1923
|
1923 | |
|---|---|
| Ans : 1920 1921 1922 1923 1924 1925 1926 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : | |
Aquesta pagina concernís l'an 1923 del calendièr gregorian.
Somari
Eveniments[modificar | modificar la font]
Occitània[modificar | modificar la font]
Euròpa[modificar | modificar la font]
- 10 de genièr - Lituània ocupa Memel.
- 11 de genièr - França e Belgica ocupan la region del Ruhr, en Alemanha.
Turquia[modificar | modificar la font]
Proclamacion de la Republica Turca lo 23 d'octòbre. Aquò marquèt la disparicion de l'Empèri Otoman.
America[modificar | modificar la font]
Mexic[modificar | modificar la font]
Assassinat de Pancho Villa per de rasons desconegudas lo 20 de julhet.
Asia[modificar | modificar la font]
Japon[modificar | modificar la font]
Tèrratrem en Tòquio e Yokohama qu'entraïnèt la mòrt d'aperaquí 150 000 abitants (1èr de setembre).
Oceania[modificar | modificar la font]
Austràlia[modificar | modificar la font]
Desmission dau premier ministre Billy Hughes lo 9 de febrier.
Arts[modificar | modificar la font]
Sciéncias e tecnicas[modificar | modificar la font]
Arqueologia[modificar | modificar la font]
Autorizacion donada per lo govèrn mexican de menar de cavaments e de trabalhs de restauracion dins lei vestigis de la ciutat-estat maia de Chichén Itzá.
Astronomia[modificar | modificar la font]
Edwin Hubble (1889-1953) capitèt de demostrar l'existéncia d'estèlas dins la « nebulosa espirala » d'Andromèda (M31). Aquò permetèt de provar l'existéncia de galaxias similaras a la Via Lactèa.
Fisica[modificar | modificar la font]
Demonstracion de l'existéncia dau foton, que son existéncia foguèt conjecturada en 1905 per Albert Einstein (1879-1955), per lo fisician estatsunidenc Arthur Compton (1892-1962).
Medecina[modificar | modificar la font]
Desvolopament per lo mètge danés Thorvald Madsen d'un vaccin còntra la cacalucha.
Economia[modificar | modificar la font]
Naissenças[modificar | modificar la font]
- 25 de genièr - Arvid Carlsson, bioquimista suedés, Prèmi Nobel
- 31 de genièr - Norman Mailer, escrivan e autor de teatre e cinèma american (m. 2007)
- 2 de febrièr - Joan Vesòla, escrivan occitan
- 12 de febrièr - Franco Zeffirelli, realizator italian
- 23 de febrièr - Rafael Addiego Bruno, president d'Uruguai
- 23 de febrièr - Belisario Betancur Cuartas, president de Colómbia
- 23 de febrièr - Ioannis Grivas, primièr ministre de Grècia
- 27 de febrièr - Dexter Gordon, saxofonista de jazz american (m. 1990)
- 9 de març - Walter Kohn, quimista alemand, Prèmi Nobel
- 9 de març - Andrieu Correjas, sarto bearnés
- 10 de març - Val Logsdon Fitch, Fisician american, Prèmi Nobel
- 11 de març - Agatha Barbara, presidenta de Malta
- 16 de març - Robèrt Lafont, escrivan e intellectual occitan (m. 2009)
- 27 de març - Endò Shusaku, escrivan japonés (m. 1996)
- 3 d'abril - Jozef Lenárt, quimista e president de Checoslovaquia (m. 2004)
- 12 d'abril - André L'Archevêque, pintre quebequés
- 20 d'abril - Tito Puente, musician american (m. 2000)
- 2 de mai - Patrick John Hillery, president d'Irlanda (m. 2008)
- 10 de mai - Heydər Əliyev, president d'Azerbaitjan (m. 2003)
- 16 de mai - Merton Miller, economista american, Prèmi Nobel (m. 2000)
- 18 de mai - Hugh Shearer, primièr ministre de Jamaica (m. 2004)
- 27 de mai - Henry Kissinger, òme politic american, Prèmi Nobel de la Patz
- 31 de mai - Prince Rainier III de Monegue (m. 2005)
- 14 de junh - Gui Denielou, oficial de marina e engenhaire provençal (m. 2008)
- 19 de junh - Andrés Rodríguez Pedotti, president de Paraguai (m. 1997)
- 6 de julhet - Wojciech Jaruzelski, general e president de Polonha
- 2 de julhet - Wisława Szymborska, escrivan polonesa, Prèmi Nobel de Literatura (m. 2012)
- 2 de julhet - Constantin Dăscălescu, primièr ministre de Romania (m. 2003)
- 21 de julhet - Rudolph A. Marcus, quimista canadian, Prèmi Nobel
- 5 d'agost - Devan Nair, president de Singapor (m. 2005)
- 16 d'agost - Pierre Seel, victima de deportacion durant la Segonda Guèrra Mondiala (m. 2005)
- 21 d'agost - Shimon Peres, primièr ministre israelian, Prèmi Nobel de la Patz
- 6 de setembre - Rei Pèire II d'Iogoslavia (m. 1970)
- 9 de setembre - Daniel Carleton Gajdusek, mètge american, Prèmi Nobel (m. 2008)
- 27 de setembre - Bernat Manciet, escrivan occitan (m. 2005)
- 17 d'octobre - Italo Calvino, escrivan italian (m. 1985)
- 8 de novembre - Jack Kilby, engenhaire american, Prèmi Nobel en fisica (m. 2005)
- 13 de novembre - Misael Pastrana Borrero, president de Colómbia (m. 1997)
- 17 de novembre - Aristides Pereira, president de Cap Vèrt (m. 2011)
- 20 de novembre - Nadine Gordimer, escrivana sud-africana, Prèmi Nobel
- 25 de novembre - Mauno Koivisto, president de Finlàndia
- 12 de decembre - Antoni Tàpies, pintre catalan (m. 2012)
- 13 de decembre - Philip Warren Anderson, fisician american, Prèmi Nobel en fisica
- Enric Espieut, escrivan occitan (m. 1971)
Decèsses[modificar | modificar la font]
- 10 de febrièr - Wilhelm Conrad Röntgen, fisician alemand, Prèmi Nobel (n. 1845)
- 8 de març - Johannes Diderik van der Waals, fisician neerlandés, Prèmi Nobel (n. 1837)
- 26 de març - Sarah Bernhardt, actritz francesa (n. 1844)
- 17 de mai - Manuel Allendesalazar Muñoz, primièr ministre d'Espanha (n. 1856)
- 16 de julhet - José Castulo Zeledón, ornitològ còstarican (n. 1846)
- 20 de julhet - Pancho Villa, pseudonim de José Doroteo Arango Arámbula, general mexican (n. 1873)
- 2 d'agost - Warren G. Harding, president dels Estats Units (n. 1865)
- 12 d'octobre - Diego Manuel Chamorro Bolaños, president de Nicaragua (n. 1861)
- 9 de setembre - Hermes da Fonseca, president de Brasil (n. 1855)
- 30 d'octobre - Andrew Bonar Law, primièr ministre del Reialme Unit (n. 1858)
- 27 de decembre - Gustave Eiffel, engenhaire francés (n. 1832)