1760
1760 | |
---|---|
Ans : 1757 1758 1759 1760 1761 1762 1763 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : |
Aquesta pagina concernís l'an 1760 del calendièr gregorian.
Eveniments[modificar | modificar la font]
Occitània[modificar | modificar la font]
França[modificar | modificar la font]
La Guèrra de Sèt Ans e sei reviradas contunièron de dominar la vida dau reiaume. En America, l'ivèrn malaisat aviá decimat la garnison anglesa de Quebèc e autorizat una còntra-ofensiva francesa victoriosa (batalha de Sainte-Foy, 29 d'abriu). Pasmens, lei Britanics capitèron de resistir a un sètge fins a l'arribada de renfòrç. Obligats de recular, lei Francés capitulèron finalament lo 8 de setembre entraïnant la pèrda de la colonia. Ais Índias, la situacion èra gaire melhora. Isoladas per la manca de sòus e d'armaments, lei fòrças dau còmte de Lally-Tollendal assaièron sensa succès de tornar prendre lo fòrt de Wandivash. Batudas lo 22 de genier, foguèron obligadas de se retirar dins Pondichéry onte lei Britanics venguèron leis assetjar a partir dau 4 de setembre (→ 1761). Enfin, en Euròpa, l'armada francesa, mau comandada, foguèt pas capabla d'aprofichar sa superioritat numerica per obligar seis adversaris a la batalha (→ 1761).
Euròpa[modificar | modificar la font]
Austria[modificar | modificar la font]
Coma l'annada precedenta, l'armada austriana aguèt l'avantatge còntra lei Prussians amb una victòria a Landshut (23 de junh) e la presa de plusors vilas. Pasmens, lei generaus austrians, tròp prudents, mau capitèron de destrurre l'armada prussiana. Au contrari, subiguèron doas desfachas a Liegnitz (15 d'aost) e a Torgau (3 de novembre). Dins aquò, gardèron l'avantatge car lei Prussians comencèron d'aver de dificiltats per mantenir seis efectius.
Corsega[modificar | modificar la font]
Tiera d'atacas còntra la garnison francogenoesa de San Fiurenzu (10-14 de febrier). Pasmens, se turtèron a una resisténcia viva e mau capitèron.
Prússia[modificar | modificar la font]
Après una annada 1759 catastrofica, Prússia contunièt de resistir en despiech d'una desfacha novèla a Landshut (23 de junh), de la pèrda de Marborg, de Glatz, de Dresden e de Berlin. D'efèct, lei Prussians capitèron d'obtenir de victòrias saunosas a Liegnitz (15 d'aost) e a Torgau (3 de novembre) e aprofichèron lei fortificacions de Kolberg per blocar l'avançada russa. Pasmens, la situacion demorava critica car lei pèrdas e l'ocupacion d'una partida dau territòri prussian entraïnèron de dificultats per mantenir leis efectius militars.
Reiaume Unit[modificar | modificar la font]
Lo Reiaume Unit contunièt de prendre l'avantatge sus França dins l'encastre de la Guèrra de Sèt Ans. Sus lo continent, l'armada de Hannover aprofichèt sa mobilitat per defugir una batalha decisiva còntra la principala armada francesa que son comandamant mancava d'iniciativa. En Canadà, la garnison de Quebèc foguèt durament tocada per l'ivèrn e lei Francés aprofichèron aquelei dificultats per assetjar la vila. Pasmens, l'arribada de renfòrç permetèt d'obtenir la fin dau sètge e d'atacar Montreal que capitulèt lo 8 de setembre. Ansin, la colonia francesa passèt sota contraròtle britanic. Enfin, dins la peninsula indiana, lei Britanics e seis aliats ganhèron una importanta batalha a Batalha de Wandiwash (22 de genier) e poguèron començar lo sètge de Pondichéry a partir dau 4 de setembre (→ 1761).
Russia[modificar | modificar la font]
Perseguida de la participacion russa a la Guèrra de Sèt Ans ambé la presa de Berlin. Pasmens, l'avançada russa mau capitèt de passar Kolberg que sei defensas bloquèron tornarmai lei soudats rus.
Asia[modificar | modificar la font]
Japon[modificar | modificar la font]
Abdicacion dau shogun Tokugawa Ieshige au profiech de son fiu ainat Tokugawa Ieharu.
Arts[modificar | modificar la font]
Sciéncias e tecnicas[modificar | modificar la font]
Fotografia[modificar | modificar la font]
Dins son roman Giphantie, l'escrivan francés Tiphaigne de la Roche (1722-1774) depintèt clarament lo principi generau de la fotografia (chambra sorna, superficia fotosensibla...). Pasmens, la fabricacion dau premier aparelh fotografic vertadier aurà pas luòc avans leis ans 1820 (→ 1822).
Economia[modificar | modificar la font]
Naissenças[modificar | modificar la font]
Decèsses[modificar | modificar la font]