lo lach de sòja qu'un còp calhat, dona una pasta, que se transforma coma de fromatge que se pòt utilizar tendre, dur o padenat.
  • Lo tempeh se fabrica amb las granas fermentadas e a una consisténcia pus dura que lo tofú.
  • Lo natto se fabrica amb las granas fermentadas e a una consisténcia gaireben vescosa.
  • Lo miso se fabrica amb una pasta de sòja fermentada e s'utiliza dins de sopas, de salsas e per aromatizar.
  • Lo shoyu, o « salsa sòja]] », se fabrica amb las granas fermentadas e d'autras cerealas torradas (blat), fermentadas e envielhidas, de gost pus doç que lo tamari.
  • Lo tamari se fabrica amb las granas fermentadas e d'autras cerealas torradas sens blat, de gost mai fòrt qu'aquel del shoyu.
  • Las edamame (枝豆) son de favas de sòja verda pas madura, bolidas o cuèchas a la vapor.

Son interès dietetic es d'èsser una font de proteïnas non carnadas.

Dins l'industria alimentària, d'ingredients alimentaris amb basa de sòja son emplegats dins fòrça produches corrents:

  • la lecitina de sòja, apond alimentari (E322) a un ròtle d'emulsificant, fòrça utilizada dins lo chocolat.
  • la farina de sòja, amb o sens son òli.
  • las proteïnas de sòja texturadas, que pòdon remplaçar mai o mens la carn.
  • los concentrats e los isolats de sòja, produches pus rics en proteïnas que la farina (fins a 90 %), utilizats subretot dins los substituts de repais e los aliments enfantils.


Existisson tanben de iaorts de basa de sòja.

La sòja dins l'alimentacion animala[modificar | modificar la font]

Sosproduch de la trissada de las granas, la pastèla de sòja, amb un taus en proteïnas brutas de prèp de 45 %, a un interès dins l'alimentacion de las vacas laitièras, subretot aquelas noiridas amb ensilatge de milh (paure en proteïnas). La pastèla de sòja es tanben la principala font de proteïnas de l'alimentacion dels pòrcs e de la polalha. En França, 70 % de las pastèlas consumidas son de sòja.[8] Cal tostar las pastèlas abans la consomacion per suprimir los elements contranutricionals presents naturalament dins las granas.[9]

Sòja e santat[modificar | modificar la font]

La grana de sòja es pas gaire utilizada crusa subretot a cause d'elements contranutricionals (acid fitic qu'empresona lo fosfòr, antitripsics que perturban la digestibilitat de las proteïnas dels animals d'un sol estomac coma l'Òme o las lectinas qu'an una activitat emaglutinanta). La sòja conten tanben de proteïnas naturalament allergizantas.

Allergias[modificar | modificar la font]

Sòja e malautiás cardiovascularas[modificar | modificar la font]

En 1999 l'administracion americana la « FDA » afirmèt que pòt existir un ligam entre la consomacion de proteïnas de sòja e la diminucion del risc de malautiás cardiovascularas.[10] Mas existisson de contestaires scientifics daissant un dobte.[11] Pasmens semblariá que l'efèit de la consomacion de proteïnas de sòja sus la baissa del taus de colesteròl total e del taus de LDL siá demostrat.[12]

Alimentacion enfantila[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. La chifra de las importacions combina sovent las granas de sòja brutas, importadas per las trissar e las pastèlas importadas per l'alimentacion animala.

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. 1,0, 1,1 et 1,2 Associacion sectoriala Prolea, rapòrt 2009
  2. FAOSTAT
  3. 3,0 et 3,1 (en) site de l'ISAAA
  4. (en) Peter Whoriskey, Monsanto's dominance draws antitrust inquiry, Washington Post, 29 de novembre de 2009.
  5. (en) Paving the Amazon with Soy, CorpWatch, 16 décembre 2004.
  6. Font: FAOSTAT
  7. (fr)Lester Brown, Le Plan B, pour un pacte écologique, Calmann-Lévy, 2007.
  8. http://www2.vet-lyon.fr/ens/nut/webBromato/cours/cmtourte/introtou.html
  9. [1] Escòla Veterinària de Lion
  10. (en) Site du lobby pro-soja
  11. (en) Article relatant un estudi sus la sòja
  12. (en) Meta-analisi de l'efèit de consomacion de proteïnas de sòja
Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver.