Densitat

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, vejatz Densitat de populacion.

La densitat o densitat relativa d'un còrs es lo repòrt de sa massa volumica a la massa volumica d'un còrs pres coma referéncia. Lo còrs de referéncia es l'aiga pura a 4 °C pels liquids e los solids. Dins lo cas de gases o de vapor, lo còrs de referéncia gasós es l'aire, a la meteissa temperatura e jos la meteissa pression. La densitat es una grandor sens dimension e sa valor s'exprimís sens unitat de mesura[1].

Istòria e terminologia[modificar | modificar la font]

La densitat d'un còrs es una nocion de fisica anciana, apareguda al sègle XVII. Aquesta grandor caracteristica d'un còrs, exprimida per un nombre sens dimension a un usatge comun. Es sovent definida succintament dins los diccionaris sabents o enciclopedics[2].

Son origina es lonhdana e alquimica, coma o suggerís Gaston Tissandier dins sos corses a la societat polimatica de París aprèp 1865. Lo mot occitan de densitat proven del latin densitas, que designa l'espessor, la compacitat, o quitament l'opacitat. Los alquimistas, fanatics de la puretat dels còrses e de las correlacions astrologicas e numericas, cerquèron de comparar per de critèris reproductibles l'aiga, los metals, e totas las substàncias que podián purificar, destillar, sublimar.

Per la pesada d'un meteis volum de matèria pura, retrobèron invariablament los classaments de las planetas ja conegudas :

Aqueles nombres qu'obtenián mai o mens precisament segon la qualitat de lor aparelhatge e lor manipulacion designan ja d'absoluts numerics a respièch de l'aiga pura la mai densa, sus la quala flòta lo glaç.

La sciéncia experimentala a partir de 1610 a représ lors aparelhs, protocòls e mesuras dins de tòcas d'identificacion, d'analisi e de sintèsi, e per balhar lentament naissença a la quimia e a las mesuras fisicas concernent la matèria. De tecnicas precisas de mesura de densitat de solucions salinas son mesas al punt per Antoine Baumé. Divèrses corrents racionalistas, en particular aprèp 1790, an escobat una granda part de las concepcions eiretadas ressentidas coma d'ancians legats supersticioses. Aqueles òmes de sciéncia an volgut avalorir lo tèrme de densitat en prenent modèl sus la sciéncia anglesa, que los especialistas de la mecanica celèsta considèran coma exemplara. Los païses anglosaxons, fòrça marcats per l'alquimia e mai la vida e la pensada d'Isaac Newton o atèstan, density designa la massa volumica e relative density la densitat tre lo sègle XVIII.

Émile Littré definís la densitat coma lo « repòrt de la massa d'un còrs a son volum », es a dire coma la massa volumica. Lo scientific racionalista Pierre-Simon Laplace, admirator de Newton, citat en referéncia[3], utiliza en 1810 la densitat per sinonim de « massa volumica ». Lo quite BIPM associa encara, en 1960, los tèrmes de densitat e de massa volumica[4].

Çaquelà, la mesura experimentala dirècta de la massa volumica s'apuèja totjorn sus una pesada idrostatica prenent per referéncia una massa d'aiga liquida. Es una mesura de densitat relativa[5]. La « densitat relativa » es la sola grandor mesurabla experimentalament; la forma corta « densitat » del nom es generalament preferida. Lo mot densitat es, d'aprèp Littré, l'expression modèrna del tèrme « densitat relativa ». La massa volumica demòra lo sinonim modèrne de las expressions desuetas « densitat absoluda » o « densitat pròpria »[6].

Enfin, cal pas confondre la densitat d'un còrs, sens dimension, amb la densitat particulara, definida per una unitat, perque aquesta darrièra densitat d'una grandor es un repòrt estatistic d'una populacion donada sus un element d'espaci (longor, superfícia o volum) utilizat per descomptar aquesta populacion, coma es lo cas per la densitat superficiala de populacion, la densitat de carga, la concentracion molara.

Expression de la densitat[modificar | modificar la font]

La densitat, sovent notada d, s'exprimís atal :

d= \frac{\rho_{\rm cors}}{\rho_{\rm ref}}

ont \rho_{\rm cors} es la massa volumica del còrs considerat, e \rho_{\rm ref} es la massa volumica del còrs de referéncia.

Densitat dels gases[modificar | modificar la font]

La densitat dels gases es calculada a partir de la densitat de l'aire[7]. La valor de referéncia presa es la massa d'un litre d'aire a 0 °C jos una pression de 760 mmHg, siá 1,29349 g.

Atal avèm d_{\rm gas}=\frac {\rho_{\rm gas}} {\rho_{\rm aire}}

Existís un biais comòde de religar la massa molara M d'un gas e sa densitat. En efièch, en considerant un gas perfièch, PV=nRT d'ont :

V=\frac{nRT}{P}=\frac {mRT}{MP} amb n=\frac {m}{M}


Avèm doncas M=\frac{m}{V}\,{\frac{RT}{P}} o M=\rho\,\frac{RT}{P}


e d_{\rm gas}=\frac{\rho_{\rm gas}}{\rho_{\rm aire}}=\frac{M_{\rm gas}}{M_{\rm aire}} amb \frac{RT}{P} pres identic per l'aire e lo gas considerat.

En tenent compte de la composicion de l'aire e de las massas molaras respectivas (78% de diazòt, 21% de dioxigèn e 1% d'argon environ), es de bon mostrar que : M_{\rm aire} = 29\, {\rm g\cdot{} mol^{-1}},

siá M_{\rm gas}=29\,d.

Per exemple, la densitat del diidrogèn es d_{\rm H_{2}}=\frac {M_{\rm H_{2}}}{29} = \frac {2}{29}

Siá d_{\rm H_{2}}=0,069 environ.

Ven d'aquela relacion que, quora mai un gas a una massa molara elevada, quora mai es dens. Atal, es de bon preveire que lo dioxid de carbòni (CO2) serà pus dens que l'aire e que los gases mens denses son lo diidrogèn e l'èli.

Lo compausat gasós mai dens a temperatura ambienta es l'exafluorur de sofre, SF6.

Densitat pels solids e los liquids[modificar | modificar la font]

Lo mai sovent, l'aiga s'utiliza coma còrs de referéncia per la densitat dels liquids e dels solids. Dins aquel cas, la massa volumica de l'aiga se pren egala a 1 000 kg.m-3 (o a 1 kg.dm-3 o a 1 kg/L). S'agís de la massa volumica de l'aiga a 3,98 °C[5] e a pression atmosferica. En efièch, l'aiga a una particularitat demest los liquids : sa densitat e sa massa volumica son maximalas, non pas a sa temperatura de fusion (0 °C) coma la màger part dels liquids, mas a 3,98 °C. Òr en metrologia, lo fach de prene coma referéncia una proprietat fisica que passa per un extremum es fòrça interessant : al vesinatge d'aquel extremum la proprietat fisica varia fòrt pauc. Atal, al vesinatge de 3,98 °C, una imprecision sus la determinacion de la temperatura exacta afècta fòrt pauc la massa volumica de l'aiga e doncas lo resultat d'una mesura de densitat.

La densitat ven :

d= \frac{\rho_{\rm cors}}{\rho_{\rm aiga}}

ont \rho_{\rm cors} es la massa volumica del còrs considerat e \rho_{\rm aiga} es la massa volumica de l'aiga (1000 kg/m3).

Per corregir las valors mesuradas a de temperaturas autras que la temperatura de referéncia, cal espleitar la corba de variacion de la massa volumica de l'aiga en foncion de la temperatura, per ne deduire la massa volumica dels materials a la temperatura de las mesuras.

Densitat e flotabilitat[modificar | modificar la font]

Comparason de dos còrses amb densitats superiora e inferiora a un.

La densitat pòt indicar la flotabilitat d'un còrs a respièch de l'aiga doça. En efièch, se la densitat d'un còrs es superiora a 1 coma per un vis metallic (vejatz illustracion) lo còrs en question cola dins l'aiga. A l'invèrs, se la densitat d'un còrs es inferiora a 1 coma per un tap de siure (vejatz illustracion) lo còrs en question flòta sus l'aiga. Dins l'aiga de mar o una solucion salina a gradient de salinitat, aquestas chifras son d'ajustar.

Cas particular de l'aiga liquida[modificar | modificar la font]

D'un biais general, quand un còrs liquid se refregís, sa densitat aumenta e ven maximala a la temperatura de solidificacion. A mai, lo còrs solid es generalament pus dens que lo còrs liquid. L'aiga fa excepcion : sa densitat maximala es atencha non pas a 0 °C mas a 3,98 °C e lo glaç es mens dens que l'aiga liquida. Aquesta particularitat permet a l'aiga tebesa, a l'aiga fòrça freja e al glaç de flotar sus d'aiga a 3,98 °C. Se l'aiga se comportava coma la màger part dels autres còrses, lo glaç tombariá al fons dels lacs, dels rius e dels oceans, ont la vida seriá alara practicament impossibla, almens, jos la forma que coneissèm.

Demest los metals mens denses a l'estat solid qu'a l'estat liquid, existís l'argent e lo bismut. Aquò pausa de problèmas importants al moment del motlatge, a causa del coflament qu'acompanha la solidificacion.

Densitat dels principals metals utilizats[modificar | modificar la font]

Metals usuals simbòl densitat
Platin Pt 21,5
Aur Au 19,25
Mercuri Hg 13,56
Plomb Pb 11,35
Argent Ag 10,47
Bismut Bi 9,82
Coire Cu 8,78
Niquèl Ni 8,27
Estam Sn 7,29
Fèrre Fe 7,20
Zinc Zn 6,86
Alumini Al 2,70
Magnèsi Mg 1,43
Sòdi Na 0,97

Los catòrze metals usuals del tablèu çaisús foguèron causits en 1886 per Gaston Tissandier[8].

Densitat e flotacion dels minerals metallics[modificar | modificar la font]

Los minerals que contenon de fòrtas tenors en metals pesucs o los metals denses a l'estat natiu dispersats dins una ganga pòdon èsser separats aisidament de las impuretats terrosas per efièch de massa o d'inercia, es a dire de mendre entrainament, dins un flux d'aiga sus un plan inclinat. Es la separacion gravimetrica.

D'autres minerals, pus leugièrs, pòdon èsser renduts flotables amb l'ajuda de sabons o còrses tensioactius especifics dins de banhs mai o mens agitats. Son los procediments industrials de flotacion.

Densitat dels liquids biologics en medecina[modificar | modificar la font]

Las densitats servisson sonque rarament en sciéncias medicalas. Dins un obratge de referéncia, se tròba pas que lo liquid sudoral del tèst de mucoviscidòsi e lo liquid d'escolament serós[9]. L'essencial de las donadas s'exprimís en concentracions massica o molara.

Es frequent, fruch de la confusion amb la terminologia anglosaxona expausada mai naut, que çò qu'es apelat densitat de las urinas, del sang o de tot liquid biologic, siá simplament la massa volumica del liquid exprimida en gramas per litre (g/L). Atal, la densitat del sang que se pòt legir suls resultats de laboratòri es superiora a 1000 g/L.

Annèxes[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Burèu Internacional dels Peses e Mesuras (BIPM), « Unité des grandeurs sans dimension »
  2. J.P. Mathieu, A. Kastler, P. Fleury, Dictionnaire de Physique, 2ndaedicion, Masson Eyrolles, París, 1985 (ISBN 2-225-80479-6) o simplament Le Petit Larousse 2008, ed. Larousse, París (ISBN 978-2-03-582503-2), p. 303
  3. Littré, « Définition du mot densité »
  4. « Resolucion 12 del 11en acamp de la CGPM (1960) », sul site bipm.org
  5. 5,0 5,1 P. Giacomo, « Rapòrt BIPM-1970/03. Masses volumiques »
  6. Élie Lévy, Dictionnaire de physique, PUF, París, 1988, p. 217
  7. Mémento technique de l'eau Tome 1, Degrémont, 1989, Annexe Formulaire
  8. Les récréations scientifiques o l'enseignement par les jeux, la physique sans appareil, la chimie sans laboratoire, la maison d'un amateur de science..., París Masson, 1886, 323 paginas
  9. Dictionnaire des constantes biologiques et physiques en médecine, applications cliniques pratiques, 6° edicion, Maloine, París, 1991 ISBN 2-224-01907-6

Articles connèxes[modificar | modificar la font]