Lo Cailar

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vilatge d'Occitània
Lo Cailar
Le Caylar
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Portal blanc.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 51′ 50″ N, 3° 19′ 11″ E
Superfícia 22,08 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
826 m
760 m
714 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
342
Arrondiment de Lodeva
Canton
3408
Lodeva (capluòc del canton del Cailar abans 2015)
Intercom
200017341
CC de Lodevés e Larzac
Cònsol Jean Trinquier
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
452 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

465 ab.
Densitat 19,97 ab./km²
Autras informacions
Gentilici cailarenc, -a
Còde postal 34520
Còde INSEE 34064

Lo Cailar (Le Caylar en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas a l'entorn.

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son : Castlar en 1112, apud S. Martinum de Caslaro en 1122, castel de Castlar, Guillelmus de Castlar, Petrus de Castlar, cap a 1128, ad Cailarium en 1240, ecclesia S. Martini de Caslario (varianta : Caylario) en 1252, in castro de Caylario, de Caislari en 1264, de Caslario en 1344, de Caylario Alajovis en 1451, ecclesia S. Martini de Caylari en 1484, du Caillar en 1591, le Queylar en 1599, le Caylar corregit en : Cailar en 1740-60, le Caylar de la Jon en 1740-60, le Gaylar en 1771, le Caylar en 1774-75 (mapa de Cassini)[1].

Segon Dauzat, Lo Cailar ven del latin castellum, amb lo sufixe diminutiu -are[2]; segon Hamlin, Cailar ven de castellare, « luòc fortificat », derivat del latin castellum, « pichona fortalesa », mot derivat el-meteis de castra. La distincion semantica entre los dos mots despareguèt lèu e a partir del sègle V, castellum dominèt dins la lenga populara. Dins lo sud, castèl aviá tanben lo sens de « vila pichona fortificada ». Puòi a comptar del sègle XVII, castèl designèt tanben de residéncias senhoralas, de grandas abitacions de plasença[1].

Alajon o Alajó[modificar | Modificar lo còdi]

Alajon (Alajó), determinant de 1451 e 1740-60, representa tota la partida septentrionala de Larzac en Erau : segon Eugène Thomas (1865), se ditz Sant Miquèl d'Alajon, Lo Cròs d'Alajon, Lo Cailar d'Alajon, Sant Feliç d'Alajon; l'origina del mot seriá Ara Jovis « l'autar de Jupitèr », d'après un autar acavalat sus la comuna del Cròs e la de Sant Miquèl, « a 100 passes de la rota imperiala [RD 9, anciana rota de Roergue abans la construccion del camin de l'Escaleta] e sus l'embrancament que va de Sant Miquèl a Sòrbs ». Una origina Ara Jovis justificariá la grafia Alajó. Segon Gaston Combarnous, [lo] Cròs èra « dit encara d'Alajou en 1920 » (Combarnous, Revue Internationale d'Onomastique, XXIII, p. 186). Alajon seriá, segon Frank R. Hamlin, un tèrme preindoeuropèu *aladione o *alaione que se'n coneis pas lo sens. Hamlin refusa donc l'identificacion Alajon = Ara Jovis, aquò per una rason lingüistica : se l'airal coneis la dissimilacion araire > alaire, un passatge de Ara- a Ala- seriá tròp aboriu al sègle XI[3],[4],[5].

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2008 2020 Jean Trinquier PS retirat, president de l'anciana CC de Lodevés-Larzac (2002 à 2009), 1er vice-president de la CCommunauté de communes de Lodevés e Larzac (2017 à 2020), president de 2017 a 2020
febrièr de 1993]] 2008 Guy Cambon   entrepreneire
decembre de 1963 febrièr de 1993 (mòrt en foncions) Pierre Bouyeron radical, puòi PS mètge, conselhièr general (1961-1993)
1929 1963 Urbain Coste SFIO, puòi PSdF, puòi divèrs esquèrra conselhièr general (1919-1940, 1945-1961))
  1929      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 441, totala: 451

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
628 720 757 809 805 860 824 830 875

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
849 863 841 819 796 766 714 719 678

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
626 596 550 502 508 504 449 397 378

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
318
327
259
295
339
383
425
434
437
442
2009 2010
439
444
442
447
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 452 abitants e la densitat èra de 20,47 ab/km².

Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Veire tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. 1,0 et 1,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 88-90
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 153-154, a Castels
  3. Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 7
  4. Eugène Thomas, Dictionnaire topographique (de l')Hérault, p. 4 legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110096s/f38.item
  5. G. Combarnous, Un problème toponymique du Larzac, Alagone e Ara Jovis, Alajou et Autel de Jupiter legir en linha https://www.persee.fr/doc/rio_0048-8151_1971_num_23_3_2069