Mercosur

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche
Los Estats membres e associats del Mercosur
Lo sèti del Mercosur a Montevideo.
Caps d'Estats dels païses del Mercosur e dels païses associats al XXXn som, a Córdoba lo 21 de julhet de 2006.

Lo Mercat comun del Sud, abreujat en Mercosur (de l'espanhòl Mercado Común del Sur) o Mercosul (del portugués Mercado Comum do Sul), es una comunautat economica qu'amassa de païses de Sudamerica.

Es compausat d'Argentina, de Brasil, de Paraguai, d'Uruguai, de Veneçuèla. I a tanben de païses associats coma Chile, Colómbia, Peró o Eqüator. Bolívia signèt son acte d'adesion lo 7 de decembre de 2012 mas mancan encara las ratificacions de Brasil e de Paraguai, en 2015 un protocòl amendat prenant en compte lo retorn del Paraguai dins l'institucion es apondut al tractat d'adesion. Per l'ora lo país consèrva son estatut de membre associat.

Foguèt creat lo 26 de març de 1991 pel tractat d'Asunción qu'etablís: « La liure circulacion dels bens, servicis e dels factors productius entre los païses dims l'establiment d'un arsenal extèrne comun e l'adopcion d'una politica comerciala comuna, la coordinacion de politicas macroeconomicas e sectorialas entre los Estats e l'armonizacion de las legislacions per aténher un enfortiment del procediment d'integracion ».

A l'ora d'ara, lo Mercosur permet la liura circulacion dels citadans. Las lengas oficialas segon l'article 46 del protocòl sont l'espanhòl e lo portugués.

Lo Mercosur representa 82,3 % du PIB total de de Sudamerica e d'autre costat, se constituís en zona economica e platefòrma industriala mai dinamica e competitiva de tot l’emisfèri sud. Es considerat coma lo 4n blòc economic del mond pel volum d'escambi.

Istoric[modificar | modificar la font]

Lo Mercosur nasquèt lo 30 de novembre de 1985. Lo nom foguèt creat lo 26 de març de 1991 e la data d'intrada en vigor es lo 15 de decembre de 1995 amb la signatura del tractat d'Asunción pel Brasil, l'Argentina, le Paraguai, l'Uruguai e mai recentament lo Veneçuèla, en 2012. Es lo tresen mercat integrat del mond, après l'Union Europèa e l'ALENA (NAFTA en anglés).

Lo Mercosur se vòl una aisina de cooperacion fòrça mai avançat que l'ALENA (l'ALENA, es una simpla zona de liure escanbi sens tarif exterior commun e sens volontat d'aprochament politic o juridic). Las tòcas son la liura circulacion dels bens, dels servicis e de factors de produccion, la creacion d'un tarif exterior comun, l'aprochament de las politicas economicas e l'armonizacion de las legislacions entre los membres.

La cooperacion, quitament se de progreses se realizèron dins lo desvelopament dels escambis e dins la volontat d'un desvolopament de la democracia (desapareisson dels cops d'Estats militars amb castig d'exclusion possibla del Mercosur) patís encara de la relativa pauretat de la zona (quitament ses demora mens nauta que dins lo rèste de l'America del sud) e subretot de la rivalitat economica e politica entre los dos « grands » que sont lo Brasil e l'Argentina.

La Declaracion de Cuzco (Peró) de l'8 de decembre de 2004 prevei son integracion progressiva dins una union politica e economica de tota Sudamerica, l'Union de las Nacions sudamericanas que prevei una fusion del Mercosur amb la Comunautat andina (Colómbia, Eqüator, Peró e Bolívia) e l'integracion de Chile, Guyana e Surinam.

Lo 27n som del 17 de decembre de 2004 a Ouro Preto (Brasil) oficializa l'intrada de tres novèls membres associats: l'Eqüator, la Colómbia e lo Veneçuèla. Pendent aquel som, Panamà e Mexic anoncièron voler d'integrar lo Mercosur. La dimension politica e sociala creissenta se cal mostrar, amb la necessitat de far directament venir los beneficis de l'integracion als ciutadans. E mai, la creacion del FOCEM (Fons per la convergéncia estructurala del Mercosur) creat, per compensar lo desavantatge dels pichons païses (Uruguai e Paraguai) que s'obrisson a la concuréncia sens poder exportar pro de produits amb fòrta valor ajotada. Lo FOCEM demora pasmens de dimesion modèsta, e lo reequilibratge del Mercosur es una de las revendicacions màger del Front larg al poder en Uruguai[1].

En 2005, al vejaire dels acòrdis amb los objectius e principis establits dins lo tractat d'Asunción, foguèt aprovada la Decision CMC N° 28/05 reglamentant las condicions necessàrias per l'adesion d'un novèl Estat membre al Mercosur.

Al som de genièr de 2007 a Rio, la Bolívia e l'Eqüator exprimiguèron lor interés de ne venir membres de plan drech. De novèlas adesions poiriá far anar lo projècte economic cap a un ensems totjorn mai politic. Se los escambis comercials intrazona passèron en 16 ans de 4 a 30 miliards de dolars, los pichons païses coma l'Uruguai e lo Paraguai semblan n'aver mens profeitat[2].

Lo som del 29 de junh de 2007 a Asuncion se debanèt jos nauta tension que s'agissiá d'evitar una dissolucion de l'organizacion a la seguida de malcontentaments de mai d'un partenaris.

Lo 7 de decembre de 2012, Bolívia signa son acòrdi d'adesion al Mercosur[3].

Veneçuèla intègra lo Mercosur lo 31 de julhet de 2012[4], après decision al som de Mendoza[5].

Membres[modificar | modificar la font]

Membres permanents[modificar | modificar la font]

Los Estats membres son[6]:

Lo 29 de junh de 2012, lo Mercosur en som à Mendoza, decida de suspendre lo Paraguai après de la destitucion del president Fernando Lugo[7].

Païses associats[modificar | modificar la font]

Los païses associats al Mercosur sont[8] :

Païs observators[modificar | modificar la font]

Acòrdis practics[modificar | modificar la font]

  • Índia, 25 de genièr de 2004 acòrdi de preferéncia doanièra sus 800 produchs dins los domènis agricòl, quimic, farmaceutic e automobila.
  • un acòrdi encastre interregional de cooperacion amb l'Union Europèa foguèt signat lo 15 de decembre de 1995[10] e las doas zonas economicas cercant dempuèi a aprigondir aquel aprochament per una zona de liure escambi comuna.
  • De païses d'Africa australa (2004) (Namibia, Botswana, Swaziland e Lesotho).
  • Israèl venguèt en 2007 lo primièr país fòra de l’America latina a signar un acòrdi de liure escambi amb lo Mercosur[11].

Demografia[modificar | modificar la font]

Lo Mercosur compta 241 milions d'abitants.

Geografia[modificar | modificar la font]

Los Estats membres del Mercosur cobrisson 11 milions de km2.

Fonts[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Complements[modificar | modificar la font]

Articles connèxes[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]