Vejatz lo contengut

Henry Cavendish

Aqueste article es redigit en provençau.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Retrach de Cavendish publicat en 1851.

Henry Cavendish (10 d'octòbre de 1731, Niça - 24 de febrier de 1810, Londres) es un quimista e fisician anglés de la fin dau sègle XVIII e dau començament dau sègle XIX. Considerat coma un teorician e un experimentator abil, es una figura importanta de l'istòria de la quimia e l'autor de mai d'una descubèrta importanta.

Eissit d'una familha de l'aristocracia auta, demorèt celibatari a Londres ont installèt un laboratòri. En 1773, recebèt un eiretatge important que li permetèt de finançar sei recèrcas. S'interessèt a de questions variadas en quimia e en fisica. En quimia, isolèt lo diidrogèn e establiguèt sa natura de gas diferent de l'aire en 1765[1]. Puei, realizèt la premiera analisi precisa de l'aire en 1783, la premiera de sintèsi de l'aiga (1784) e la premiera combinason entre d'azòt e d'oxigèn (1785). En revènge, demorèt lòngtemps un partisan de la teoria dau flogistic e emetèt de resèrvas importantas sus la teoria de Lavoisier.

En fisica, creèt l'electrostatica quantitativa amb Charles-Augustin Coulomb (1736-1806). En particular, demostrèt que l'accion electrica es nulla a l'interior d'un conductor cargat, introduguèt la nocion de potenciau e supausèt l'existéncia de la resisténcia electrica. S'interessèt tanben ai nocions de calor especifica e de calor latenta definidas per Joseph Black (1728-1799). A partir de la teoria dei gas, estudièt l'electricitat e identifiquèt de fenomèns coma l'attraccion e la repulsion entre lei particulas electricas. De mai, sa representacion de basa dau fluid electric (un gas comprimit dins un recipient) èra largament erronèa. Aquò entraïnèt de problemas entre seis experiéncias e sei teorias, çò que l'empachèt de publicar un important tractat sus l'electricitat en preparacion dins leis ans 1770. Enfin, en 1798, calculèt la densitat de la Tèrra e trobèt un resultat de 5,48 qu'es relativament pròche de la valor actuala (5,52). Per aquò, utilizèt una balança de torsion.

Liames intèrnes

[modificar | Modificar lo còdi]
  • (en) Christa Jungnickel e Russell McCormmach, Cavendish: The Experimental Life, Bucknell University Press, 1999, 814 p.

Nòtas e referéncias

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. (fr) Pierre de Menten, Dictionnaire de chimie. Une approche étymologique et historique, De Boeck Supérieur, 2013, p. 167.